El Jordi Vila Junca publica una fotografia de Sant Serni de Nagol a la parròquia
de Sant Julià de Lòria, al Principat d'Andorra.
L'església va ser edificada l'any 1055, data que figura en l'acta de
consagració que va ser trobada en una lipsanoteca a l'interior de l'altar,
signada pel bisbe de la Seu d'Urgell Guillem Guifré. Aquesta acta es conserva
als Arxius Nacionals d'Andorra.
És un temple d'estil romànic, erigit sobre un penyal, sense fonamentació.
Edifici de dimensions reduïdes, construït amb carreus de dimensions
considerables i gairebé sense tallar, presenta una única nau de planta
rectangular, rematada en un absis semicircular amb dues finestres . A la façana
del costat de ponent s'obre una espitllera de doble esqueixada, i damunt
d'aquesta, una finestra en forma de creu. El mur de la façana està rematat per
un campanar d'espadanya de dues obertures.
L'entrada a l'església s'efectua a través d'un porxo d'època posterior i
d'una porta d'arc de mig punt, al costat de la qual es troba una pica d'aigua
beneïda construïda en granit.
Una de les peces més destacades que van trobar-se dins de l'església va ser una creu de fusta romànica, es tracta d'una creu espinosa, ja que tota la seva superfície està decorada amb punxes, motiu pel qual se la coneix com la creu espinosa de Sant Serni de Nagol, actualment aquesta peça es pot observar al Centre d'interpretació del romànic d'Andorra, situat al poble de Pal.
En el seu
interior es conserva un retaule gòtics dedicat a Sant Martí. Però sobretot són
especialment interessants les seves pintures murals, descobertes el 1976 i que
es conserven a les parets del presbiteri i l'arc triomfal. Representen figures
de sants sense identificar, dos àngels adorant l'Agnus Dei, Sant Miquel vencent
a un drac o serp i un arcàngel vestit a la manera bizantina.
La importància d'aquest conjunt pictòric rau en el fet que s'hi troben les
pintures murals romàniques més antigues del Principat d'Andorra, contemporànies
del període de construcció de l'església.
Quan al topònim Nagol:
Que sant Serni, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta
sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que
pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i
aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Que Sant Sadurní i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels kurds, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia
No hay comentarios:
Publicar un comentario