lunes, 14 de agosto de 2023

EDIFICI DE CAIXABANK. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 


L’Armand Mas Tulla ( Gelida, 1918 + Barcelona, 1988 )  deixava una obra molt interessant :

http://docplayer.es/170905541-Armando-mas-arquitecte-urbanista-la-seva-obra-i-els-seus-somnis-i-ponencies-de-la-taula-rodona-descobrint-l-armando-mas.html?fbclid=IwAR18ltNdX1TqxtLA9RttIX9KJHmegh3fyGQcRCdv8T9ykac8mHhEvh6pjJ8

https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-caixa-0



Llegia de l’edifici de CAIXABANK  a Martorell;  Edifici en cantonada amb façana arrodonida de planta baixa i tres pisos i terrat, a més a més d'una sèrie de cossos sobresortits a diferents nivells. En els extrems, dos paral·lelepípedes coronats per galeria coberta a quatre vessants, ràfec, cartel·les i composició ceràmica sota la coberta. Façana d'obra vista i arrebossat; fornícules i figures al·legòriques; esgrafiats amb motius florals, mitològics, filigrana, i escut de l'entitat en el cos central.

A la façana que dóna al riu destaquen  les arcades a nivell de la llera del riu que van ser dissenyades per suportar crescudes i afectacions de l'aigua del Anoia.

En donen més i millor  informació els amics de POBLES DE CATAUNYA

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12616

Ni en aquest, ni dissortadament  en cap dels edificis monumentals que aixecava la CAJA DE AHORROS Y PENSIONES DE CATALUÑA Y BALEARES, es dóna avui atenció i servei als clients.

domingo, 13 de agosto de 2023

LA CASA MORELLÓ D’ESTERRI D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

 

L’ Ester Gonzalez Vidal, retratava la Casa Morelló, al carrer del Camp,4 d’Esterri d’Àneulloc de la tanca, del clos -  a la comarca del Pallars sobirà.



Patrimoni Gencat en diu ; edifici cantoner, integrat dins el nucli vell del poble, amb una alçada de planta baixa i tres plantes pis. La façana es compon a partir de dos eixos verticals a la planta baixa i a la planta primera, amb dues portes d'entrada a la planta baixa i dues finestres balconeres a la planta primera, respectivament. A partir de la planta segona es mantenen els dos eixos laterals, amb unes finestres, però hi apareix un eix central de finestres balconeres. Totes les obertures són d'arc rebaixat i estan emmarcades per una franja de color blanc, si bé pràcticament ha desaparegut a la planta baixa. Els balcons són amb cairats i llates de fusta amb una barana de forja decorativa. L'estructura vertical és de pedra amb rejuntat de morter de calç i revestida amb morter de calç, molt malmès a la planta baixa. La coberta és inclinada i de tres vessants, amb un petit voladís a la façana sud. L'estructura és de fusta i acabada amb teules de llicorella, i ha estat reformada.

En aquesta casa va néixer Joaquim Morelló i Nart (Esterri d'Àneu, Valls d'Àneu, Pallars Sobirà, 26 de setembre de 1858 - Barcelona, 15 d'abril de 1926)



insigne patrici que l'any 1925 deixà un llegat testamentari , i es creà la Fundació Joaquim Morelló, institució benèfica que tenia com a funció donar asil als vells pobres i atenció als malalts pobres de la Vall d'Àneu, coneguda popularment com l’Asilo Morelló. Als anys trenta es construeix l'edifici que havia de tenir la funció d'hospital. La seua primera funció va ser refugiar els mateixos habitants d'Esterri d'Àneu durant el gran aiguat de 1937. Més tard va ser utilitzada pels refugiats del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

http://www.xtec.cat/cda-vallsdaneu/fundacio/index.html

Si en teniu ocasió, aneu al Pallars Sobirà.

EL RENTADOR DE LLANA DE CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS

 


El divendres 11 d’agost de 2023 feia una sortida pel Moianès amb tres dels meus nets, anar a veure el rentador de llana del Roquer on els feia la fotografia que acompanya aquesta publicació , o les   poues de glaç a temperatures de 31 graus, semblava un despropòsit, oi?.   La Vinyota, les poues  de la Ginebreda,  i l’ermita de Sant Gaietà de la Ginebreda,   eren els objectius d’una breu matinal. 

La població del Moianès era de 10.713 ànimes al cens de 1857, aleshores la població total de Catalunya era de 1.652.291. La revolució industrial reduiria la població dràsticament fins als  6.936 habitants l’any 1981, de les hores ençà s’ha més que recuperat;  13.603 habitants l’any  2019, el darrer del que tenim dades fefaents, malgrat que es per relatiu del Moianès ha caigut en relació a la població de Catalunya 7.747.709 habitants al tancament de l’any 2022. Del 0,65% de 1857, al 0,18% del 2022.

