Hi havia una vegada un regne on es practicava la ‘discriminació racial’ en contra de tothom que no penses, o que no parles, de la forma en que ho feien els que des de temps immemorial formaven part de la classe dominant.
La discriminació la patien molt especialment els que vivien a Catalunya, tenien les pitjors carreteres, el pitjor servei de trens, i quan es van imposar retallades socials, com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques que conformaven la classe dominant, va ser també Catalunya qui les va patir durant més temps, i de forma més dramàtica.
Els habitants de Catalunya van decidir democràticament que no volien continuar per més temps en aquell regne que els tractava de forma tant injusta.
La resposta van ser més retallades, més controls, més amenaces, i lluny del que es pensaven les elits politiques , el desig de deslliurar-se d’aquell jou tant pesat, creixia dia a dia.
Al mes de desembre es convocaven eleccions generals a tot el regne, i a banda dels partits democràtics de la perifèria, només hi havia un grup polític que deia reconèixer el dret de tots els pobles a decidir lliurement el seu futur.
El joc brut va assolir nivells insospitats, tot era vàlid per impedir que Catalunya assolis el seu somni de llibertat.
Finalment va arribar el dia de les eleccions.
Amb els tripijocs habituals, difunts que votaven, i emigrants que NO podien fer-ho inclosos, es van tancar les urnes amb un 89% de vots emesos, un nivell que no s’assolia des de l’època del sàtrapa que convocava els comicis en dia laborable, i obligava a les empreses a donar migdia de permís als treballadors per anar a votar.
Les elits politiques que conformaven la classe dominant, es fregaven les mans, donaven per suposat que la ciutadania ratificaria els seus excessos i fins entendria i perdonaria els incomptables casos de corrupció que s’amuntegaven als jutjats.
Els observadors internacionals van ser els garants – a contracor - de la pitjor derrota electoral de història de la humanitat, NI UN SOL MEMBRE ELECTE a les llistes de les elits politiques que conformaven la classe dominant!.
Es van obrir negociacions de forma immediata entre els guanyadors i els representants de Catalunya per tal que el procés es dugués a terme de forma ordenada i pacifica.
Si, si, és un conte, els miracles però existeixen, i el Nadal és un moment en el que tot pot succeir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario