El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
M’enviava fotografies de l’església
parroquial de Rubió , poble situat en un
esperó del vessant sud de la Roca de Coma-sarrera i sud-est de la Basseta, en
un petit turó que forma la carena en aquell lloc i que domina el poble pel
nord.
Les cases s'estenen en els laterals oest, sud-oest i sud d'aquest turó, amb
l'església de Sant Salvador a l'extrem de llevant del poble.
Recorre el poble un sol carrer,
irregular i que fa una giragonsa.
Patrimoni Gencat la descriu com un edifici de planta rectangular amb capçalera a l'est i
porta a ponent descentrada. A l'oest també s'alça la petita espadanya amb arc
apuntat, construïda en un moment posterior a la resta de l'edificació. A cada
costat de la nau s'aixeca una petita capella lateral. A la capçalera en el
parament exterior s'observen certes diferències entre els extrems i la part
central que fan suposar l'existència d'un absis (avui en dia desaparegut). Al
costat nord existeix una petita porta d'arc de mig punt cegada. L'aparell
emprat són blocs de gres roig local i de conglomerat. La coberta a dues aigües
és de lloses de llicorella.
Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu que etimològicament
segons Josep Balari i Jovany (Barcelona,
11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904) Balari Oríg. 188-189, és un derivat de rubí, i aquest seria derivat
del llatí rubus, ‘esbarzer’; en aquest cas però, ens sembla més probable que
vingui d'una forma llatina *rŭbĕōne, derivada de rŭbĕus, ‘roig’.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Más radical es el destino de Claudia Castaño y su pareja, Albert Santoja, ambos de 41 años, los dos únicos residentes fijos en Rubió, el núcleo habitado a más altitud de Catalunya, 1.687 metros. Albert dejó Molins de Rei y su empleo de fresador el año pasado para instalarse en una inmensa casa con privilegiadas vistas. Claudia, veterinaria de profesión, llegó en febrero. Ambos invierten casi todo su tiempo en reformar su hogar, que ocupa toda una calle, para abrir en el 2022 un establecimiento de turismo rural. Ellos son los que pintan, montan la cocina, los baños, reparan el suelo... Los momentos de ocio los dedican a explorar las cimas de la zona.
ResponderEliminarAlgún fin de semana y en verano, Rubió recibe familias con segunda residencia, como la de Josep Maria Mitjana. “Yo nací aquí y de hecho seguimos en Rubió hasta hace siete o ocho inviernos, pero mis padres se hicieron mayores y decidimos bajar a Sort. Cuando era pequeño sólo había dos casas abiertas todo el año, luego nos quedamos solos y, más adelante, al marcharnos, estuvo un tiempo sin nadie de manera fija, hasta que llegaron Claudia y Albert”, explica Josep Mª. En verano, las cosas cambian al ocuparse la totalidad de las viviendas que siguen en pie, seis.