ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE SARRIÀ. BARCELONA

 

L’Àngel Blanch Picanyol publica fotografies de l’ Església de Sant Vicenç Màrtir de Sarrià , i explica que la majoria dels sants que s’hi podem contemplar, hi són gràcies al seu  avui, Ramon Blanch Camprubí ( Sarrià, 1890 + Sarrià 26,12.1972) , 

 que l'any 1936 poc abans que els anarquistes la cremessin, de nit, va dur els sants a casa seva on van restar amagats.

M’agradava trobar a l’enllaç de Patrimoni Gencat, la referència tant als que feien/reconstruïen/reformaven l’edifici, com a alguns dels artesans i  artistesque hi van treballar.

Nom          Cognoms                             Funció                                      Anys

Josep        Mas i Dordal [(Artés, ? - Barcelona, 1808] Arquitecte         1781 - 1806

Lluís  Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993         Arquitecte         1940

Francesc Fornells Pla (Barcelona, 1921 - 30 de març de 1999) Pintor        

Josep        Obiols i Palau   (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) Pintor         1940

Agustí       Pujol Fuster/duarador        1617 - 1619

Andreu     Sala (La Sala de Linya, p. 1627 – Cardona, p. 1700) Escultor   

Adrià         Güal Pintor        

Lluís  Pallarès    Torruella (1914-1996). Pintor

Ubicada al districte de Sarrià-Sant Gervasi, la Parròquia de Sant Vicenç es troba a la confluència del Carrer Major de Sarrià i el Passeig de la Reina Elisenda de Montcada. Disposa de tres façanes afrontades a ambdues vies i la Placeta del Roser, i el transsepte i el presbiteri fan mitgera amb les parcel·les veïnes. L'accés principal es produeix des de la Plaça de Sarrià.

 

Els exteriors de l'església, acabats amb un paredat ordinari i amb carreus regulars en els angles permeten suposar que, projectualment, les façanes havien de presentar-se revestides amb morters. Aquest acabat, que en l'actualitat no s'observa, bé perquè s'ha perdut o bé perquè mai s'arribà a realitzar, no es produiria en el cos central de la façana principal, feta amb carreus regulars de pedra de Montjuïc treballats escultòricament.

 

La façana principal està dividida en tres cossos verticals: un cos central de pedra, flanquejat per dos cossos de superfície menor i aparença més esvelta. Coronant els dos cossos laterals es projectaren dos campanars de planta vuitavada dels quals només es construí el meridional i l'arrencament del septentrional, que restà inacabat. El cos central, que sobresurt lleugerament de l'aplom de la façana, mostra uns acabats petris de gran qualitat i es troba dividit en dos registres. Des del registre inferior es realitza l'accés principal a l'església per mitjà d'un gran portal allindanat flanquejat per dues pilastres corínties doblades, amb llur entaulament coronat per dues hídries flambejants. Al centre del dit entaulament, una petxina de pelegrí inscrita dins d'una corona de llorer recorda als visitants que l'església està inclosa dins del Camí de Mar de Santiago de Compostel·la. Sobre aquest entaulament hi reposa una fornícula de mig punt flanquejada per petites pilastres corínties doblades i coronada per un frontó semicircular que conté una imatge de marbre blanc de Sant Vicenç, amb els atributs del seu martiri. El registre inferior queda emmarcat per dues parelles de pilastres jòniques d'ordre gegant amb llur entaulament. El registre superior, que conté una rosassa circular sense traceria, es presenta emmarcat per dues parelles de pilastres toscanes que sostenen el frontó triangular que corona l'edifici. Rere aquest frontó es desenvolupa la coberta de l'edifici, consistent en una teulada a doble vessant.

 

A l'interior es pot veure que es tracta d'una església de tres naus i cinc trams amb capelles laterals, transsepte amb cúpula al creuer i presbiteri carrat. La nau central, de majors dimensions que les laterals, està coberta per trams de voltes oblongues de mig punt, els arcs torals de les quals se sostenen sobre grans pilars de secció quadrada ornats en ordre corinti. Als peus de l'edifici, des d'on es realitza l'accés, s'hi localitza un nàrtex sotacor a la manera de les esglésies ignasianes. Les naus laterals son cobertes amb voltes de mocador. El creuer és coronat per una cúpula sobre petxines sense tambor. El presbiteri, tancat per una capçalera plana, conté un tabernacle esculpit i està totalment revestit amb pintures murals al fresc que representen la vida de Sant Vicenç. A banda i banda del presbiteri, alineades amb les naus laterals, hi ha dues capelles. Murs i voltes estan revestides amb morters i esgrafiats. Els capitells i els entaulaments es presenten policromats i daurats.

 

 

 

Les dimensions de l'església són les següents: la nau central fa 49,70 x 10,72 x 17,70 metres pel que fa a la llargada, amplada i alçada respectivament. La llargada de la nau inclou la fondària de l'atri que fa 5,50 m. L'amplada de les tres naus arriba a 20,76 m i l'amplada total, des del fons de les capelles laterals, a 24,21. El transsepte fa, respectivament: 23,73 x 10,69 x18,15 metres i la cúpula del creuer arriba als 24,54 metres d'alçada.

 

Si fem un recorregut per l'interior del temple veurem a mà esquerra el baptisteri decorat amb pintures de Fornells Pla. També a la banda esquerra, a la zona del creuer, hi ha el retaule del Roser (1619) obra d'Agustí Pujol que va quedar molt afectat durant la Guerra Civil i fou refet el 1914.

 

Arribem a l'altar de la Puríssima envoltat de pintures murals obra de Fornells i Pla. A l'altar major hi ha pintures al fresc de Josep Obiols, fill de Sarrià, que envolten Sant Vicenç. Al centre hi ha un baix relleu obra de l'escultor Rafael Solanic que representa l'escena dels deixebles d'Emaús.

 

A l'altre costat de l'altar major hi ha l'altar del Santíssim.

 

Al creuer destaca el retaule de l'antic convent de Santa Clara obra de l'escultor Andreu Sala. Abans d'arribar a l'església de Sarrià, aquest retaule va estar al Tinell i després va presidir l'església de Sant Jaume, al carrer Ferran.

 

Seguidament trobem l'altar de la Mare de Déu de Montserrat amb pintures d'Adrià Gual i acabades pel seu deixeble, Lluís Pallarés.

 

Les despulles del beat Pere Tarrés Claret (Manresa, 29 de maig de 1905- Barcelona, 31 d'agost de 1950) metge i sacerdot reposen en un dels altars.

 

Finalment trobem l'altar de Sant Josep, imatge que prové del monestir de Pedralbes.

 

El campanar neoclàssic data de 1818, és de planta gairebé quadrada (6,33 x 6,06) amb un segon cos vuitavat amb rellotge d'esfera, motllura, cel·la amb finestrals d'arc de mig punt, un a dada cara, cornisa motllurada i terrat amb balustrada. Les quatre campanes litúrgiques daten de 1940. A sobre del terrat i suspeses d'una estructura metàl·lica hi pengen dues campanes pels senyals horaris. El campanar té una escala de cargol de pedra picada, dóna a un pis que comunica amb el cor, arriba fins a l'alçada de la teulada on hi ha la sortida. Té una alçada de 43,66 metres.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40211

 Que Sant Vicenç màrtir intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,  que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.