El Raul Pastó Ceballos , retratava el mas d’en Sedó, situat 6
km. al sud est del nucli de Tivissa, a la comarca de la Ribera d’Ebre.
Patrimoni Gencat posa èmfasi en la torre
de planta quadrangular que es troba adossada a un extrem de la façana principal
del mas d'en Sedó, quedant-ne tapades dues cares.
Consta de cinc nivells d'alçat, amb la base lleugerament atalussada.
El coronament, originalment emmerletat, s'ha aixecat amb una coberta de
teula àrab a una sola vessant, guanyant així un nivell. En dues façanes, a
l'alçada de l'antic coronament, hi ha dues mènsules que podrien haver suportat
un matacà.
Presenta poques obertures, la majoria de dimensions força reduïdes. L'accés
queda ocult dins les parets del mas. El parament dels murs és de carreus
irregulars disposats en filades, amb les restes de l'arrebossat en alguns
trams. El mas al qual es troba adossada està constituït per diversos cossos,
els més alts de tres nivells d'alçat.
Ventura Castellvell Díez, en la seva obra “CASTELLS I TORRES DE LA RIBERA
D’EBRE” , explica que alguns masos del terme de Tivissa van aixecar torres de defensa
en els segles XV i XVI per defensar-se del bandolerisme i dels
saquejos perpetrats des dels vaixells que arribaven a la costa.
Testimoni d’aquest passat són:
Torre del Mas d’Aumet o del Mas de l’Omet, dels segles XVI i XVII , prop del terme de Vandellòs. És de planta
quadrangular, té cinc nivells, està coronada amb merlets i adossada al mas.
Torre del Mas d’en Cedó/ Sedó , dels
segles XVI i XVIIi, de planta quadrangular
i cinc nivells, el coronament ha canviat els merlets per la coberta de teula i
es troba adossat a la façana principal del mas.
Torre del Mas de Frauques, dels segles XVI
i XVII. Té dos volums, un de tres nivells i l’altra de quatre.
Restes de les torres de defensa de les masies de Manou i Panxot.
Algunes, amb la divisió del terme de Tivissa, van passar a les noves entitats
municipals, com la torre del Mas de Genessies (Vandellòs), del segle XVI.
Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu; d'etimologia incerta, segurament pre-romana i probablement
ibèrica. El radical sembla el mateix del topònim valencià Tibi; el sufix -issa
és freqüent en topònims d'origen ibèric i sembla que significava ‘ciutat’.
Per a detalls sobre el problema etimològic de Tivissa, vegeu l'obra «Fulls
d'història de la vila de Tivissa», de Màrius F. Bru i Borràs. Vegeu també J.
Coromines en Congr. Barc. 415. C
La hipòtesis recollida a :
https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7134/1/HM_03_01.pdf
La ciutat del gual, en referència a la ubicació de Tivissa prop del riu
Ebre, sembla molt versemblant, altrament els àrabs a diferència dels mal dits
cristians, acostumaven a ser respectuosos amb els topònims existents abans de
la seva conquesta.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. De la casa del Teosa de Bítem en demanarem informació a l’email arxiu.ajuntament@tortosa.cat
https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html
Haurem de plorar per l'Argentina.
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/
Ara i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
