Per les destrosses sofertes durant els terratrèmols de 1425, es va haver de restaurar, sent els seus patrons els senyors de Barri o Desbarri, que més tard van cedir els seus drets de propietat al mas Planell, els quals els van conservar fins al segle XVIII, quan l'església va passar a ser parroquial en substitució de la de Sant Andreu del Castell de Tona.
Fou reedificada al segle XII i ampliada entre els anys 1570 i el 1579. Santa Maria del Barri tingué sempre un caràcter d'ajuda a l'església parroquial del castell, aspecte que s'accentuà al llarg dels segles XVI-XVII, quan es formà la població actual de Tona.
A l'any 1616, el paraires, teixidors de Tona tenien a l’església de Santa Maria del Barri, un altar lateral dedicat a Sant Jacint.
L’any 1723, s'obtingué que el culte i la titularitat de l'església de Sant Andreu passessin a la del barri, fins que es construí l'església actual de la població.
Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici de planta rectangular amb tres naus i absis. L'absis és romànic i té encastada una imposta preromànica amb un quadrúpede esculpit. El campanar també és romànic si bé modificat en el coronament. L'interior és d'estil gòtic amb alguns elements barrocs i cal destacar les columnes lobulades, les nerviacions i claus de volta.
Escultòricament també hi veiem carots a la terminació de les columnes en iniciar-se les voltes. A més, disposa d'un portal dovellat amb un escut a la façana d'entrada així com a l'accés; molt ben cuidada.
https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1932m11v42n450.pdf
L'advocació catòlica de La nostra Senyora de Lourdes fa referència a les divuit aparicions de la Mare de Déu que Bernadette Soubirous (1844-1879) va afirmar haver presenciat en la gruta de Massabielle, a la vora del riu Gave de Pau, als afores de la població de Lorda, França, en els contraforts dels Pirineus, l’any 1858.
Ja en vida de Bernadette, multitud de catòlics van creure en les aparicions de la Mare de Déu com a vehicle de la gràcia de Déu, i el papa Pius IX va autoritzar al bisbe local perquè permetés la veneració de la Mare de Déu a Lorda en 1862, uns disset anys abans de la mort de Bernadette.
El Claudi Pagès Puig em feia arribar un PDF amb un document de l’any 1909 ‘ Novena en honor de Nostra Senyora de Lourdes que’s venera en la Iglesia de Santa Maria del Barri de la parròquia de Sant Andreu de Tona’.
El bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) visitava Tona el 25.11.1904 amb motiu del cinquantenari de la proclamació del Dogma de la Immaculada Concepció de Maria.
La premsa es feia ressò de ‘ la Romeria a Lourdes de Tona’.
En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, es cremava la rectoria de Tona, i la major part de la valuosa informació que s’hi conservava.
Amb la documentació aportada però, sembla que el canvi d’advocació es produïa l’any 1904, o fins potser abans, per part de mossèn JOSEP PLANES I NADEU, rector de Tona en el període ( 1.900 - 1.917).
Sense perjudici d’això, l’entronització ‘formal’ es podria haver produït l’any 1910, data en la que comença l’Aplec de la Rosa
Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario