Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976)
El Miquel Pujol Mur i la Maria Rosa Planell Grau, havien fet un treball magnífic sobre aquest temple que publicaven a :
http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2014/05/sant-esteve-de-prullans-baixa-cerdanya.html
L’Enric Górriz Nuet, autor d’un llibre sobre la població, ens acompanyava a fer un tomb per Prullans, ens explicava la història de la Torre, i ens portava fins a l’edifici que comparteixen l’Ajuntament i l’Escola Pública el Puig.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
RULLANS (Sant Esteve. Cerdanya)
ResponderEliminarForma part de la Xarxa de Pobles amb Encant, i això ja és un indicador del meravellós paisatge que us trobareu a Prullans. Amb vistes úniques de la plana i de la serra del Cadí, Prullans s’ha convertit en el mirador de la Cerdanya. Entre els vestigis arquitectònics, descobrireu que Prullans és testimoni de cultures prehistòriques, com evidencien els dòlmens d’Orèn o la cova d’Anes. L’església romànica de Sant Esteve, datada del segle XI, o la torre del Baró de Prullans, són uns altres dels elements patrimonials destacats del municipi. Pel que fa al patrimoni natural, teniu múltiples opcions per descobrir la vall de la Llosa, el paratge protegit de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós i la zona protegida de les Riberes de l’Alt Segre.
L'església de Sant Esteve de Prullans és la parroquial i es troba a la comarca de la Baixa Cerdanya. Documentada a la fi del segle X a l'acta de la consagració de la Seu d'Urgell.
El lloc de Prullans va ser cedit l'any 1061 pel vescomte Bernat de Cerdanya al comte Guifré de Cerdanya , amb motiu dels pactes signats entre tots dos personatges per tal d'acabar amb els litigis que fins al moment havien tingut.
La nau és única, de planta rectangular amb un absis semicircular. A la meitat de la nau, en tots dos laterals es van obrir a través d'unes arcades, unes capelles, formant una espècie de creuer. Al mur dret a més a més es va construir la sagristia i a l'espai que ocupava en aquest mateix costat la porta original es va edificar posteriorment el campanar de torre, passant la porta d'entrada a la façana al frontis de la nau. La restauració última es va fer en els anys setanta del segle XXI.
L'absis és la part més conservada malgrat les seves reformes, realitzant els carreus amb grans pedres grises fins el nivell de les dues finestres que presenta, a partir de les quals les pedres d'edificació són més petites i allargades, s'acaba amb una petita cornisa en ziga-zaga.
En el mur sud, al costat de la capella lateral, es va afegir posteriorment una torre de campanar de planta quadrada. En aquest espai s'obria la porta romànica original. Aquesta es va cegar i es va aprofitar per col·locar-hi la pica baptismal.
El temple va ser restaurat profundament a la dècada dels setanta del passat segle XX, eliminant alguns dels elements que havien estat afegits al llarg dels segles i reconstruint alguns dels elements romànics que s'havien perdut, com per exemple la finestra que s'obre en la part superior del frontis. Coronava aquest mur un campanar de cadireta d'un sol ull, del que només queden en peu les bases dels seus suports.
La nova portalada es va obrir en el mur oest, formada per un senzill arc adovellat.
La porta de fusta antiga, presenta una decoració de ferro forjat pròpia de la forja romànica dels segles XI-XII del país: a cada batent hi són incrustades tres tiges horitzontals i col·locades simètricament, que a nivell dels seus dos extrems es bifurquen en dues volutes de direcció contraposada fent una ampla circumferència sense recargolar-se. Al batent de mà esquerra es troba el forrellat amb el seu passador, que es desplaça tres amples anelles, el mànec amb dues fines entalles i el pany.