El Josep Salvany Blanch la retratava l’any 1924
El creixement demogràfic, 543 veïns al cens de 1717, i 958 al de 1787 , feia insuficient l’antiga parròquia per a celebrar-hi els oficis religiosos. La iniciativa de la construcció del nou temple va ser del Domingo Gañete, rector de Vilobí entre els anys 1753 i 1767, que ho proposà l'any 1758. El dia 21 d'octubre de 1759 es va col•locar la primera pedra. De la construcció i dels esforços realitzats per acabar tot l'edifici, n'hi ha constància documental. No es coneix el mestre d’obres responsable del disseny de la nova església, podria però, ser l’Ignasi Albrador, o bé, Narcís Soriano, per la similitud de la portalada amb la de la Casa de Misericòrdia i Hospici de Girona (1774) obra de la qual en són els autors. Entre 1759 i 1773, es construí bona part de l'edifici i s'obrí al culte. El campanar, tot i iniciar-se conjuntament, quedà relegat a un segon pla per donar prioritat a la construcció de l'església. El 1783 es comença a edificar el primer pis sobre l'antiga torre del castell, les obres però, van estar interrompudes fins l'any 1789, any en que s'inicia un plet pel pagament de les obres que durà 5 anys. El mestre d’obres encarregat de fer l'informe va ser Francesc Soriano que també fou l'encarregat d'acabar el projecte. A partir del 1794 es recomencen les obres que no van finalitzar fins el 1858 amb el coronament del campanar i la col•locació de la cornisa i els cinc gerros que rematen la façana del temple. El cos adossat al costat dret del temple que avui és la sagristia, havia estat al segle XVIII el que es coneix com l'Estudi Vell, és a dir, el local on s'impartien les classes en l'època en que l'educació corria a càrrec de l’església.
El novembre de l’any 1934 es va adossar al mur nord-oest, on hi havia l'antic cementiri, el local del casal parroquial que ha estat restaurat el 2002 i actualment és la seu de Càritas.
L'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern de la II República Española, el temple va ser incendiat i després del conflicte bèl•lic va ser rehabilitat per l'arquitecte Ignasi Bosch Reitg , (Girona, 31/3/1910-29/5/1985) i el constructor Pere Astort.
El retaule actual de l'altar major data de l'any 1955, ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el nom del seu autor.
L’any 1999 va ser restaurat el campanar, amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat.
La descripció tècnica ens diu ; l'església de Vilobí d'Onyar s'emmarca dins de la tradició postbarroca de la segona meitat del segle XVIII. El temple va ser construït al segle XVIII sobre l'antiga capella romànica del castell, que ocuparia el lloc de l'actual presbiteri. És un edifici de planta de creu llatina amb capelles laterals i absis carrat. Presenta coberta de voltes separades per arcs de mig punt i a la zona del transsepte hi ha una volta de quatre punts. Destaca la portalada de pedra amb porta d'arc carpanell flanquejada per pilastres d'ordre compost, amb un fris amb la data inscrita de 1772, que sosté quatre gerres en relleu i una fornícula al centre amb la imatge de sant Esteve. La part superior d'aquest conjunt escultòric es troba en força mal estat per l'erosió de la pedra. Al centre de la façana s'obre un ull de bou i, a banda i banda, unes finestres rectangulars. El coronament és un fris curvilini rematat per quatre gerros i una creu central. El campanar va ser bastit sobre una de les quatre torres del castell. En la part més baixa és de planta quadrada i amb parament de pedra volcànica, per passar a una planta octogonal de carreus ben escairats feta de pedra nummulítica de Girona. El model que es va seguir és el del campanar de Vilanova (1670) projectat per l'arquitecte fra Josep de la Concepció ( Valls , Alt Camp, 1626 —Nules, Plana Baixa, 1690) que va tenir una gran difusió. És de dos pisos, oberts amb un total de 16 finestrals apuntats, balustrada i cobert per una cúpula apuntada. El parament és de maçoneria amb els angles amb carreus ben escairats i la façana presenta arrebossat pintat de groc. Al costat esquerre hi ha adossada una construcció de planta rectangular i un sol pis que data de l'any 1934 i va ser bastida com a casal parroquial. És una construcció senzilla de composició molt equilibrada de rajol vist que presenta obertures rectangulars amb arcs de descàrrega. Al costat dret hi ha un cos adossat que és l'actual sagristia.
És bo recordar que la comarca del Gironès és un concepció administrativa producte de la divisió territorial republicana de 1936, abans d’aquesta data, el Gironès no existia com a comarca i la ciutat de Girona era el punt de divisió administrativa entre la Selva i l'Empordà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario