El complex parroquial el componen la nau de l’església, dues grans capelles afegides al costat de l’Epístola, una torre exempta a la mateixa banda, la casa abadia a la vora de la torre i l’antic cementiri i el calvari que toquen avui a la capçalera.
L’església, d’una sola nau, orientada al sud-est, amb una entrada principal a un cantó de la plaça Major, que és porticada, i una altra de secundaria oberta al mur de l’ Epístola. Està formada per dues parts diferenciades. La situada als peus consta de dues crugies i es cobreix amb una coberta de fusta a dos aiguavessos que descansa sobre dos arcs perpanys apuntats de traçat rebaixat i amb centres en els terços de la llum, que és de 8,5 metres la del primer i de 12 metres el segon. A l’imafront, que és tot de carreuó, s’obri la porta principal, amb una portada de neta tradició romànica formada per una arc de mig punt, atrompetat i amb una arquivolta triple, que descansa sobre unes altres tantes columnes a cada banda de fust cilíndric i amb capitells tallats toscament.
Els motius representats són els següents: a la banda de l’Evangeli, fulles d’acant, animals abraçats lluitant entre figures humanes i fulles aquàtiques; i a la banda de l’Epístola, Adam i Eva; la presentació del cap del Baptista a Herodes i el banquet d’Herodes. Sobre la portada, hi ha vestigis d’un rosetó cegat.
Aquesta part de l’església degué construir-se a partir de 1237, any de la repoblació de la vila, o millor de 1244, anys de l’establiment del mercat que motivà el creixement de la població en la zona on se situa l’església, i devia estar construïda ja en 1257, perquè en document datat el dia 1 d’agost d’aquell any en el qual es parla de la plaça i dels límits d’aquesta, apareixen citades amb aquest propòsit l’església i la casa abadia (Betí Bonfill).
La resta de la nau, en contrast amb el vigorós exterior, és un elevadíssim, articulat i modulat espai de rares referències en tota l’arquitectura gòtica valenciana.
La planta es tanca per mitjà d’un absis poligonal de cinc cares en el qual s’obrin unes altres tantes capelles amb capçalera vuitavada, la de major dimensions i desenvolupament de les quals és la central. Aquesta organització implica una curiosa construcció geomètrica basada en el pentàgon regular, un costat del qual seria la capella major.
El conjunt es cobreix amb voltes de creueria amb nervadures que es tanquen per mitjà de claus esculpides, i s’il•lumina per uns estrets finestrals que conserven els mainells i les traceries, i es protegeixen amb gablets a la part de fora, i per un rosetó de 3,5 metres de diàmetre situat sobre l’arc en el qual s’obri la capella major.
Després de l’absis, hi ha dos trams de nau, de proporció en planta 4:3, coberts amb voltes de creueria amb línies horitzontals en les quals els arcs faixons arranquen d’impostes allotjades als murs.
Entre els contraforts hi ha capelles laterals, dues de grans en el primer tram, fent com creuer, i en el segon dues de petites a la banda de l’Evangeli i la porta lateral a la de l’Epístola, amb una portada formada per un arc apuntat amb arquivoltes rematades amb fronda i magolla. Els arcs d’aquesta portada descansen sobre una imposta correguda amb figures de sant Miquel, sant Jordi, l’Anunciació, la Nativitat, una gran àguila, etc.
La nau gòtica es començà per l’absis i el presbiteri, es conservà l’església antiga i es va utilitzar, en part, com a bastida de la nova, a partir de la segona meitat del segle XIV, ja que el dia 1 de maig de 1372, Guillem, bisbe de Tortosa, concedeix llicència per edificar altars a la nova parròquia (Tramoyeres). L’obra devia estar molt avançada el 14 de juny de 1424, si jutgem per la concòrdia entre els jurats de la vila i el bisbe de la diòcesi per a la concessió de vasos sepulcrals i capelles (Puig). Betí Bonfill, sense citar les fonts, data la portada lateral en 1431.
Independentment de la nau, hi ha dues grans capelles situades a la banda de l’Epístola. Una, als peus de la nau, és de planta rectangular i es cobreix amb una volta de creueria, si bé amb motllures clàssiques a les impostes i les nervadures, i podem datar-la a començaments del segle XVII per la similitud amb altres construccions de la comarca (l’ermita de Sant Vicent, a Catí ).
L’altra capella fou construïda per albergar les restes de sant Climent i, actualment, s’utilitza com a capella de la Comunió. És de planta de creu, amb absis semicircular, voltes de canó de maó pla i cúpula sobre petxines i amb tambor al creuer.
La torre es presenta exempta i segueix el model gòtic característic de planta octogonal. Consta de tres cossos constituïts per successius espais coberts de volta i comunicats per una escala de caragol encastada al mur, l’últim dels quals es dedica a les campanes, allotjades en buits amb arcs de mig punt situats a cadascuna de les cares del prisma.
Us deixo un enllaç molt interessant pel que fa al patrimoni Històric de Sant Mateu :
http://www.santmateu.com/ciudad/monumentos/monumentos_val.pdf
Sembla que sortosament el conflicte bèl•lic que provocava la sedició dels militars feixistes contra la II República Española, i al que amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona, recolzava TOTA la Jeràrquica catòlica, no va tenir cap efecte en aquesta Església Arxiprestal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario