Rebia unes fotografies del Joan Serra Saún – com sempre esplèndides – de l’ermita advocada a Sant Pere Màrtir d’Albocàsser, entre les moltes virtuts d’aquest Sant Pere Màrtir o Pere Veronès, frare dominic i inquisidor (Verona, 29 de juny de 1205 - camí de Como a Milà, 6 d'abril de 1252), hi ha la seva especial protecció dels camps davant els elements naturals ; http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2013/06/goigs-de-sant-pere-martir-la-seva-festa.html
L’ermita de Sant Pere Màrtir és molt petita i tot fa creure que fou construïda a la edat mitjana.
El temple data de la segona meitat del segle XV i posseïa una sagristia afegida al segle XVIII, avui desapareguda. L’any 1568 apareix citada en un document pel qual el bisbe de Tortosa autoritza que s'hi celebrin misses cantades, així com a l’Esperança, Sant Miquel i Sant Pau.
Es tracta d'un petit temple caracteritzat per un pòrtic lateral, paral•lel al camí, format per tres arcs, dos d'ells oberts a aquest costat i altre de la façana. Aquest porxo té pedrís corregut i en el seu interior s'han disposat taules de fusta amb bancs, igual que a l'exterior, aquests de pedra.
La porta s'obre als peus, en arc de mig punt amb elegants dovelles, on encara es poden veure les marques del picapedrer i algunes creus. Sobre ella remata la cornisa una espadanya de maons amb campana.
L'interior és de nau única rectangular amb coberta plana de fusta recolzada en mènsules, restauració feta el 1994 que actualment li dóna un bon aspecte, presideix una pintura del Sant relacionada amb el seu entorn, en substitució del retaule que em els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II REPÚBLICA, va desaparèixer.
La seva festivitat és el 29 d'abril, però Albocàsser la celebració sempre és l'últim diumenge d'aquest mes; és tradició visitar aquest dia l'ermita, on es beneeix el romaní que després es disposa formant creus en els camps en petició de bones collites.
En terres catalanes l’afany recaptatori – més que l’ estrictament protector de la natura – no permetria possiblement una tant gran recollida.
En aquesta diada seguida, surt en processó una comitiva, que un cop a l'ermita, esperen nombrosos veïns, per celebrar l’Eucaristia.
A continuació es procedeix a la benedicció del romaní, que porten tots els presents, i que servirà per confegir les creus que protegiran els cultius.
Finalment son beneïdes les “primes” _ coca feta de farina i matafaluga - , que son repartides entre la concurrència, mentre la banda de música anima l’ambient amb singular repertori.
L’amic Joan Serra Saún, és un veritable apòstol d’aquestes
No hay comentarios:
Publicar un comentario