https://www.moralanova.cat/producte/ermita-de-sant-pau/
Situada al sud-est del nucli urbà de la població de Móra la Nova, al coll
de Santpaus.
Llegia que l'arquitecte responsable de l'obra va ser Agustí Pinyol de
Vallobà. Amb un estil modern, va decidir crear una obra que no alterés l'entorn
i el paisatge, alhora que conjugués la funcinalitat amb l'austeritat i
tranquil·litat pròpies de l'espiritualitat. Ens agradarà rebre informació biogràfica
de l’arquitecte i si fos possible una fotografia a l’email
castellardiari@gmail.com
Temple de planta quadrada i d'una sola nau, amb absis semicircular.
La façana principal està orientada a est i presenta un portal d'accés
rectangular de grans dimensions, reculat respecte al pla de façana i damunt del
qual hi ha un gran finestral de gelosia amb els vidres acolorits. La façana
està rematada per un campanar de formigó amb coberta a dos vessants, amb una
estructura de bigues metàl·liques que aguanten una petita campana al mig.
La nova talla de Sant Pau s'instal·la a l'altar l'1 d'abril de 1995. La imatge del Sant va ser tallada en fusta de bedoll i realitzada a un taller de Barcelona
La resta de façanes són majoritàriament cegues, perforades únicament per
petites obertures quadrades conformades amb blocs de formigó. A la façana oest
sobresurt el volum semicilíndric de l'absis.
L'interior de l'ermita presenta una nau central més elevada i dues naus laterals més baixes. Una sèrie de pilars quadrats de bloc de formigó separen les naus laterals de la central i suporten els forjats de l'edifici. Els sostres són de biguetes i revoltons de formigó. A banda i banda de l'absis hi ha dos finestrals allargats de gelosia, amb els vidres de colors. L'absis s'il·lumina zenitalment mitjançant una claraboia
La construcció presenta l'estructura de formigó i blocs, a tall de carreus disposats en filades.
Al costat del temple hi ha les restes de l'antiga ermita de Sant Pau
Si existeixen en agradarà rebre un exemplarz dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/08/goigs-sant-pau.html
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat ja 16 victimes i un desaparegut.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario