Llegia que el far de l’illa de Buda, d’estructura metàl·lica, fou dissenyat per l’enginyer Lucio del Valle y Arana (Madrid, 2 de març de 1815 – 17 de juliol de 1874)i va començar a funcionar l’any 1864, com els altres dos fars metàl·lics del Delta de l'Ebre: el Far del Fangar i el Far de la Banya.
Els dos primers, el Far de Buda, el Far del Fangar , van construir-se al litoral del per llavors terme municipal de Tortosa i el darrer el Far de la Banya, al terme de Sant Carles de la Ràpita.
Aleshores el Far de Buda era el més alt del món de la seva mena.
Quan el van plantar era bastant a prop de l’aigua, en una dècada però, va quedar quasi dos quilòmetres terra endins; després el bec del delta va començar a minvar i la mar va anar acostant-se a aquell far de forma pintoresca.
Era com una baldufa metàl·lica de la qual sortia, cimera, la columna que rematava el llum, i el conjunt semblava com engabiat per uns tirants de ferro. La mar es va menjar el far la nit de nadal de l'any 1961.
Un fort temporal de Llevant el va ensorrar dins el mar, on roman avui encara a uns deu metres de profunditat.
Recordo una expressió molt Tortosina, “ el més tonto pot ser Bisbe”. No calia esperar al Glòria per endegar accions per evitar la mort del delta, oi?.
https://www.ebre.net/bloc/
No hay comentarios:
Publicar un comentario