SANT CLIMENT DE PERALTA, DITA ARA DE PERATALLADA. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava aquesta església d'una nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. Al frontis hi ha la portalada de pedra calcària, motllurada, amb frontó i semiesferes, que s’aguanta avui amb un puntal. Sobre la llinda, una fornícula, orfe d'imatge on hi ha, incisa la inscripció: "COMENÇADA 1751 - ACABADA 1757". Un petit rosetó té decoració calada, d'influència tardo-gòtica, feta amb terracota. En un gran carreu de cantonada de l'absis s'hi gravà: "7 FABRER 1751". Per les dates es va aixecar amb els ‘diners d’Amèrica’

L'interior en la imatge que veiem al panell informatiu, és cobert amb voltes de llunetes; hi ha motlluratge i cornisaments en relleu; presenta un remolinat modern força malmès. Sobre l'angle NW de l'edifici es dreça un campanar de planta quadrada, arcades de mig punt i coberta de piràmide; també presenta un emmerletat ornamental. La construcció és de grans rebles lligats amb morter, amb carreus angulars i pedres ben tallades a les obertures.

A la seva vora hi ha el fossar.

Tot el conjunt presenta un decandiment preocupant.

La primitiva església de Sant Climent de Peralta no es trobava en aquest indret. Les seves ruïnes, preromàniques es troben a cosa de dos Km. al S, i es coneixen com "Església Vella del Mas Vidal", llegia que per accedir al jaciment cal agafar la carretera de Palafrugell a La Bisbal. En el punt quilomètric 5,4 cal agafar una carretera asfaltada que surt a l'esquerra. Després d'uns 2 km. la carretera asfaltada s'acaba i trobem una bifurcació on cal agafar el camí de la dreta en direcció al Mas Vidal. A uns 200 metres apareix un camí a la dreta que porta cap a la carbonera i que cal deixar. A uns 600 metres i en un revolt pronunciat a la dreta, cal seguir a peu pel camí que surt a l'esquerra barrat per una cadena. El Mas Vidal es troba a uns 60 metres d'aquest punt. En l'actualitat tot el conjunt, format pel mas i l'església vella, es troba en un estat de conservació molt precari. No són visibles cap de les restes arqueològiques esmentades a la fitxa de la Carta del 1983, ni tant sols els sepulcres de pedra que es trobaven a tocar l'església.

La descripció afegeix encara ; terreny erm. En uns antics camps de conreu en l'actualitat abandonats i envoltats d'un espès bosc d'alzines sureres i brucs.

Al segle IX, en un precepte de Carles "el Calb" de l'any 844, s'esmenta com un petit cenobi: "celullam Sancti Clementis". En un diploma de Carlemany del 881 aquesta "celullam Sancti Clementis cum Petra Alta" apareix com a domini de la Seu de Girona, igualment que en un altre de Carles "el Simple"del 898.

Ens expliquen que actualment tots aquests terrenys son d’un únic propietari, que volia també adquirir l’església ‘nova’ i els terrenys del fossar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com