Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia a : http://www.vedrunapalafrugell.org/escola.php?id=5
l’any 1859. Una comissió de l’Ajuntament de Palafrugell, la Junta de Beneficència i els administradors de l’Hospital són els que van voler la presència de les Germanes Carmelites de la Caritat a la nostra vila. Paula Delpuig i Gelabert o, en religió, Paula de Sant Lluís (Malgrat de Mar, Maresme, 3 de febrer de 1811 - Vic, Osona, 23 de febrer de 1889) Superiora General de la família Vedruna, es va comprometre a portar-les. I l’11 de juny d’aquell mateix any, va arribar la primera comunitat amb l’únic desig de servir al poble en l’educació cristiana i en l’atenció als malalts.
Al començament ho feien tot a l’edifici de l’Hospital, que va condicionar unes sales per escola.
Les classes eren gratuïtes.
A la Revolució de 1868, el mes d’octubre, Palafrugell es va manifestar a favor dels republicans i va nomenar una junta revolucionària que, de seguida, va fer fora de l’Hospital les Germanes dedicades a l’ensenyament. El poble va reaccionar ràpidament. No va voler que marxessin i, per evitar-ho, els van oferir un lloc per viure i espai suficient per continuar la seva tasca educadora. Fins i tot van organitzar una subscripció popular per al manteniment de les Germanes i cobrir els costos de l’ensenyament.
Aleshores, com ara, l’estil educatiu Vedruna estava fonamentat en l’amor, en la relació senzilla i propera, creadora d’un ambient de família, i en l’alegria.
L’escola creixia i es va haver de pensar en un local més gran. El donatiu del Sr Josep Barris i Buixó (Darnius, 1817 – Palafrugell, 1890), important industrial de taps de suro, va fer possible que s’iniciés la construcció de l’actual edifici. La Congregació de les Germanes Carmelites, amb les aportacions de les Comunitats de Catalunya, va comprar els terrenys i va completar l’import de l’obra. El poble va col•laborar-hi amb 3.000 duros recollits d’almoines.
L’Ajuntament, en la sessió del dia 2 de juliol de 1882, va aprovar els plànols. I el 22 de maig de 1884 es va donar l’edifici per acabat i es va inaugurar oficialment amb la benedicció de la capella.
L’autor va ser el mestre de cases Josep Ferrer i Bataller (dit “Bonic”).
El col•legi, que abans es deia Sagrado Corazón de Jesús, va començar a ser conegut més enllà dels límits de la vila.
Les famílies burgeses de Palafrugell i dels pobles del voltant el van escollir per a les seves filles. Tal com diu Josep Pla a “El meu país”, “...moltes senyores de Palamós s’hi educaren. El mèrit d’aquest col•legi fou que no accentuà excessivament el gust de la cursileria imperant en l’època, la qual cosa fa notar, d’alguna manera, que la senzillesa característica de les escoles Vedruna no es va perdre ni en aquell temps en què el culte a les aparences oblidava els autèntics valors”.
La recerca dels edificis escolars és apassionant malgrat que l’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
No hay comentarios:
Publicar un comentario