L’església era parroquial durant els segles medievals, al final del segle XVII o el començament del XVIII però , fou abandonada quan es va construir un nou edifici barroc d’una sola nau amb sagristia, que va ser remodelat l’any 1833.
Els amics de Wikipedia diuen , al segle XVI hi ha la primera notícia documental de la masia, tot i que segurament aquesta era anterior. Els propietaris tenen documentació des del segle XVI, amb la que van realitzar l'arbre genealògic. No obstant, la construcció actual del Sunyer d'Aguilar és una obra del segle XVIII que centra un nucli històric molt important, les restes de l'antic castell de "Podio Aquilano", amb les ruïnes de l'església romànica de Santa Maria d'Aguilar, així com l'església del segle XVIII i la primera masia, esdevinguda després, masoveria i actualment abandonada. Hi ha dues llindes a l'interior de la casa que mostren reformes fetes al segle XVII (1647 i 16-), una època en què el Sunyer d'Aguilar va esdevenir una de les cases més importants de Gargallà.
El Sunyer d'Aguilar està relacionada directament amb el castell d'Aguilar que està documentat des del 1183 i quines runes es confonen amb les de l'antiga església de Santa Maria d'Aguilar. Aquesta territoris pertanyien a la Vall de Lord històrica i eren del Comtat d'Urgell i del Bisbat d'Urgell i més tard es van integrar a la Batllia de Cardona. El llinatge dels Aguilar es van originar en aquest castell i al segle XIV van formar la Baronia d'Aguilar i tenien una casa senyorial a Cardona. Aquesta baronia posseïa els termes d'Aguilar, Hospital (Cal Bisbe i altres que passaren a Correà i Catllarí.
Miquel Gibert i d'Aguilar fou el senyor d'Aguilar durant el segle XVI i vivia a Cardona.
El 1719 el senyor d'Aguilar vivia a Perpinyà i era marquès.Ens agradarà tenir més dades, nom, cognoms, marquesat,... a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En l'actualitat, els propietaris són la 16a generació amb el cognom Sunyer i tenen cinc masoveries: cal Planes d'Aguilar, cal Gep, Mardorells, Claranès i l'Hostal Vell.
Correspon a la primera església del Castell d'Aguilar, avui també aterrat i difícilment identificable entre les ruïnes. L'estructura de l'església, de nau petita, està coberta amb volta de canó i amb un absis a llevant.
L'aparell és molt desordenat, amb blocs de pedra de diferents mides. Resten visibles entre les runes, l'arc triomfal, els vestigis d'una finestra, el massís campanar de planta rectangular que possiblement pertanyia al castell , i un absis interessant, més baix que la nau.
El lloc de "Aquilaro" "Podio Aquilario" és esmentat ja el segle XII, dins la documentació d'aquest castell actualment enrunat.
Aquesta església fou antigament sufragània de Sant Esteve del Pujol de Planes i més tard depengué de l'església de Sant Andreu de Gargalla, totes dues parròquies del terme de Montmajor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario