https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18149
Josep Fradera i Botey (Barcelona, 9 d'abril de 1889 - 2 de setembre de
1972) va ser l’autor de L'edifici que acollí les primeres escoles públiques de
Castelldefels, mixtes, fetes durant la Segona República, concretament l'any
1936.. Ens agradarà rebre una imatge de l'arquitecte a l'email castellardiari
Edifici de planta baixa i estructura rectangular del qual destaca un cos
central sobresortint, amb planta baixa i pis. Les aules es disposen linealment
i estan orientades vers el sud-est, i s'hi accedeix des d'un corredor que al
pati posterior forma un porxo.
https://www.castelldefels.org/ca/ciutat/guia-de-la-ciutat/directori-equipaments-i-entitats/oac
El cens de Castelldefels de 1930 ens diu que hi havia 797 veïns, l’any 1940
malgrat els crims dels sediciosos feixistes , consten 2013 al cens, els esforços de Severiano Martínez Anido
(Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938), començaven a
donar fruits, es tancava l’exercici 2025 amb 70.057 habitants dret.
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.
Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.
Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat ja 16 victimes i un desaparegut.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

No hay comentarios:
Publicar un comentario