viernes, 25 de agosto de 2023

CASTELL DE PALMEROLA I LA SEVA ESGLÉSIA ADV0CADA A SANT VICENÇ. LES LLOSES. EL RIPOLLÈS

 

La Sílvia i el Marc “els engarristadors” publiquen la seva experiència de la visita que feien al Castell de Palmerola i a la seva església advocada a Sant Vicenç:

https://www.engarrista.com/node/1174

Patrimoni Gencat ens diu del Castell:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/431

El castell de Palmerola es troba situat dalt d'un petit puig, a 1.095 metres d'altitud,  pròxim a la carretera que uneix Borredà i les Llosses.

Inicialment es tractava d'una casa forta, esmentada ja el 1227, dependent de la baronia de Portella, i a cura d'uns castlans anomenats Palmerola.

El 1437 l'edifici fou reedificat, i adquirí una certa autonomia el 1465 en ésser infeudat per Galceran de Pinós, senyor de la Portella, al donzell Joan de Palmerola.

Al segle XV es parla de la "domus de Palmerola, la situata in baronia de Portella". N'era el senyor , Guillem Ramon de Palmerola, domiciliat al Lluçanès, qui heretava a Arnau de Palmerola i Blanca, morts sense descendència. L'esmentat Guillem Ramon de Palmerola es titula batlle del castell i terme de Palmerola pel baró de Pinós, com a baró de la Portella (1439), però domiciliat a Palmerola hi havia el fill d'aquest, el donzell Joan de Palmerola. El castell de Palmerola, ja de llarg temps, era derruït i deshabitat en tanta de manera que ningú volia ser receptor, ja que només hi podien habitar les ovelles. Joan de Palmerola el va reedificar quasi de nou, i el noble Galceran de Pinós li concedí la castlania.

El 1767 fou concedit el títol de marquès de Palmerola a Francesc Xavier Despujol, títol que encara és en possessió de la família;  Ignacio Despujol y Burgoyne (n. en 1989), II barón de Monclar, VIII marqués de Palmerola (en 1979), marqués de Callús (en 1982), VIII conde de Fonollar (en 1982).

L'any 1973 el castell va ser reformat - pràcticament reedificat –  en  un  estil de castell medieval, amb una gran torre emmerletada ,  per  José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona, 24 de juliol del 1890 + Barcelona,        30 de agost del 1979)

 

Fotografia. Jordi Domènech 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3980

Hom pensa- malgrat no hi dades publicades  - que també l’església de Sant Vicenç es refeia l’any 1973, en ocasió  de les obres promogudes per  José María de Despujol y Ricart, VI Marqués de Palmerola ( Barcelona,     24 de juliol del 1890 + Barcelona,     30 de agost del 1979)







Escrivíem suara que a l'Estudi de la Masia Catalana,  un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), només apareix una fotografia del terme de les Lloses:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5659/rec/2

L’ objectiu de l'Estudi de la Masia Catalana,  era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

Amb les eines d’avui, completar l'Estudi de la Masia Catalana fora senzill, caldria únicament que tothom amb el seu mòbil, o amb la seva màquina de retratar, fes una fotografia de qualsevol edifici agrícola, sencer o en mal estat, n’esbrines el nom, i fes arribar, les imatges i el nom, amb indicació del terme municipal  i comarca, i la data en que es feia la fotografia a l’email mdc@csuc.cat

Catalunya, us ho agrairà

 Que Sant Vicenç  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 La selecció  femenina de futbol aconseguia el Campionat del  món gràcies al gol de l’Olga Carmona García (Sevilla, 12 de juny de 2000 ), si és certa la cita atribuïda al rei  Carlos III: “Ni gitanos ni murcianos ni gente de mal vivir quiero en mis ejércitos", està clar que una vegada més els Borbons, desaprofitaven una ocasió d’or per tenir la boca tancada, oi?. 

 El nostre més sincer condol a l’Olga Carmona García, pel traspàs del seu pare.

El nostre rebuig al Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria23 de agosto de 1977) presidente de la Real Federación Española de Fútbol,  que menystenia manifestament a les jugadores. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario