Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia a : http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/11/06/cent-vint-cinc-anys-maristes-girona/527411.html
El 19 de desembre de 1886 quatre germans arriben a l’estació de ferrocarril de Girona i s’instal•len al número 2 del carrer Escola Pia. La seva primera meta és aprendre castellà, una missió un tant paradoxal en una ciutat en la que es parla un depurat català. En poc més de sis mesos, però, els quatre germans dominen ja l’idioma i són familiars pels vells carrers gironins. El juny de 1887 s’animen a obrir una escola al carrer Fournàs amb tres alumnes; al finalitzar el mes, seran ja trenta-dos.
Posteriorment i degut a les diverses necessitats, la seu anirà variant al llarg dels anys.
L’any 1886, l'Apostolat de l'Oració iniciava les obres de construcció del temple del Sagrat Cor, que tindria annex un col•legi per a l'ensenyament cristià. Ben aviat s'arribà a un acord entre la Junta de l'Apostolat i els Germans maristes. Va ser el primer col•legi marista d'Espanya.
El Col•legi tenia com a nom oficial el de Sagrat Cor, però la gent l'anomenava Col•legi de la Mercè, pel barri on estava situat
Ben aviat anà augmentant l'alumnat, i els germans veieren la conveniència de construir un nou Col•legi, que se situà al carrer de Claveria, al barri de la Catedral.
Fins l'any 1930 els germans d'ambdós col•legis formaven una sola comunitat. Tant en un com en l'altre dels dos col•legis l'ensenyament estava organitzat en graus, cosa que no es va produir en l'ensenyament públic fins l'any 1911.
L'any 1932, per evitar la clausura dels col•legis pel compliment d'una llei sectària, els col•legis religiosos s'organitzaren en Cooperatives sota la responsabilitat d'una junta de pares d'alumnes, mentre els germans, canviant l'hàbit pel vestit de seglar, i prescindint del nom de religió, continuaren la seva tasca docent i apostòlica. Després arribà el daltabaix del 1936, posteriorment la recuperació i finalment la substitució dels dos col•legis pel més modern que funciona actualment. Sempre amb el mateix ideal, adaptant-se a les circumstàncies de cada moment.
L'edifici situat a la Pujada de la Mercè, 8 , fou construït a darreries del segle XIX, per la Congregació dels Germans Maristes que el van destinar a ubicar-hi part de la seva escola.
Fotografia de l’any 1988. Ramon Maria Castells i Llavanera.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que; edifici de planta rectangular i cantoner. Aquest s'estructura a partir de diverses crugies paral•leles. Destaquem com element més remarcable la façana principal de caire historicista, amb elements ornamentals d'inspiració renaixentista. Tots els paràmetres exteriors són arrebossats, així com els elements ornamentals que són d'obra artificial. Es conserva la porta d'accés original, de fusta, i susceptible d'admiració.
No trobava cap dada de l’autor de l’edifici, mestre d’obres, arquitecte, o germà operari en el cas dels Ordres Religiosos, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Hem de valorar algunes dades d’aquell període; el percentatge d’alumnes a les escoles confessionals – al conjunt de Catalunya – superava el 40%, les escoles ‘ particulars’ superaven el 10%, i l’escola pública assolia amb dificultat el 30%, i prop del 20% d’infants no tenien accés a l’educació.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu amb hon roses excepcions com aquesta és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
No hay comentarios:
Publicar un comentario