L’any 1899 l'Ajuntament cedí el monestir al bisbat de Solsona i aquest entregà "la antigua y derruída iglesia de San Pedro de Serrateix" per a instal•lar-hi l'escola i la casa consistorial.
L'edifici posteriorment transformat en habitacle, passa força desapercebut com a construcció religiosa: la primera església de Sant Pere de Serrateix està actualment amagada per les construccions efectuades en l'edifici per tal de condicionar-lo com a habitatge i forn de pa. De l'antic edifici resten, englobats dins la construcció moderna, el mur de tramuntana, una part del mur S amb restes de finestrals, les arcades de separació de la nau central amb la nau N i les façanes de llevant i de ponent, força transformades però amb elements destacables com dos arcs i alguns finestrals. L'aparell originari de l'edifici és a base de carreus de mides petites, molt ben desbastats i escantonats, que es disposen en filades regulars i lligats amb morter de calç. Sembla correspondre a una obra del final del segle X, tot i que remodelat al segle XI
L'existència dels documents de consagració de dues esglésies (l'any 977 i el 1126), dedicades a Santa Maria, i l'existència de les restes de l'església preromànica de Sant Pere de Serrateix han fet creure que hi havia dues esglésies en època anterior a la romànica: l'església de Sant Pere seria la parroquial, i l'única que es conserva d'època preromànica.
Estudis recents han demostrat que l'edifici de l'església de Sant Pere correspon a la primera església del monestir, dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Urbici, consagrada el 3 d'octubre del 977 i que conservà la titularitat de Sant Pere; aquesta mateixa església consta que era la parròquia quan als segles XI-XII es construí la nova església del monestir sota l'advocació de Santa Maria. Al fundar-se la nova església monacal, Sant Pere passà a dependre del monestir quedant però com església parroquial. Aquestes funcions les mantindria durant tota l'Edat Mitjana i Moderna. Al llarg dels segles XVII i XVIII hi va haver enfrontaments entre l'abat i el bisbe pel control d'aquesta església. Al segle XVIII s'hi varen fer obres menors: arranjament de la teulada, la volta i l'altar; en aquest segle ja només hi havia un sol altar i l'església havia perdut les dues naus laterals i els corresponents absis de l'església preromànica.
A mitjan segle XIX l'església ja no s'utilitzava com a tal.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario