IN MEMORIAM DEL RETAULE DE SANTA MARIA DE BLANES, OBRA DE JOAN VILA PINELL. BLANES. LA SELVA. CATALUNYA

El Joan Portas em feia arribar un magnífic treball del Rafael Soler Fontrodona, traspassat l’any 2014: JOAN VILA , ESCULTOR DE MATARÓ.

 
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/285123-475978-1-PB.pdf

https://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/756246-rafael-soler-fontrodona.html

Refeia un anterior article : http://relatsencatala.cat/relat/recuerde-el-alma-dormida-in-memoriam-del-retaule-major-de-esglesia-parroquial-de-santa-mariade-blanes-la-selva-girona-catalunya/1063895

Fonts :
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/tipologia/tipologia-de-b%C3%A9ns-mobles-objectes-de-culte-i-obres-d%E2%80%99art/retaules/retaules-de-fusta?page=31

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26659

https://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/261553

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1997/0185_042.pdf

El retaule de l’altar major, el qual es començà el 7 de desembre de 1692. Es tractava d'una obra monumental de grans dimensions on cada una de les peces era recoberta d'un gruix d'or considerable. Estava constituït per relleus i fornícules que contenien imatges i formava un conjunt molt harmoniós, fruit del seu ampli repertori d'imatges escultòriques com la de la Verge Maria acompanyada per diversos membres del col·legi apostòlic, com de l'assimilació del lèxic arquitectònic més original, com ho testifiquen la profusió de columnes salomòniques. Mentre que per l'altra, les dues trones de forma hexagonal, ubicades a banda i banda de l'altar major, obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) í, fruit de la donació feta a la parròquia, de Fèlix Massó Soler, fundador de les acreditades “Conserves Masó”, mort a finals de l'any 1902.

Un dels episodis més tristos i durs en la llarga vida de l'església, el trobem en l'incendi perpetrat el 22 de juliol de 1936. L'incendi va ser duríssim, ja que l'església va cremar durant tot el dia fins que l'estructura es va col·lapsar. Els responsables de l'incendi no varen saber ni tan sols salvar l'or que cobria els retaules. Tant sols es va salvar la façana i el campanar, tot i que després de l'incendi alguns varen intentar destruir-lo completament. Tot i això, l'actitud decidida d'alguns ciutadans ho va impedir.

El 2 de febrer de 1939, amb l'alliberament de Blanes de les tropes republicanes per part de les tropes franquistes, per tal de celebrar la santa missa i demés funcions religioses, el Centre Catòlic de Blanes va cedir els seus locals.

El 3 de març de 1939, l'arquitecte Municipal de Blanes , Francisco Portillo Quintana ( 1897 + Barcelona, 16.10-1968) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1964/06/19/pagina-33/34318092/pdf.html?search=Francisco%20Portillo%20Quintana , va presentar els plànols de la nova església parroquial provisional.

https://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/261553

Joaquim Aguilar i Vallès ha localitzat, a l’Arxiu de Girona, el contracte de 1692 i altres documents que demostren clarament que el retaule major de l’església parroquial de Santa Maria de Blanes fou obra de Joan Vila Pinell ( Santa Maria de Palautordera, entre 1670 i 1676 + Mataró, 3 d’abril de 1745) .

El 1889 se’n va canviar la imatge principal i el retaule fou destruït en l’incendi provocat arran dels fets de 1936.

L’historiador Ferran Gómez el descriví detalladament; per aquesta descripció i per la fotografia, sabem que el retaule era d’estructura poligonal i ocupava tot l’absis de l’església; constava de cinc carrers, el central amb el cambril de la Verge, més ample; a l’àtic, formant el remat central, la figura del Pare Etern.

A banda i banda, columnes salomòniques, àngels, ornamentació vegetal, escenes de la vida de la Verge i fornícules amb imatges de sants. Gómez publicà també l’esquema numerat que reproduïm per tal de conèixer la iconografia del retaule

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1997/0185_042.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.com coneixercatalunya@gmail.com

QUE ÉS EL PROGRÉS?. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL

Retratava l’edifici cantoner de la Plaça del Dr. Robert, 4-5, i el carrer del Pedregar.

Observava que la CAIXABANC ha tancat la seva oficina de la Plaça dels Jardinets i s’ha traslladat als baixos el nou edifici que s’aixeca al indret on hi havia l’Euterpe. És un acudit fàcil, i no m’estaré de fer-lo, aquest no son bons temps per a la música, oi?:

Llegia que l’any 1921 es va presentar un primer projecte de l'arquitecte Lluís Planas Calvet (1879-1954) , que havia treballat al Servei de Construccions de la Mancomunitat de Catalunya, i que ens deixa una extensa obra que principalment s'inclou dins de l'estètica del noucentisme, tot i que els primers edificis, fins al 1911, són d'estil modernista. En aquesta època projectà la Casa Santamaria (1908) i la Casa Pujades (1909) a La Garriga i la fàbrica Blanch (1910) a Barcelona. Amb el seu projecte, presentat el 1916, es van construir les primeres Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya a Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques (1918) i Canet de Mar (1919). També és seva la Biblioteca Popular Serra Moret de Pineda de Mar, que projectà el 1920 segons consta als plànols de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i que sovint ha estat atribuïda erròniament a Isidre Puig Boada. Altres edificis projectats per Lluís Planas i Calvet són l'Ajuntament de La Roca del Vallès, les escoles Escasany a Cardona (1924), diversos edificis d'habitatges a l'eixample barceloní, i nombroses cases d'estiueig (Cardedeu, Vilanova del Vallès, Viladrau, Centelles, Sitges). Malgrat aquest ‘currículum’, o potser per això, el seu projecte no tiraria endavant.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0051381.xml

L’any 1923 l’ Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931),va elaborar el segon, que seria acceptat i s’acabaria duent a terme.

http://angelscanut.com/enric-sagnier-i-villavecchia/

L'any 1950 es va reformar la façana segons projecte de Juan Padrós Fornaguera (Badalona 1901-1966) ), i dos anys més tard s'afegiren dues plantes i un àtic.

https://www.raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/282307

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici neogòtic format per planta baixa, quatre plantes i una cinquena planta, on hi ha un àtic amb un terrat cobert de pèrgoles. La façana presenta una composició simètrica amb elements medievalistes, entre els què destaca una finestra coronella del primer pis.

A la planta baixa destaca una sèrie de tres finestres d'arc de mig punt separades per petites columnes. Les obertures de la resta de la façana destaquen pel color del seu emmarcat. L'edifici està coronat per un grup escultòric de Frederic Marés Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991) .

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040144.xml

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/033-A.htm

Edifici plurifamiliar entre mitgeres de planta baixa, quatre pisos i àtic, formant cantonada entre la plaça del Dr. Robert i el carrer del Pedregar. La planta baixa, ja des del seu origen fou destinada a oficina principal de la Caixa de Pensions a Sabadell. Façanes composades simètricament, amb el xamfrà fent la funció d’eix de simetria i alhora articula el conjunt. Destaca un grup escultòric de Frederic Marés situat a la part superior del xamfrà. L’edifici actual és el resultat de vàries remuntes realitzades en diferents intervencions.

Que en faran d’aquest edifici que forma part del patrimoni històric de Sabadell?.

SABADELL. ALLÓ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL TEATRE EUTERPE.

El Teatre Euterpe fou un teatre-cinema del Centre de Sabadell. Es trobava al número 1-3 de la Rambla, situat molt a prop de la plaça del Doctor Robert i de l'Ajuntament. La sala de teatre-cine tenia un aforament de més de 500 butaques, un gran escenari, un bar, oficines i un altre edifici que s'hi comunicava a través d'un pati on hi havia el centenari Restaurant Euterpe, que també va tancar el 1997.

Va ser construït l'any 1893, segons l projecte de l'arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928) , i enderrocat a principis del 2006 ‘ Maiorem honorem divae speculationis’.

Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928)

En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.

Sabadell executa una vegada i altra la maniobra militar ‘ del avance estratégico hacia la retaguardia’ , que duien a terme de forma magistral les tropes de l’Alemanya nazi, on estava integrada la División Azul. A la Comunitat Autònoma d’Andalusia ja han assolit el primer triomf, gràcies en bona part a la política de ‘història cremada’ duta a terme durant la Dictadura Franquista i la Democraciola que la substituïa. Qui perd el orígens,...

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-origens-i-destruccio-de-leuterpe/

Sabadell intenta ‘refer’ la seva història, i ho fa amb la valuosa col·laboració d’alguns ‘aborígens’; espera aconseguir amb aquesta iniciativa que els nouvinguts alhora que coneixen el passat de lloc on han decidit viure, puguin sentir-se’l més seu i estimar-lo.

MONUMENT A JOSEP ANSELM CLAVÉ CAMPS. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

La desaparició física de l’edifici de l’estació dels ferrocarrils catalans ha comportat si més no, que calgui replantejar-se la Plaça que Sabadell dedicava a la memòria de Josep Anselm Clavé Camps.

https://www.todocoleccion.net/calendarios-antiguos/calendario-imatges-sabadell-antic-2017-estacio-tren-sabadell-estacio-num-230~x104365158
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/ps-12123-postal-sabadell-estacion-ferrocarril~x13822022
De la Plaça i l’escultura trobava : http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/245-A.htm

Josep Vila Juanicó. arquitecte ( 1906? + 19 setembre 1981 ) . Ens agradarà rebre una imatge d'aquest arquitecte a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Camil Fàbregas i Dalmau, escultor (Moià, 1906 - Sabadell, 2003)

Època : 1947-1949, encara es comptaven ‘ AÑOS TRIUNFALES’.

Monument commemoratiu format per un basament de pedra, sobre del qual hi ha una estela amb un alt relleu representant un grup coral mixte (un orfeó català), un grup masculí amb indumentària popular catalana i una dona amb indumentària corresponent a la classe obrera amb un infant als braços que juga amb unes fulles de roure. Sobre l’estela, culminant la composició, hi ha l’escultura exempta d’una figura femenina asseguda amb fulles de llorer entre les mans, que amb la seva mirada ens condueix al relleu d’Anselm Clavé, situat sobre el vèrtex central de l’estela.
El tipus d’escultura, amb unes figures molt corpòries, remet al noucentisme. A més, la figura femenina és molt clàssica de tipus mediterrani (cabell recollit, poc pit i amplis malucs )

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27723

Monument dedicat a Josep Anselm Clavé Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) músic barceloní que ideà els conjunts vocals o cors integrats per a grups de treballadors amb una idea artística i social.

L'escultura , obra de l’escultor , Camil Fàbregas i Dalmau, (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) mostrà la influència de Manolo Hugué - Manuel Martínez Hugué (Barcelona, 1872 - Caldes de Montbui, 1945)- : estructura massissa, de gust arcaic, que busca la intensitat expressiva però amb una voluntat d'estalviar recursos.

Monument col·locat al centre d'una plaça. La base, de planta triangular, és de pedra rústica, i al seu damunt s'hi aixeca el cos, de pedra calcària rosada de Polanco, amb representacions de figures de coristes i orfeonistes, convergint en una dona del poble que aixeca el seu fill en homenatge. Sobre aquest grup hi ha situada una figura femenina de cànon mediterrani.

El projecte de la plaça on es col·locà el monument és obra de l'arquitecte Josep Vila Juanicó.

Catalunya recorda menys als que l’estimen, que als que manifestament tenen intenció de destruir-la.

https://monuments.iec.cat/ptitol.asp?p_titol=anselm+clave&button2=Cerca+en+el+t%EDtol

S’explica que davant l’evidencia de l’enfonsament al front rus durant la mal dita II Guerra Mundial , les noticies que es publicaven a ESPAÑA en relació a l’actuació de la DIVISIÓN AZUL, sovint incorporaven una curiosa maniobra militar ‘ el avance estratégico hacia la retaguardia ‘ . Sabadell, des del meu particular punt de vista, fa anys i panys, que predica i practica aquella tàctica.

El REINO DE ESPAÑA, ho ha fet des de sempre, encara que de forma discreta, a les darreres eleccions a la Comunitat Autònoma d’Andalusia, sembla però, que tothom a decidit sortir de l’armari.

No corrent temps gaire propicis per evocar la persona i la figura de Josep Anselm Clavé Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874)

CASA BRACONS - CASA RACODER – ESCOLA LA TRAMA. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Retratava el magnífic edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes, assenyalat amb el números 5-7-9 del carrer de l'Estrella de Sabadell a la comarca del Vallès Occidental.

Patrimoni Gencat ens en diu; la façana, de composició simètrica, presenta a la planta baixa dues portes d'accés als extrems i dues portes centrals, totes rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó central d'arc ogival, dues finestres rectangulars als costats i dues finestres d'arc conopial als extrems. A les golfes, que només ocupen la part central, s'obren cinc finestres d'arc de mig punt. Cal destacar els elements neogòtics que decoren el conjunt.

Santiago Cassulleras Forteza (Barcelona, 7 de juliol de 1901 - 2 de setembre de 1960) bastia la casa l'any 1927, segons consta a l'Arxiu Històric de Sabadell. No es fa esment del promotor del que ens agradarà tenir-ne noticia, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Es fa esment que la fitxa corresponent de l'Inventari del C.O.A.C, tot i coincidir en l'atribució de l'autor, estableix un marc cronològic per a l'edifici entre 1901 i 1960, fet que fa pensar en la possibilitat de diverses etapes constructives, i àdhuc diversos arquitectes, dels que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/172-B.htm

FAÇANA
Casal amb cos central que conté dues finestres a la planta baixa, amb obertures arquitrabades, i dues obertures a la planta pis, seguint la mateixa alineació que les de la planta baixa. Aquestes obertures, amb una llinda de grans dimensions que insinua un arc ogival i emmarcat per una motllura amb perfil esglaonat. El segon pis està obert mitjançant cinc arcades de mig punt. Els dos cossos laterals, exactament iguals, tenen una porta d’entrada a la planta baixa i una finestra bífora a la planta pis coberta amb un arc conopial amb una fletxa molt accentuada en els laterals. En cada una de les obertures, exceptuant les cinc arcades de la planta segona, hi ha columnetes d’ordre corinti.

INTERIOR
Planta baixa: escala de marbre amb barana de ferro forjat i llautó que condueix al primer pis, espai on es situa l’habitatge dels senyors. Aquest té una escala també de marbre amb barana de fusta que condueix a la planta segona, la qual estava destinada a les minyones. La planta pis està separada de la caixa d’escala mitjançant unes vidrieres pintades, imitant el vidre emplomat. Aquesta planta conté un ampli saló que fa de distribuïdor, el menjador i la cuina i les habitacions. El menjador dóna a una terrassa mitjançant dues grans obertures, i conté una llar de foc. Aquest espai té un aspecte anquilosat, donant la sensació d’un decorat de cartró pedra.

ELEMENTS REMARCABLES
Saló distribuïdor: espai amb columnes estriades i unes motllures de caire neoclàssic. Menjador: arrimador de fibrociment imitant fusta, llar de foc que està feta amb estuc imitant carreus de pedra de reminiscència medieval, al centre de la qual hi ha un escut sostingut per dos àngels.

Ens agradarà tenir noticia dels artesans i artistes que van intervenir en la construcció, , nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESTACIÓ TRANSFORMADORA DE LA CARRETERA DE SABADELL A PRATS DE LLUÇANÈS. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Llegia ; edifici construït com a contenidor dels aparells de transformació, bastit en el període d'electrificació de Sabadell. És obra de l’enginyer , Cipriano Sabater Ventosa el permís d'obres data del març del 1920. (Datació per font)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/10/12/pagina-27/32702042/pdf.html?search=CIPRIANO%20SABATER%20VENTOSA

Cipriano M.a Sabater Ventosa, ingeniero de Caminos, Canales y Puertos, ha fallecido cristianamente, habiendo recibido la Bendición Apostólica de S. S. (E.P.D.) — Sus afligidos: hermanas. Mercedes y Antonia J.; primos y demás familia, al participar a sus amistades tan irreparable partí da, ruegan le tengan presente en sus oraciones y se sirvan asistir a la casa

mortuoria, Provenza, núm. 269, hoy jueves, a las once, para acompañar al finado a la iglesia parroquial de Santa María de Jesús de Gracia, y de allí a su última morada, cementerio de Sans. — No se admiten coronas. — No se invita particularmente.

Patrimoni Gencat ens diu en relació als edificis ; cosntrucció situada entre els carrers de Vallmanya, Valldaura i Vallirana, i la carretera a Prats de Lluçanès, és un edifici de planta baixa i pis, amb voltes a la catalana. Cal destacar l'equilibri en l'ordenació dels elements i que mostren la màxima simplicitat decorativa sense renunciar a un ritme basat principalment en l'organització de les obertures per grups.

Fotografia. Maria Àngels Monte i Ochoa de Aspuru.1993

Sabadell tenia l’any 1920 un cens de 37.529, i quasi amb la perspectiva d’un segle un futur ple de possibilitats, a dia d’avui es superen els 211.838 habitants, i ara una, ara l’altra, les industries, els comerços, ...., van tancant, qui se’n recorda de les fites assolides ?.

A tots els corruptes, els estults, els caragirats que ho han fet possible esperem que la ciutadania no els oblidi mai

L’ALLARGADA OMBRA DE VILFREDO PARETO

Vilfredo Pareto (París, 15 de juliol de 1848 - Céligny, 19 d'agost de 1923) va estudiar enginyeria a la Universitat de Torí (1870), no consta – com en el cas de l’inefable Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de 1981), i/o altres líders de l’extrema dreta - que li regalessin el títol universitari; el ideari polític de Vilfredo Pareto exigia el govern d'una elit, cosa que va propiciar que acabés a les files feixistes de Benito Mussolini, qui el nomenà senador vitalici. Ens va deixar un món MOLT PITJOR, i el que s’ha donat en qualificar de principi de Pareto (conegut també com la llei 80-20)

Com a feixista defensava que el 20% de la població té TOT EL DRET A MANEGAR al 80% restant, alguna obscura ‘voluntat de Déu’ , sembla que dóna i donava suport a aquesta bestiesa. Recordeu que el sàtrapa es reivindicava per ser ‘designat’ per Déu, i això feia que tots els crims li fossin perdonats a priori.

A Catalunya, hi ha - segons totes les enquestes – un 80% de persones que volen manifestar la seva voluntat mitjançant un referèndum. I curiosament un 20% que al·lega obscures raons que recolza a ulls clucs l’Església catòlica reformada del REINO DE ESPAÑA, que passejava sota pal·li al sàtrapa.

A qui us recorda?.