L’Antoni Calvo Uribe em facilitava l’accés als seus àlbums de fotografia, cal continuar des de l’arrest domiciliari, la divulgació del patrimoni històric de Catalunya, oi?
Escollia una fotografia de l’edifici que fou bastit originàriament com hostal, i si em de creure els que diuen les referencies “ històriques” s’aixecava al bell mig del nucli d’Olesa de Montserrat, de forma subreptícia pel cèlebre ‘desconegut’ que amb aquest mateix procediment edificava bona part dels Palaus, Esglésies, Masies, i elements patrimonials de Catalunya .
Quan documentaven les cotxeres de l’Hotel Gori, aclaríem que l'autor fou el mestre d'obres de Martorell, Pere Ros i Tort, actiu fins als anys 1914-1915 ( no es descabellat suposar-li l’autoria del mateix Hotel Gori, oi? ). Esperem a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com tenir-ne confirmació en el seu cas.
Llegia que l’Hotel començava la seva activitat l’any 1899, i que en fou el promotor al Dr. Joaquim Casals i Batista, conegut popularment amb el sobrenom de Quim Gori.
Joaquim Casals i Batista transformà la seva finca del carrer de les Hortes –on fins aleshores hi tenia una masia amb camps de conreu- en extensos jardins, edificant-hi al bell mig un majestuós hotel: un edifici d'estil vuitcentista, amb detalls ornamentals d'inspiració neoclàssica on destaca, sobretot, la façana principal, voltada de galeries, a tres nivells.
L'Hotel Gori, nom original, va assolir un gran reconeixement donada la proximitat del Balneari de la Puda.
Des de 1931 és ocupat per l'Ajuntament de la vila.
Fou restaurada el 1997, ens agradarà tenir noticia dels arquitectes de la reforma de l’any 1931, i de la restauració de 1997 a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Les cròniques de l’ època expliquen que hi havia una nombrada clientela, sobretot membres de la burgesia catalana, que feien una aturada a l'hotel Gori de camí al balneari de la Puda.
Fotografia cedida per Pere Julià Subirana.
Es facilitava el transport des de l'hotel fins a l'estació del Nord per mitjà d'un servei de diligències continu. L'empresa de transports que s'encarregava d'aquest servei era propietat de Joaquim Casals i de la seva família. Alhora, també cobrien la ruta entre Olesa i Barcelona.
Fotografia cedida per Pere Julià Subirana.
Tan il·lustre edifici ha inspirat alguns relats, com M. Lombart, l’Hotel Gori i Alfons Sala, editat dins d'u https://apic.es/es/illustration/m-lombart-el-hotel-gori-y-alfonso-sala/ na col·lecció de contes olesans a l'editorial Paper d'estrassa.
L'any 1931 dos dels fills de Joaquim Casals i Batista, els germans Jaume i Josefa Casals i Diomedes van fer donació de la finca a la vila. Així, Olesa de Montserrat va poder gaudir d'un Parc Municipal únic que, amb el temps, va acollir la seu del seu de l'Ajuntament.
Les pèssimes noticies de l’evolució de la Covid.19, i la nefanda gestió que se’n està fent des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son la permanent noticia d’aquests dies.
Esperem dades del diner públic que en masses ocasions s’ha malbarat.
En algun moment caldrà depurar responsabilitats per acció i/o per omissió.
Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=531
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18679
No hay comentarios:
Publicar un comentario