Normalment no tenien la titulació necessària per ocupar una plaça en una escola, feien però, arribar les primeres lletres a indrets apartats de nuclis urbans, sovint en menjadors de masies, a vegades en espais d'esglésies rurals.
Tenim dades escrites dels següents indrets on hi havia mestre de sequer al voltants dels anys 30 del segle XX: Cerdans (on exercia de mestre el capellà), el Veïnat de França les masoveries del veral de Cal Sastre i el Regàs.
Més endavant consten, i la gent gran recorda la presència de mestres als sectors de la Nespla, el Roters, Can Puig, Cal Monjo.
"Durant alguns anys, en els llibres d'intervenció de comptes municipals d'Arbúcies, hi trobem esmentats uns mestres que en algun moment reberen el qualificatiu de particulars, i que exercien pels masos i veïnats rurals. L'Ajuntament els donava una petita subvenció per la tasques que realitzaven, ja que el sou que treien de les aportacions dels habitants dels indrets on ensenyaven devia ser ben minso i més en espècies que no pas en efectiu"
La pràctica durà molts anys durant una mica més enllà de la primera meitat del segle XX , no sempre però, consta la subvenció de l'ajuntament.
Expliquen els que ho van viure com algun mestre s'allotjava en una de les masies cèntriques d'un veïnat i com a canvi de llit i menjar, acollien la mainada quan no hi havia feina agrícola o al bosc. O com algun d'aquests mestres era itinerant i anava canviant de casa segons la temporada.
L'any 1948, en el llibre d'actes de l'Ajuntament hi consta: Para la mejor aplicación del Estatuto del Magisterio en cuanto a Maestros de núcleos rurales se refiere, se retiran cuantas subvenciones venia concediendo el Ayuntamiento a personal no titulado dedicado, por su cuenta, a la eseñanza de primeras letras"
Seria interessant recollir informació d'aquesta pràctica i de l'expressió mestres de sequer o similars. De moment em consta a Sant Feliu de Guixols i mestres de les Gavarres http://www.rsf.cat/tertulia-sobre-els-mestres-de-les-escoles-de-poble-a-la-biblioteca-de-sant-feliu-el-dia-21/
El qualificatiu de "sequer" no surt utilitzat a les actes oficials (on en deien rurals o particulars). ÉS una expressió popular que s'aplicava més als mestres no capellans donat que els altres ja se'ls anomenava per la funció que feien.
En altres indrets peninsulars es fan servir expressions com: enseñadores, maestros cortijeros, maestro-ciruela, maestros de ferrado o maestro de campo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario