L'església de Sant Sadurní es situa a la part alta del poble de Malanyeu i té adossades construccions que en dificulten la visió. L'edifici és d'una única nau coronada amb un absis semicircular. L'església és un exemplar romànic que fou sensiblement modificat al segle XVIII. A la planta original s'hi afegiren dues capelles però es conserva la coberta amb volta i l'absis, malgrat ambdós foren realçats i la finestra central de l'absis cegada. El campanar de planta quadrada també és posterior a la primera obra. Conserva la porta original al mur de ponent, de tres arcs en degradació, amb unes senzilles dovelles i coronada per una arquivolta que fa de guardapols. La part més interessant és l'absis, malgrat que fou sobrealçat, el seu mur és coronat per un fris ininterromput d'arcuacions cegues fetes amb gran perfecció amb petites dovelles. El campanar de torre de planta quadrada correspon a la reforma d'època barroca.
A l'absis hi ha el retaule de Sant Sadurní, barroc del segle XVIII.
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/291846/ca/departament-cultura-restaura-retaule-barroc-sant-serni-parroquia-sadurni-malanyeu.do
http://www.cugat.cat/noticies/cultura/118364/el-crbmc-acaba-la-restauracio-del-retaule-barroc-de-sant-serni-
http://www.lahornacina.com/noticiascrbmc11.htm
http://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/5345/restauren/retaule/barroc/sant/sadurni/malanyeu/datat/1714
Sant Sadurní, dit també Sant Serni en les contrades del Pirineu, va ser bisbe i màrtir a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al segle III. Les llegendes parlen que va ser el primer evangelitzador de Catalunya.
El cert és que la col•laboració dels francs en la reconquesta davant els sarrains, comportava que les devocions d’aquelles terres s’instal•lessin a Catalunya, com segle a venir succeiria amb els emigrants del sud. Sant Sadurní i/o Serni és una advocació molt comú a Catalunya, principalment al Bisbat d’Urgell, encara que tothom té presents indrets com Sant Sadurní d’Anoia . http://esglesiessantsadurni.blogspot.com.es/
Ens hauria agradat visitar l’església de Malanyeu, o la de Sant Martí de la Nou de Berguedà, únicament al Santuari de Lourdes hi ha una persona que als mesos d’estiu – en horari de mati – obre aquest magnífic edifici del que el 2 de maig de 1880 es va posar la primera pedra.
Llegia d’aquest temple dedicat a la Mare de Déu de Lurdes, que malgrat que Mn. Comellas només disposava de 450 pessetes (2,70€), en Valentí Canudas, de Casserres, que fou qui ideà el santuari, i el seu nebot, Josep, amb quatre o cinc paletes més i uns quants manobres foren els encarregats d’aixecar-lo. Vegeu : Santuaris del Berguedà
http://modernistespuntcom.blogspot.com.es/2010/04/santuari-lourdes-de-la-nou.html
http://www.bergactual.com/2013/04/21/cova-del-santuari-de-lurda-de-la-nou-de-bergueda
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/nostra-senyora-de-lurda-de-la-nou-de.html
El Josep Olivé Escarré als seus 90 anys, baixava i pujava els 139 esglaons irregulars que separen el temple de la Santa Cova.
Em sobtava - relativament – som un país de ‘pandereta’ , no trobar ningú més el divendres 8.07.2016, em confirmaven que dissortadament hi ha més dies en que això es repeteix.
Veniu al Santuari de Lourdes de la Nou de Berguedà, és un viatge encisador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario