Patrimoni Gencat ens diu que l’església de Sant Ramon, és una construcció d'una sola nau acabada en absis semicircular, i transsepte. La coberta és de canó apuntat al nord de la vila del Pla de Santa Maria. És una a la nau i de creueria incipient als braços del transsepte. Al creuer s'aixeca un cimbori vuitavat amb llunetes i petxines decorades amb relleus de guix, elements que palesen la reconstrucció del segle XVIII.
L'element més remarcable a l'exterior és la portalada romànica situada a migdia, d'arc de mig punt, amb vuit columnes per banda que sostenen sengles arquivoltes algunes de les quals profusament decorades. El timpà és llis, però la llinda apareix esculpida amb relleus que representen la Mare de Déu, el Nen entre dos àngels, l'Epifania i l'Anunciació. Cal destacar així mateix la rosassa, situada al mur de ponent i les cartel·les decorades amb caps i motius grotescos que recorren tot el fris del ràfec de la teulada.
L'església era un feu de la Seu de Tarragona, que fou concedit per Alfons I a Berenguer de Vilafranca (1137).
No hi ha documentació sobre la data exacta de construcció de l'edifici, un dels exemples de romànic més interessants de la contrada, les seves característiques estilístiques el situen però, entre els segles XII i XIII.
Durant la guerra dels Segadors fou saquejada i incendiada per les tropes del comte-duc d'Olivares. Potser fou aleshores que desaparegué el retaule documentat el 1417.
El segle XVIII se n'inicià l'enderroc per tal d'aprofitar els materials per a la construcció de la nova església parroquial. Sortosament, a finals del mateix segle (1772) es repararen les parts malmeses, amb la construcció del nou cimbori, reconstrucció que li donà la configuració actual.
En els dies foscos que seguien a la sedició victoriosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l’església va patir noves destrosses.
L’any 1951 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.
L’any 1987, va ser totalment restaurada per la Generalitat de Catalunya.
De forma periòdica s’hi organitzen concerts d’orgue. Aquest és neogòtic, d’un teclat, i originari de la Capella del Col·legi Notre-Dame (Bèlgica). Va ésser construït pels germans Gheude el 1876.
El 1988 va ser adquirit per la Parròquia del Pla de Santa Maria, on va ésser restaurat i remuntat per Wilfred Praet, amb l’afegit d’un Ple dels mateixos orgueners, recuperat d’un orgue desaparegut.
http://www.pla.altanet.org/esglesia-romanica-de-sant-ramon
Les constants ‘males’ noticies de l’evolució de la Covid. 19 al REINO DE ESPAÑA, més enllà de la depuració de responsabilitat polítiques i/o penals – que ja triguen en iniciar-se - , aconsellen a TOTS els que a dia d’avui decideixin sobre la llibertat, la vida i la morts dels seus coetanis meditar en allò que es recull a Siràcida 4:
No privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l'home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d'un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.
I per descomptat , tenir molt clar , que s’acomplirà SENSE CAP MENA DE DUBTE el que es diu a Romans, 12 ;
"Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
Amén.
Que la Mare de Déu, i Sant Ramón de Penyafort, intercedeixin per TOTS nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario