LA DEVOCIÓ A LA MAREDEDÉU DEL REMEI A LA RIBAGORÇA. REMEDIUM PRAESENS ET FUTURUM

 

Quan al topònim Ribagorça :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=34838

De les ermites de la Marededéu del Remei a l’actual terme del Pont de Suert,  no en trobava gaire informació:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-castello-de-tor-el-pont-de-suert

..es tractava d’una ermita vella i mig arruïnada, emplaçada davant Castelló de Tor mateix, vora l’antic pont i molí del Remei, que cita també Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870).

En l’actualitat aquesta antiga ermita ha estat substituïda per un santuari modern.

https://www.cooltur.org/ermita-de-la-mare-de-deu-del-remei-de-castillo-de-tor/

... petita ermita formada per una sola nau de planta rectangular.

El més característic, de l’ermita de la Mare de Déu del Remei de Castilló de Tor, és la porta d’entrada. Aquesta porta és de ferro forjat.

A sobre de la porta d’entrada hi ha un petit campanar d’espadanya.

Cap dada de la “ nova”, ni la data en que s’aixecava, ni l’autor, ni...., sou pregats de fer-nos arribar informació de l’una i l’altra a l’email castellardiari@gmail.com

La instauració d’aquesta advocació està relacionada amb l’Ordre de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius:

https://www.parroquiaremei.org/wp-content/uploads/2019/12/Advocacio-Remei.pdf

El Remei és sens dubte una advocació “ feminista “, com l’Ajuda, la Bona Sort, la Tendresa, la Marededéu de la Llet,...,

La Marededéu, en totes les seves advocacions és per als catòlics “ remedium praesens et futurum “ ; en aquest sentit el Concili d’Efes ( 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 )   va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, Theotokos, Mater Dei.

Li devem a Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. Nascut a Salitja (La Selva, Girona. 10-03-1966),  la publicació dels Goigs d’aquestes ermites.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/12/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-castello.html

Dissortadament no la retratava Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/ribagor%C3%A7a

Ens agradarà rebre una imatge de la ermita vella i mig arruïnada, a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu del Remei " remedium praesens et futurum “ i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  , saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DEL CATLLAR. RIPOLL. EL RIPOLLÈS

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/01/goigs-la-mare-de-deu-del-catllar-ripoll.html

Al cim d'un turó a ponent de la vila de Ripoll es troben les restes de l'església de la Marededéu , mal dita , Santa Maria del Catllar que es va construir a l'indret d'un antic castell propietat inicial dels comtes de Cerdanya.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Restes_de_l%27esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria_del_Catllar.jpg

Patrimoni Gencat explica que de l'església queden tres murs i l'arrencada d'una volta de canó que formaven una nau rectangular amb absis a llevant.

A la façana de migjorn hi ha la porta d'arc de mig punt adovellada.

 A l'exterior hi ha algun contrafort i a l'interior dues pilastres.

El lloc on hi havia l'absis es va modificar per posar-hi les dependències del santuari.

La parròquia de la Marededéu, mal dita,  Santa Maria de Catllar, construïda a l'indret d'un antic castell, va ser consagrada al gener de 1040.

 Va quedar molt malmesa per un terratrèmol de l'any 1428, es va esfondrà la volta i es va refer.

 Amb el despoblament del territori perdé el seu caràcter de parròquia i es convertí en un santuari.

Quan es va abandonar el monestir de Santa Maria de Ripoll l'any 1835 aquest santuari també es va abandonar.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/01/goigs-la-mare-de-deu-del-catllar-ripoll.html

Que la Marededéu del Catllar   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels mallorquins, illencs , sahrauís ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos del traspàs de la Maria Carme Junyent i Figueras(Masquefa, 4 de febrer de 1955 - 3 de setembre de 2023). Que el bon l’aculli en aquell boci del cel delimitat per la senyera, on viuen eternament els catalans

IN MEMORIAM. EL FAR. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA

 El Far és un llogaret, actualment despoblat, del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. Està situat sobre un petit turó de 435 metres  d’altitud a l’extrem oriental del terme municipal, a llevant de Bellveí i el Llor; vora el camí de Llor a Comabella i del torrent de l’Oró.

Res a veure doncs amb la fotografia que trobava al Fons Estudi de la Masia Catalana, a l'entrada Torrefeta: 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8246/rec/1

El Joan Cos  em deixava un comentari;  crec que es el Far d’Empordà, i m’adjunta una fotografia en color, que ho acredita.

Enviarem la publicació a l’email mdc@csuc.cat per tal que esmenin aquesta errada. El fet, dissortadament no és infreqüent. 

Llegia del Far, al terme de Torrefeta i Florejats; el llogaret 1 té el seu origen en el castell homònim, documentat des de l’any 1040 sota domini dels comtes de Barcelona, durant el segle XII fou propietat de la família Biosca i, des de 1776 fins a l’extinció de les senyories, del bisbat de Solsona.

Actualment amb prou feines en resten alguns vestigis, integrats al gran casal de la família Tàssies, documentada al lloc des del segle XVI, època en la qual el castell degué esdevenir casal senyorial.

Altres indrets d’interès del nucli són l’església de Sant Julià, actualment en ruïnes i que havia pertangut a la parròquia del Llor.

Al costat de la masoveria del Far, al peu del turó, trobem l’esglesiola de Sant Domènec o Sant Damià.

Reconstruïda el segle XIX i propietat de la família Tàssies.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8816

El concili de Trento (13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563 ), acordava com a mesura per estimular la devoció religiosa, fomentar la construcció de capelles pels propietaris, bàsicament rurals  – això era alhora un senyal clar de la seva posició econòmica i social – ,  el foment dels aplecs i romiatges a ermites i santuaris, i en l’àmbit familiar això comportaria segles  més tard per influència  de Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 – Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) que  les parròquies creessin els Cors de  les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família .  En el mon laic d’avui,  les piscines han substituït  les capelles, i dels Cors de  les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família, de ben segur una majoria de lectors, en tindrà noticia per primera vegada.

El sostre demogràfic  de  Torrefeta i Florejacs s’assolia al cens de 1887 amb 2580 ànimes , i es tancava l’any 2022 amb 621 habitants de dret.  Una pèrdua  de població del 75,93% s’explicaria únicament com a conseqüència d’un accident nuclear com el de Txernòbil,  més que com la despoblació provocada per la revolució industrial.

La població de Catalunya l’any 1887 era de 1.843.549 ànimes, i les dades e l’any 2022 eren de 7.747.709 habitants de dret.

Torrefeta i Florejacs tenia  l’any 1887 un 0,14% de la població de Catalunya , i  l’any 2022 un 0,0080%

Molt recomanable la lectura de l’excel·lent treball Florejacs. Arquitectura religiosa

Escrivíem suara que a l’Estudi de la Masia Catalana,  un projecte ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), només apareix una fotografia del terme de Torrefeta i Florejacs, i dissortadament es errònia, esperem que ho esmenin ràpidament.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8246/rec/1

L’ objectiu de l’Estudi de la Masia Catalana,  era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili.

Amb les eines d’avui, completar l’Estudi de la Masia Catalana fora senzill, caldria únicament que tothom amb el seu mòbil, o amb la seva màquina de retratar, fes una fotografia de qualsevol edifici agrícola, sencer o en mal estat, n’esbrines el nom, i fes arribar, les imatges i el nom, amb indicació del terme municipal  i comarca, i la data en que es feia la fotografia a l’email mdc@csuc.cat

Catalunya, us ho agrairà

Que Sant Julià, Sant Domènec o Sant Damià   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

CASAL DELS PORTAVELLA. HOMES DE PARATGE. LES LLOSES EL RIPOLLÈS

 De Portavella, que retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - ibídem, 22 de juny  de 1923) entre 1890 i 1923,  en diu l’Enciclopèdia; important masia del municipi de les Llosses (Ripollès), que ha donat nom a la parròquia de Vinyoles de Portavella .

És esmentada ja al segle XII.

Patrimoni Gencat ens diu de Portavella; casal fortificat que evolucionà fins a convertir-se en un mas amb una torre. 

Es tracta d'un edifici rectangular de planta baixa i dos pisos, adossat a una torre de defensa – ho pensa més en la funció de guaita i bada -  d'època anterior, de secció rectangular, de cinc plantes, inclosa la de baix, amb modificacions. A la banda sud i protegida per la torre, s'obre una ample galeria, pot ésser construïda al segle XIX . Al primer pis del mas es troba una gran sala, com és normal en aquestes contrades, des d'on s'obren les portes de les cambres principals. 

Als baixos, a dintre de les corts es troba un interessant amagatall, al qual hom pot accedir-hi a través d'una trapa que quedava amagada sota la palla.

El Casal  dels Portavella és avui un establiment de trisme rural : 

https://www.masiaportavella.cat/copia-de-cdr-portavella-1

L’enciclopèdia ens diu en relació als Home de Paratge, al  Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, era el títol o reconeixement que s’atorgava als homes de llinatge conegut, generós o honrat que, procedien de llinatge militar o aloer i tenien una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).

L’Home de Paratge,  gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller. 

No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos. Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller. 

Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural.

Hom pensa que la denominació correcta  fora enlloc  de CASAL DE PORTAVELLA,  CASAL DELS PORTAVELLA.  De fet l'escut heràldic dels Portavella, segons l’armorial  ens diu ;  Català. D'azur, un cep d'or. Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 20 d'agost de 1853 -  França, Sant Somplesi,  1939)

https://portabella.info/?page_id=18

Llegiu aquest interessant treball de Jesús Portavella  Isidoro (?, 1932 - Barcelona, 14 de maig de 2023)

https://www.masiaportavella.cat/_files/ugd/a38238_37b8721ac8af40a2b587f548768b4bc5.pdf

Ho dèiem en les nostres primeres publicacions, A LES LLOSES HI HA MIL COSES, dissortadament el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1831 ànimes,  i es tancava l’exercici 2022 amb 205 habitants, la pèrdua del 88,8%  nomes fora explicable per un accident  com el de la Central de Txernòbil, ara Ucraïna,  el 26 d'abril de 1986, encara la Unió Soviètica.

 Pensem que només la llibertat de Catalunya com a Nació, podria possibilitar revertir  aquestes situacions que afegides a l’escalfament global, ens porten inevitablement al desastre.  

CASTELL DE PALMEROLA I LA SEVA ESGLÉSIA ADV0CADA A SANT VICENÇ. LES LLOSES. EL RIPOLLÈS

 

La Sílvia i el Marc “els engarristadors” publiquen la seva experiència de la visita que feien al Castell de Palmerola i a la seva església advocada a Sant Vicenç:

https://www.engarrista.com/node/1174

Patrimoni Gencat ens diu del Castell:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/431

El castell de Palmerola es troba situat dalt d'un petit puig, a 1.095 metres d'altitud,  pròxim a la carretera que uneix Borredà i les Llosses.

Inicialment es tractava d'una casa forta, esmentada ja el 1227, dependent de la baronia de Portella, i a cura d'uns castlans anomenats Palmerola.

El 1437 l'edifici fou reedificat, i adquirí una certa autonomia el 1465 en ésser infeudat per Galceran de Pinós, senyor de la Portella, al donzell Joan de Palmerola.

Al segle XV es parla de la "domus de Palmerola, la situata in baronia de Portella". N'era el senyor , Guillem Ramon de Palmerola, domiciliat al Lluçanès, qui heretava a Arnau de Palmerola i Blanca, morts sense descendència. L'esmentat Guillem Ramon de Palmerola es titula batlle del castell i terme de Palmerola pel baró de Pinós, com a baró de la Portella (1439), però domiciliat a Palmerola hi havia el fill d'aquest, el donzell Joan de Palmerola. El castell de Palmerola, ja de llarg temps, era derruït i deshabitat en tanta de manera que ningú volia ser receptor, ja que només hi podien habitar les ovelles. Joan de Palmerola el va reedificar quasi de nou, i el noble Galceran de Pinós li concedí la castlania.

El 1767 fou concedit el títol de marquès de Palmerola a Francesc Xavier Despujol, títol que encara és en possessió de la família;  Ignacio Despujol y Burgoyne (n. en 1989), II barón de Monclar, VIII marqués de Palmerola (en 1979), marqués de Callús (en 1982), VIII conde de Fonollar (en 1982).

L'any 1973 el castell va ser reformat - pràcticament reedificat –  en  un  estil de castell medieval, amb una gran torre emmerletada ,  per  José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona, 24 de juliol del 1890 + Barcelona,        30 de agost del 1979)

 

Fotografia. Jordi Domènech 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3980

Hom pensa- malgrat no hi dades publicades  - que també l’església de Sant Vicenç es refeia l’any 1973, en ocasió  de les obres promogudes per  José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona,     24 de juliol del 1890 + Barcelona,     30 de agost del 1979)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-palmerola-les-llosses

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/04/sant-vicenc-de-palmerola-les-lloses.html

Escrivíem suara que a l'Estudi de la Masia Catalana,  un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), només apareix una fotografia del terme de les Lloses:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5659/rec/2

L’ objectiu de l'Estudi de la Masia Catalana,  era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

Amb les eines d’avui, completar l'Estudi de la Masia Catalana fora senzill, caldria únicament que tothom amb el seu mòbil, o amb la seva màquina de retratar, fes una fotografia de qualsevol edifici agrícola, sencer o en mal estat, n’esbrines el nom, i fes arribar, les imatges i el nom, amb indicació del terme municipal  i comarca, i la data en que es feia la fotografia a l’email mdc@csuc.cat

Catalunya, us ho agrairà

 Que Sant Vicenç  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 La selecció  femenina de futbol aconseguia el Campionat del  món gràcies al gol de l’Olga Carmona García (Sevilla, 12 de juny de 2000 ), si és certa la cita atribuïda al rei  Carlos III: “Ni gitanos ni murcianos ni gente de mal vivir quiero en mis ejércitos", està clar que una vegada més els Borbons, desaprofitaven una ocasió d’or per tenir la boca tancada, oi?. 

 El nostre més sincer condol a l’Olga Carmona García, pel traspàs del seu pare.

El nostre rebuig al Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria, 23 de agosto de 1977),  presidente de la Real Federación Española de Fútbol,  que menystenia manifestament a les jugadores. 

ESGLÉSIA DE LLADRÓS, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. VALL DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ.

 

Llegia que l’església parroquial de Lladrós, advocada a l’apòstol  Sant Pere , és una edifici d'una sola nau, dividida en quatre trams i capelles laterals, amb capçalera rectangular a l'est i porta que s'obre a la façana oest, sota el pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants. Per damunt la porta hi ha un òcul. Al costat de migdia de la façana s'hi aixeca el campanar, de forma octogonal per sobre de l'alçada de la nau, rematat per un capitell de llicorella.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25704

Les façanes de l'església estan arrebossades, excepte els contorns de la porta principal i l'òcul que són de pedra. En el treball de camp de l'any 2020 s'hi constata que el revestiment s'ha desprès en alguns punts, però se'n conserva la majoria.

 L'interior està enguixat i pintat; s'hi observen taques d'humitat i algunes fissures al sostre, de manera més notable hi ha humitats per capil·laritat a les parts baixes dels murs.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de les pintures a l’email castellardiari@gmail.com 

Quan al topònim Lladrós, El nom li deu venir del gran Bosc de Lladrós en el qual abunda la fusta d'arbre: d'una variant lladre del nom de l'albeca, pali, llaire, aran. ladre, provinent del cèltic LATRO- 'revestiment', aquità Ambi-latri, cèlt. comu latro- (=bracae), alt arag. -Latre, com hem demostrat en DECat. v, 23- 24, i notes 4-9; i PVArGc. s. v. Ladre

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23314

Aprofitava aquest estiu convalescent, per documentar els aplecs que encara es duen a terme en aquestes contrades:

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

I continuava demanant la col·laboració de tothom per documentar els edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/08/in-memoriam-escola-de-cerbi-la.html

Que l'apòstol  Sant Pere  , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

APLEC DE LA MAREDEDÉU DE BIUSE. LLAVORSI. PALLARS SOBIRÀ.

 

Li devem a mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva (  Salitja , a Selva, Girona,  10-03-1966 ), un alt reconeixement per la seva tasca, de recollir i publicar els Goigs de moltes esglésies, capelles, santuaris i ermites de Catalunya.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-de-biuse-llavorsi.html

En el Capbreu de Rialb de 1645: al «lloch de Biuse e o Laborsi»: que llavors ja era «dirruit los habitants de Biuse se'n baxaren a Llavorsi, i tota la vila de LI. posseheix lo terme de Biuse ,la unió que feren les 9 cases de Biuse a la vila de Llevorsi no se'n  troban actes, ques degueren cremar quant se crema la Vila»

L’Àplec de Biuse es celebra cada segon cap de setmana de maig;  desprès de la celebració litúrgica  es reparteix un pa de quart de quilo a tots els assistents (la caritat de Biuse), i escampats pels prats, els pelegrins preparen el dinar o ja se'l porten fet de casa per a l'ocasió.

Quan al topònim Biuse:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9334

Es duen a terme encara nombrosos aplecs A L’ENTORN DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU, i fora molt bonic, publicar imatges de totes les esglésies, capelles, santuaris i ermites, on es duen a terme, oi?:  

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Que la Marededéu de Biuse, i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 La selecció  femenina de futbol aconseguia el Campionat del  món gràcies al gol de l’Olga Carmona García (Sevilla, 12 de juny de 2000 ), si és certa la cita atribuïda al rei  Carlos III: “Ni gitanos ni murcianos ni gente de mal vivir quiero en mis ejércitos", està clar que una vegada més els Borbons, desaprofitaven una ocasió d’or per tenir la boca tancada, oi?. 

 El nostre més sincer condol a l’Olga Carmona García, pel traspàs del seu pare.

El nostre rebuig al Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria, 23 de agosto de 1977),  presidente de la Real Federación Española de Fútbol,  que menystenia manifestament a les jugadores.