Patrimoni Gencat en diu que el temple originalment era d'una nau amb absis semicircular, i va ser engrandit amb una nova nau al costat de tramuntana en època gòtica. La nau romànica s'estreny vers la capçalera i és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La nau lateral de dos trams és coberta amb dues voltes de creueria. Els murs són de carreus i a partir d'una certa alçada són acabades amb maçoneria. Aquest canvi de sistema constructiu ve remarcat per una línia d'imposta que apareix a la façana lateral. El campanar de torre té dos nivells d'obertures a cada cara i coberta de quatre vents.
Fotografia de Casanovas, Dolors; Castells, Ramon Maria
La porta d'accés és romànica consta de dos arcs adovellats en degradació. L'arcada exterior arrenca d'unes mènsules que descansen sobre columnes amb capitells decorats amb un rostre humà, figures animals i motius vegetals. La base de la columna de l'esquerra consta solament de plint i tor. L'altre té una base formada pel plint quadrat, tres tors circulars i una escòcia sota el tor superior. L'ornamentació de les dovelles de l'arc interior presenta medallons amb roses, creus i animals simbòlics. De les quinze dovelles que composen l'arc exterior nou són esculturades, representant figures d'animals diversos i fulles. És destacable la setena dovella, que té toscament esculpit un Crist en majestat clavat a la creu amb quatre claus. Als angles del requadre apareixen el sol i la lluna. La novena dovella presenta un bust humà alat.
És interessant la decoració de la porta de fusta amb ferramenta en espiral i el forrellat de ferro forjat en forma de serp, decoració molt pròpia del romànic.
L'església és situada en el veïnat del Puig de Sant Julià. No hi ha documentació gaire abundant però se sap que a la segona meitat del segle X hi havia una església dedicada a Sant Julià, que l'any 1102 se'n construí una de nova i que en bona part coincideix amb l'estructura de l'edifici actual.
L'any 1019 l' església de Sant Julià de Corts fou cedida pel Comte Berenguer Ramon I a la canònica de Girona. Aquesta església existia almenys des del segle anterior. Va ser construïda després de la invasió hongaresa dels anys 924-930.
L'any 1102 el bisbe de Girona Bernat Umbert donà llicència per a construir l'església de Sant Julià amb el cementiri.
L'any 1143 hi va haver una nova dotació de la canònica de Girona i també va ser cedida la parròquia de Corts.
El topònim Corts tindria el significat de ‘masies’
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf
Altres fonts però, defensen la tesis derivada del fet que en català oriental es dóna el nom de cort a l'estable i altres habitacions on dormen els cavalls, muls, bestiar bubi i porquí; així es parla per la cort de les eugues, cort dels bous, cort dels porcs, del mulatam, etc. En canvi, a la part occidental de Catalunya es diu cort especialment el corral dels porcs, i és, per tant, sinònim de soll.
No hay comentarios:
Publicar un comentario