La llana era un potser el recurs més  segur  per les economies  de les masies de l’època almenys fins a darreries del segle XIX , l’agricultura en aquest altiplà sempre ha estat una activitat  sotmesa a l’acció del clima, com la  l’explotació del glaç que s’acabaria de forma definitiva i irreversible en la dècada dels anys 30 del segle XX.

El rentador de llana es va abandonar,  i es va utilitzar per a rentar roba, fins que l’aigua corrent va brollar a les cases dels  castellterçolencs. El tancament consumava la fi dels  paraires que tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.

Avui, les noticies son – si cap – més esfereïdores :

Els ramaders han passat de guanyar diners venent llana a haver de pagar per destruir-la

https://www.apuntmedia.es/noticies/economia/ramaders-han-passat-guanyar-diners-venent-llana-haver-pagar-destruir_1_1623557.html

Sembla que hi ha algunes esperances :

Es cerquen nous usos per a la bioconstrucció, els fertilitzants, els substrats de jardineria, les robes ignífugues, la sanitat i els bioplàstics.

https://www.foravila.net/reportatges/pensant-el-futur-de-la-llana-dovella-per-convertir-la-en-fertilitzant-o-aillant/

S’ha decidit – des de les  ALTES esferes polítiques i econòmiques  - deixar perdre els recursos naturals que ens ofereix el nostre entorn, i amb ells,  els oficis que els explotaven, llenyataires , carboners, ...,  i al darrera els pagesos, ramaders,...,  ja es deia en temps de l’Ermessenda de Valrà “Allò que no dóna naturalesa, no ho dóna Salamanca i menys Baeza “,  el REINO només dóna especuladors , no empresaris – la pandèmia de la Covid.19 ho va magnificar - , i a dia d’avui ens cal comprar-ho quasi tot a l’exterior, i esperar, que els estrangers vulguin triar-nos com a destinació per a gaudir del seu lleure.

Caldrà creure en la certesa d’allò que ja deien els romans “quem deus vult perdere,dementat prius” ; Quan Déu vol perdre algú, primer li lleva el seny, oi?

 

 

jueves, 10 de agosto de 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES ROSELL CAPDEVILA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. VILANOVA I LA GELTRÚ . EL GARRAF

 

Fa anys que fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que representava per a la història de Catalunya, i àdhuc de la humanitat, una catàstrofe només comparable al Diluvi Universal.

L’ Aleix Salvó Rivero, pública una fotografia de la casa de les Germanes Rosell Capdevila, i explica que era la seu de la seva escola particular molt avançada per l'època (principis del segle XX).


Entre les seves ensenyances, dedicades a l'educació de les noies, era l'esperanto.

La seva casa era un veritable museu perquè les germanes, Eulàlia i Teresa, recopilaven tota mena d'objectes de tradició cultural i folklòrica de Vilanova i Catalunya.

http://www.patrimonivng.cat/patrimoni/germanes-rosell-teresa-i-eulalia-rosell-i-capdevila

https://www.vilanova.cat/doc/doc_20315953.pdf

Vilanova i la Geltrú reconeixia l’extraordinària vàlua intel·lectual i personal  d’ambdues germanes.

domingo, 6 de agosto de 2023

IN MEMORIAM DE LA MATERNITAT D’ELNA. LA CATALUNYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA.

 

L’arquitecte Viggo Theodor Dorph-Petersen (Ishøj (Dinamarca), 9 de febrer de 1851 - Perpinyà, 23 de juliol de 1937)va ser l’autor del Castell d'en Bardou a Elna, l’any 1900.


L’Elisabeth Eidenbenz (Wila, Zúric, Suïssa, 12 de juny de 1913 - Zúric, Suïssa, 23 de maig de 2011) formava part del Comitè Suís d'Ajuda als infants d'Espanya, i el 1937 va viatjar a Burjassot (València),..,  a Madrid, sempre com a voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament armat dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  , a més de la seva evacuació a àrees de Catalunya i València.

El novembre de1939 l’Elisabeth Eidenbenz  va endegar al Castell d'en Bardou, la Maternitat d’Elna, el primer nen va néixer el 7 de desembre del 1939.

En el període 1939- 1944, hi van néixer 597 nens de mares, víctimes innocents de la Retirada de les forces lleials a la II República espanyola,  i de la Segona Guerra Mundial, que estaven internades als camps d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes

També però, des de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la maternitat va començar a recollir mares jueves que escapaven de la persecució nazi, i hi van néixer uns 200 nens jueus.

