MAS TORRELLEBRETA. MALLA OSONA. CATALUNYA

Llegia al Mapa de patrimoni de Malla, en relació a aquesta casa senyorial de la que en voldria tenir més dades ; Torrellebreta és una gran pairalia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. Durant el segle XIX va reconstruir-se parcialment, sembla que a causa d'un incendi que patí. A mitjans del segle XX també es s'hi va fer una ampliació d'estil historicista, amb una torre i una terrassa amb barana a mode de merlets. És un edifici de planta rectangular compost per diversos volums superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Antigament s'hi accedia des de xaloc per un portal d'arc de mig punt adovellat amb escut a la clau datat del "1569". Sobre el seu eix hi ha un finestral de pedra amb incisió conopial a la llinda i el relleu d'una roseta. Al costat del portal hi ha un pòrtic d'arc de mig punt tapiat i un finestral d'arc pla de pedra amb sortida a un balcó de baranes forjades. La resta d'aquesta façana queda tapada per un cos adossat de tres nivells d'alçat que s'obre al primer pis i al segon amb una galeria horitzontal, la del pis amb quatre pòrtics d'arc rebaixat sobre columnes de pedra. En aquesta terrassa s'hi accedeix per un portal amb incisió conopial i una roseta en relleu. La resta del cos té una composició simètrica de les obertures, d'arc pla de pedra, al pis amb sortida a balcons de baranes forjades. A la façana de gregal hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada distribuïdes de forma aleatòria, entre les que destaquen dues finestres tapiades: una finestra biforada amb arquets i columneta central, i una finestra d'estil gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. En aquesta façana també s'observa una ampliació en alçada, visible en el canvi del parament de la part superior. Pel que fa al cos situat a mestral, presenta una tipologia constructiva pròpia del segle XIX, que es correspon amb la part reconstruïda. Aquí les obertures són d'arc escarser ceràmic, que ressalten sobre la pedra vista dels murs. Les úniques obertures de pedra són el portal d'arc pla de pedra i un gran finestral amb la llinda inscrita: "AVE MARIA PURISSIMA SENS PECAT CONCEBUDA 1878". D'aquest cos en sobresurt la capella del segle XVIII, de planta rectangular i absis semicircular, a la qual s'accedeix des de l'interior del mas. La darrera ampliació de la masia es va fer per garbí, al costat de la capella, amb un cos d'un nivell d'alçat, habilitat a la part superior com a terrassa, i una torre circular amb obertures de mig punt, que actua com a caixa de l'escala que permet accedir a la casa. El parament dels murs és divers segons els trams; d'una banda trobem la pedra vista, parcialment revestits amb morter de calç, i de l'altra -a les parts més modernes- de maó. El ràfec té una volada considerable i està acabat amb cabirons. Davant la façana de gregal hi ha una gran era parcialment enllosada i de forma semicircular, sostinguda per un mur de contenció de pedra. En aquest mateix espai hi ha la masoveria, una petita construcció de dos nivells d'alçat i obertures arrebossades.

S’esmenta ‘obiter dicta’ la capella de la Mare de Déu dels Dolors, en la que es poden admirar pintures de Felip Vall i Verdaguer (Tona, Osona, 26 de maig de 1916 - Vic, Osona, 5 de agost de 2012 )

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/torrellebreta

https://felipvall.blogspot.com.es/2013/12/breu-curriculum-de-felip-vall.html

https://felipvall.blogspot.com.es/2014/08/capella-de-torrellebreta.html

https://felipvall.blogspot.com.es/2014/02/capella-dels-dolors-de-torrellebreta.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/09/el-panteo-dels-vilarrubia-de.html

El Claudi Pagès Puig, amb qui he tingut el goig de compartir algunes recerques, em feia arribar una fotografia ‘històrica’.

Mas Torrellebreta al peu d’un turonet a Malla 1932 Josep Mª Villarrubia Verneda ( 20 de març de 1897 + 14 de desembre dd 1967 )

Esperem tenir ocasió de visitar la casa, i esbrinar qui va ser l’autor de la seva transformació. Si en teniu noticia agrairem que ens la feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En bona mesura, avui Catalunya decidirà quan ‘bones’ poden ser les festes nadalenques i els dies que vindran.

Esperem en paraules del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964) , que tothom tingui ‘llum als ulls i força al braç’.