viernes, 28 de diciembre de 2012

CAN ABAT DE CASTELLVI DE ROSANES. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Em té encuriosit l’edifici de Can Abat, o Ca l’Abat, en terme de Castellví de Rosanes, i visible des de l’autopista de peatge, quan es circula en sentit BARCELONA/ TARRAGONA, i/o a inrevés.


Gran casal del segle XVII reconstruït i ampliat el 1855, situat a la riba de l'Anoia. Sembla que el nom prové de les estades que hi feia l'abat de Montserrat durant els segles XVII o XVIII.

S’explica que la casa era el quarter General de l‘heroi de la Guerra del francès, Josep Manso i Solà, nomenat Comte del Llobregat i vescomte de Montserrat el 17 de maig de 1844 per part d’Isabel II.

En va ser propietària la marquesa de Gelida, Consol Jover i Vidal. [ 29 gener de 1881 Barcelona , + 10 d’agost 1957 ‎ Barcelona]. S’explica que tenia el costum organitzar grans festes, i que a la finca hi ha un gravat de l'època, que dona fe d’una de les més – sinó la que més ‘sonada’ - que va consistir a desviar aigua del riu Anoia, per crear un llac artificial en els terrenys de la mansió i celebrar un carnaval venecià amb gòndoles solcant les aigües.

la reforma que li donà l'aspecte actual és de finals del segle XIX.

L'edifici s'estructura en base a l'encreuament de dos cossos transversals coberts a dos vessants, de la intersecció dels quals neix una esvelta torre-mirador.

Flanquejant l'entrada del pati principal hi ha dues construccions, una petita caseta amb galeria oberta i una capella  documentada des de 1780.



Fotografia enviada per Aljamar Tomares


No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte responsable del projecte, sou com sempre pregats de completar i/o corregir aquesta informació a l’email  castelardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com , 

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

No hay comentarios:

Publicar un comentario