SOMNI O MALSON DE NADAL?

S’entretenia fent recerca dels ‘antecedents familiars’ dels alts càrrecs del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, dels Diputats i Senadors del PP, i dels màxims responsables de la resta del ‘Poders’. Val a dir que llevat d’algun ‘`càrrec ‘ que no té informació relativa als seus progenitors, la majoria procedeixen de famílies que van tenir vinculació amb la dictadura franquista, i fins amb la sedició militar contra el govern LEGÍTIM de la II república, que està en el seu origen. Res que no fos previsible,oi?.

D’aquesta informació en son coneixedors tots els governs de la CEE, que – no podem oblidar-ho – van deixar caure la II República, van tractar ‘inadequadament’ a les persones que fugien del terror, i fins en el cas de l’Alemanya nazi, els van assassinar en els camps de concentració, i/o els van retornar al regim franquista, perquè com Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) 123è President de la Generalitat de Catalunya, fossin objecte d’un ‘judici especial’ , preludi d’una mort que els transformava en símbols de la dignitat humana, i deixava palesa la infinita vilesa dels seus executors.

La situació política semblava repetir-se aquest any 2016, es tornava a ‘judicialitzar’ la vida política, per un costat els tribunals instruïen causes per corrupció contra els Partits ‘tradicionals’ , i per un altre, dia si, dia també, retallaven la minsa capacitat d’autogovern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya. En el primer cas les ‘maniobres dilatòries – eternitzaven els processos judicials – i en el segon es prenien mesures ‘d’efectivitat immediata’.

La CEE, anava reduint lentament l’àmbit de ‘discrecionalitat’ de la legislació espanyola. Cal recordar que s’insistia en l’obligació dels jutges d’apreciar d’ofici les clàusules abusives de les hipoteques i contractes bancaris?. No recordava ni un sol procediment en que això succeís. Cal recordar que s’insistia en que el terme ‘igualtat davant la Llei’ , volia dir que no ERA POSSIBLE indemnitzar als treballadors per la finalització del seu contracte de treball, amb un criteri els anomenats ‘fixos’ , i amb un altre als mal dits ‘temporals’?...,.

La ciutadania estava queixosa, MOLT, davant d’aquestes actuacions, i es palpava la tensió social, que dia a dia anava en augment.

La recuperació del ‘ GOBIERNO PROVISIONAL’ , que no estava previst en el text constitucional de 1978, no ajudava a asserenar els ànims.

La defenestració de Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972) al PSOE, va fer témer una conxorxa, quina finalitat darrera era ‘la compensació’ de tota mena de delictes entre els GRANS PARTITS.

Encara no s’explica com va succeir, al Nadal hi havia un GOVERN DE CONCENTRACIÓ, i les presons eren plenes de politics en espera de judici.

La CEE però, insistia en que calia pagar el deute –com constava en la reforma del text Constitucional que aprovaven PP & PSOE- ; tothom va trobar encertat que s’adoptés la mesura de confiscar el patrimoni DE TOTS els que estaven pendents de judici, i que es destines el seu import a satisfer el deute.

El futur continuava ple d’incerteses