L’any 1629 s’iniciaren les grans ampliacions i reformes (les obres duraren més d’un segle) que li donaren la forma moderna, en un estil renaixentista tardà. A l’altar major es venerava fins l’any 1936, en què fou destruïda, la imatge renaixentista de la Mare de Déu del Remei, patrona de la vila, que procedia de la capella del castell, i era molt estimada pels anglesencs: les ofrenes i deixes foren constants, i es conserven una llàntia d’argent del segle XVII i unes claus també d’argent, entre d’altres ofrenes.
La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular amb cossos annexos, com l'absis semicircular i la porta de Sant Miquel, amb coberta a doble vessant a diferents nivells i situat a un extrem de l'antiga Pobla d'Anglès. La construcció està adossada a la Rectoria i està composada per una nau i tres capelles laterals a cada costat. El temple dóna culte principalment a Sant Miquel i també a la Mare de Déu del Remei. Les parts destacables són la nau i les capelles, les façanes i el campanar. La nau interior està formada per una entrada amb un cor al primer pis i un baptisteri a l'esquerra. Seguidament tenim la nau central i les capelles laterals. Els accessos a les capelles laterals, intercomunicades les de la part dreta, està format per grans arcs de mig punt amb impostes motllurades. Les dovelles clau d'aquests arcs i la zona de la capella de la Sagrada Família contenen escuts nobiliaris esculpits i d'altres relacionats amb antics oficis. A la línia del segon tram existeixen dues balconades al primer pis superior a les capelles. Són finestres rectangulars de fusta amb decoració reticulada de gelosies i barrots que tenen una gran llinda motllurada amb les dates de 1637 i 1638 respectivament. La seva funció era l'accés privilegiat i ocult als oficis des de la Rectoria i des d'una de les capelles laterals. La coberta de la nau és de volta de canó amb llunetes i la del presbiteri és de quart de cercle amb decoració de petxina. Per sobre de les capelles hi ha una cornisa de motllures i mènsules de guix i d'obra amb decoració floral. Algunes de les capelles tenen una coberta plana i altres la tenen estrellada o amb les llunetes interiors multiplicades. La decoració d'aquestes són motllures arquitectòniques i petxines renaixentistes. Pel que fa a la façana principal, adaptació de models posttridentins, està feta sobre un aterrassament i està formada per tres elements bàsics, el portal, les finestres i l'òcul. Primer hi ha un sòcol pintat i arrebossat. La porta de fusta amb esglaons d'accés està emmarcada de pedra i té motllures als angles interiors i una gran llinda monolítica amb una inscripció de finals del segle XVI, segurament reaprofitada i originària d'un altre sector de l'església, ja que la façana no és tant antiga. Les finestres són de pedra i una d'elles té un dintell amb la data de 1602. L'òcul circular, centralitzat al primer pis sobre el portal d'accés i datat de 1885, també està emmarcat de grans blocs de pedra motllurada i conté vitralls acolorits amb decoració geomètrica, floral i amb l'escut papal de Roma. A sobre hi ha un altre òcul petit sense marc de pedra. Finalment, la línia del teulat i dues motllures còncaves a sota d'aquest, a banda i banda de la nau central, emmarquen la façana principal. La façana de Sant Miquel, a tocar de la Rectoria, té una entrada emmarcada de pedra motllurada -amb una inscripció datada de 1632- sobre la qual hi ha una fornícula pintada de blau amb una imatge de Sant Miquel. Aquest sector es va reforçar arquitectònicament per què, fins la Guerra Civil, sostenia l'antic campanar de l'església. També hi ha una finestra de pedra amb una reixa de ferro forjat. Quant al campanar, està situat sobre el baptisteri, als peus de la nau. Té la base quadrangular i el pis octogonal separat en dos cossos -la zona de les campanes i la del rellotge i l'entaulament- per motllures emergents, també octogonals. El primer cos té quatre obertures per a les quatre campanes i el segon, quatre òculs per a quatre rellotges d'agulles i l'acabament de l'estructura en punta. L'actual campanar substitueix l'anterior, fet caure durant la Guerra Civil, situat sobre la porta de Sant Miquel. Entre els béns artístics més destacables de la parròquia hi ha una creu gòtica de plata, però també cal esmentar el retaule barroc (1620-40) de l'altar major que fou destruït durant la Guerra Civil.
Matisem- cal fer-ho i és de justícia – això de ‘ Guerra Civil’, en realitat succeïa l’any 1936 que un grup de militars d’ideologia feixista, encapçalats pel general Franco es revoltaven contra el govern de la II República Española, i amb el reforç ‘ moral’ de la jerarquia catòlica,excepció feta del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), i els reforços d’alemanys i italians, aconseguien triomfar, imposant un regim de terror, que perdurava molt més enllà de la mort del sàtrapa.
És bo recordar que la comarca del Gironès és un concepció administrativa producte de la divisió territorial republicana de 1936, abans d’aquesta data, el Gironès no existia com a comarca i la ciutat de Girona era el punt de divisió administrativa entre la Selva i l'Empordà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario