lunes, 20 de julio de 2015

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LLANARS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.


Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.


Demanava a l’Ajuntament de Llanars, a la Vall de Camprodon, a la comarca del Ripollès, imatges de l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i dades de l’època en que es va aixecar, i qui en va ser l’autor.


Em diuen que només tenen aquesta fotografia publicada al llibre de Llanars.

Llegia, Les escoles públiques i ajuntament de Llanars varen ser projectats per l'arquitecte Joan Roca Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973) entre els anys 1909-1910.




 Les obres comencen l'any 1911 i s'acaben l'any següent.


Edifici de planta i pis que estava situat a l'actual carrer de la Font d'en Rafael. A la planta baixa tenia una aula per a nois, una per a noies i les oficines municipals; mentre que el pis estava destinat a l'habitatge dels dos mestres.


L'aiguat de 1940 va malmetre molt l'edifici. Després d'aquesta data són contínues les reformes, fins al punt que l'any 1957 la Junta Local d'Ensenyament admet que l'edifici no reuneix les condicions exigible.


 El 1963 es decideix la construcció d'unes noves escoles i l'edifici de Joan Roca i Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973 és enderrocat per eixamplar la carretera que porta al veïnat de Feitús.


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

domingo, 19 de julio de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR. RUBIÓ. SORIGUERA. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’herba que neix entre les llambordes del que havien estat els carrers de Rubió, ens diu al Josep Olivé Escarré, de 89 anys, i a l’Antonio Mora Vergés, que no té possiblement culte regular , el petit edifici de planta rectangular amb capçalera a l'est i porta a ponent descentrada. A l'oest també s'alça la petita espadanya amb arc apuntat, construïda en un moment posterior a la resta de l'edificació. A cada costat de la nau s'aixeca una petita capella lateral. A la capçalera en el parament exterior s'observen certes diferències entre els extrems i la part central que fan suposar l'existència d'un absis (avui en dia desaparegut). Al costat nord existeix una petita porta d'arc de mig punt cegada.


L'aparell emprat són blocs de gres roig local i de conglomerat. La coberta a dues aigües és de lloses de llicorella.
Al seu costat inferior la vegetació s’ha ensenyorit també del petit clos del cementiri, en el que se’ns fan visibles encara algunes flors de plàstic.

L’any 1900 la demografia d’aquesta comarca era de 12.990 persones, les darreres dades de l’any 2010 , ens diuen que hi havia 7.548 habitants, una pèrdua d’un 41,89 %.

L’abandó de les infraestructures públiques que depenen del REINO DE ESPAÑA, ho explica en part.

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a http://www.salillas.net/Modernisme_Cerdanyola/

Que l’edifici de les escoles , actualment Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia (CDECT) del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.


Va ser obra l’any 1914 de l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) – que va ser l’arquitecte municipal de la ciutat de Cerdanyola del Vallès.

A banda de les escoles, algunes de les seves obres més destacades són : la casa Lluch (1906), la casa Mir, la casa Calat, la casa Generalife i la casa Monés o casa Mònaco, totes elles a sant Cugat del Vallès, la casa Gual de Cardedeu (1910), la casa Carles Balcells (1913) i la casa Manuel Balcells (1923), aquestes dues últimes a Cerdanyola i d'un estil gairebé racionalista.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

sábado, 18 de julio de 2015

LA TORRE RAMON MAURI ARNALOT DE LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

M’aturava sota un sol abrusador per retratar aquest singularíssim edifici que devem al mestre d’obres Ramon Mauri Arnalot (1851-1928), que havia fet fortuna treballant a la Villa y Corte.


Lluís Brú i Salelles (Ondara, la Marina Alta, València 1868 - Barcelona, 1952) va ser l’autor dels mosaics que llueixen a la façana de la casa del propietari – avui seu de l’Ajuntament de la Pobla de Segur - , i Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d’abril de 1864 - 27 de febrer de 1934)va ser l’autor de la imatge de Sant Josep que presideix l’edifici que aixopluga avui l’oficina de turisme.


L’any 1920 el Josep Salvany Blanch, retratava ja aquest edifici.


La primera part del nom de la Pobla de Segur ens remet a una població nova alçada a partir d'un repoblament mitjançant una carta pobla, en la qual es concedia una sèrie de privilegis als qui anessin a repoblar un determinat territori que interessava repoblar, per causes diverses.

La segona part del topònim, Segur, que segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905– Pineda de Mar, Barcelona, 2 de gener de 1997) Joan Coromines[3] hauria de ser grafiat Segú, procedeix, segons aquest mateix autor, del terme cèltic Segodunum, que s'aplicà a tota la zona on actualment hi ha la vila i terme de la Pobla de Segur.

Un dels documents més antics, del 976 o 978, documenta la spelunca de Sequni.

Sens dubte la població tenia escola pública abans de la dictadura franquista, i deixo el meu prec als poblatans, perquè me’n facin arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o les publiquin directament a https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Catalunya els ho agrairà.

viernes, 17 de julio de 2015

EL POU GRAN DE L’AVENÇÓ. TAGAMANENT. VALLÈS ORIENTAL.

Es començava aquest pou quan Catalunya era una nació sobirana, i s’acabava quan esdevenia colònia del REINO DE ESPAÑA.


El 27 de setembre Catalunya decidirà si vol continuar finançant la disbauxa del REINO DE ESPAÑA, o si pel contrari, vol donar oportunitats de créixer als seus ciutadans.

Si surt la 2na opció també el patrimoni col•lectiu reeixirà.

Difícilment però es tornarà a fer gel als pous de l’Avenço, i/o en qualsevol altre lloc de Catalunya com la propera comarca del Moianès, tots plegats , uns per acció, i els més per omissió hem permès que s’arribi a una situació de molt difícil retorna, l’escalfament global del nostre planeta.

Donar la culpa només als cleptofeixistes fora en aquests cas injust i àdhuc immoral.


El Josep Olivé Escarré de 89 anys , va de sorpresa en sorpresa, en veure tantes meravelles juntes, en un indret tant i tant proper.

CEIP MONTJUICH. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El Josep Plantalech Albertí m’envia un enllaç : .
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates/fitxa/1930.html?pos=2

On s’explica la historia del projecte de Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) de l’any 1931, que es construïda en el període 1931-33, i final d'obra 04/08/33.

Inauguració: diumenge dia 3 de setembre de 1933 amb la presència del President de la Generalitat , Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933) Francesc Macià. En aquest mateix any, Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) projecta la "Cantina Escolar".


La fotografia és de l’arxiu Joaquim Nadal.

http://www.diaridegirona.cat/girona/2009/01/18/lescola-montjuic-girona/309303.html
http://www.fapac.cat/wiki/CEIP_Montjuic_Girona
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000082/00000011.pdf
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/el-somni-de-la-ciutat-escolar-prat-de.html

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA PIETAT. EL PONT DE MUNTANYANA. OSCA.

M’aturava al Puente de Montañana en terres de Osca ( Huesca ) , feia el camí de tornada des del Pont de Suert ( el pont del pont, com ens explicava el mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de marzo de 1905– Pineda de Mar, Barcelona, 2 de enero de 1997)) , i advertia que el ferm de la carretera és ‘normal’ , mentre que la N-260 que comunica les comarques de l’Alt Urgell, Pallars sobirà i la Ribagorça catalana, està quasi, com la deixaven els enginyers de la II República, una mostra més de l’estimació que ens té el ‘camarada’ Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de marzo de 1955), i els que l’han precedit en el seu càrrec.

Retratava la façana de la capella de la Pietat, i llegia ‘Del siglo XVII es la capilla de Nuestra Señora de la Piedad, una edificación de planta rectangular y cabecera plana. La entrada, situada a los pies es de medio arco y posee una fecha de 1679’ .


Advertia que la qüestió de la independència de Catalunya, l’entenen en tant que constaten – com jo mateix – els maltractes en qüestió d’infraestructures, curiosament com la resta de ciutadans del REINO DE ESPAÑA diuen no poder fer-hi res però.

Des d’algun mitjà de la meseta, la cosa té altres lectures, normal, oi ?.
http://www.lasexta.com/noticias/nacional/puente-montanana-vive-independentismo-catalan-perspectiva-muy-particular_2012101800252.html


Com recorda la làpida, exclamava ‘ Ave Maria ‘, com manifestació clara de que ens caldrà l’ajut celestial, en aquesta tasca.