Els alemanys van ocupar el sud de França el novembre del 1942 i els van començar a buscar per tancar-los als camps d'extermini. Aquest afany per amagar i salvar jueus va fer que la Gestapo fes visites i inspeccions freqüents a la maternitat, davant de l'oposició de la directora. L'exèrcit alemany va tancar la maternitat la Pasqua de l’any 1944.

L'edifici va estar abandonat fins que als anys 90 el va adquirir un artesà  - ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, i lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gnail.com, cal eradicar el mal costum castellà de documentar la història - per establir-hi el seu taller de vitralls. Allà va conèixer casualment el 2001,  a Guy Eckstein, d'ascendència jueva, que era un dels nens que havia nascut a la maternitat, i li va explicar la història de l'edifici, desconeguda per ell. Junts van decidir buscar l'antiga infermera, i el 2002, la història perduda en l'oblit va sortir a la llum quan l'ajuntament va decidir fer un homenatge institucional a Elisabeth Eidenbenz

L’Assumpta Montellà i Carlos (Mataró, Maresme, 1958), recollia i publicava la història al llibre “La Maternitat d'Elna”

L’any 2006 la Generalitat de Catalunya concedí a Elisabeth Eidenbenz la Creu de Sant Jordi, que ja havia estat guardonada amb la Medalla dels Justos entre les Nacions (2002), atorgada per l'estat d'Israel, la Creu de l'Ordre de la Solidaritat Social (2006), entregada per la reina Sofia d'Espanya, i la Legió d'Honor (2007), del govern de França.

Ara l’Ajuntament d’Elna, demana ajuda per evitar l’esfondrament de l’edifici.

 https://www.lavanguardia.com/vida/20230530/9007850/elna-pide-ayuda-rehabilitar-maternidad.html

Elna, juntament amb Portvendres, Sant Andreu de Sureda, els Banys i Palaldà i Tarerac, eren portats per Rodrigue Furcy davant la justícia pel crim de parlar en llengua catalana, la màquina judicial li acabaria donant la raó.  En un i altre costat dels Pirineus la democràcia sembla que és  un  anhel inassolible, oi?.

Que l’Elisabeth Eidenbenz, que ens ha precedit en el retorn a la casa del Pare, elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís,  palestins, gal·lesos, ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.


viernes, 4 de agosto de 2023

LA BOADA. ELS HOSTALETS. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA.

 


El Matias En Mais Castanyer, publica una fotografia; La Boada, Hostalets d'en Bas, ca. 1929. (AFCEC_EMC_X_4077)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4617/rec/12

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4598/rec/47

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4727/rec/48

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4603/rec/49

Almenys en una consta com autor , mossèn Baldiri Guillamet,  manquen dades del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

Consten com a seves almenys :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Baldiri%20Guillamet%20(Mn.)/field/creato/mode/exact/conn/and/page/1

No trobava dades de la Boada, quan a l’origen del nom el diccionari català valència balear en diu en una de les entrades “multitud de bous” ,  i el seu diminutiu “ Boadella “.  Ens sembla del tot versemblant.

Llegia  a :

https://paisatgesvius.org/ca/espais/100008

la Boada , a la comarca de la Garrotxa, al municipi de la Vall d’en Bas, prop dels nuclis habitats d’Hostalets d’en Bas,  està situada dins de l’Espai Natural Protegit Riu Fluvià, que alhora també forma part de la Xarxa Natura 2000

L'acord de custòdia entre Paisatges Vius i la propietat,  Anna Mallorquí Quintana,  es va establir el juliol de 2020 amb l'objectiu general de conservar els seus prats de dall i amb els següents objectius específics:

Aplicar una gestió als prats de la finca que garanteixi la seva conservació

Conservar la riquesa florística dels que ja es troben en un estat excel·lent per tal d’obtenir-ne llavors que s’utilitzaran per enriquir altres prats.

Incrementar l’estat ecològic d’aquells prats que presenten un estat regular a través de la sembra amb llavors dels prats ben conservats de la finca.

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

 Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

 El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom, d’alguns dels qual, com  succeeix amb mossèn Baldiri Guillamet, manquen dades, en aquesta tasca també esteu cridats a col·laborar. 

Amb els mitjans actuals assolir aquella fita  que es proposava  el Rafael Patxot i Jubert,  no sembla difícil d’assolir.  Ja trigueu a retratar masies arreu de Catalunya, i trametre les imatges a arxiufotografic@cec.cat