domingo, 30 de mayo de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA D’HORTONS. ALÀS I CERCS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ DELS PIRINEUS .

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’església parroquial  “ nova “  de la Bastida d’Hortons, al terme d’Alàs i Cerc, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la Vegueria “ in pectore “ dels Pirineus.




Patrimoni Gencat en fa una descripció telegràfica; Edifici religiós d'una nau rectangular estreta, coberta amb volta de canó. Torre campanar de planta quadrada i porta a la façana oest.

 

El mur sud té tres contraforts.


L’havien visitat la “ parella romànica “ :


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/01/santa-coloma-de-la-bastida-dhortons.html


l’ Albert Villaró i Boix escriu en relació al Castell de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc ) a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0603601f.xml


l lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X. El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII. El 1228 el castell d’Hortons (el document explicita que era de construcció recent) fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera. Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278.

 

La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat.

 

Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble. Tanmateix, hi ha diverses cases amb parament de carreus molt ben treballats, tal vegada procedents de l’antic edifici. La tradició oral el situa vora l’església de Santa Coloma, als afores del poble, on ara hi ha el cementiri. No és una situació improbable, per tal com el lloc és un emplaçament idoni per a una fortificació.


El campanar de l’església “ nova” de Santa Coloma de la Bastida d’Hortons, no us recorda les clàssiques torres de guaita i bada ?.


A. Moras, Antonio Moras Navarro, al que li deu reconeixement  la comarca i àdhuc Catalunya, retratava l’any   1986 “Vista general de l'església.”




De les esglésies de la Bastida d’Hortons, i de la manca de dades, n’havíem dit alguna cosa a:


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/01/santa-coloma-de-la-bastida-dhortons.html


http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/11/les-esglesies-de-la-bastida-dhortons.html 


Llegia una noticia positiva:

https://agora.xtec.cat/escolasantesteve/lescola/on-som/


Teniu dades d’aquest edifici escolar?. Època, autor,..? Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com


Havíem publicat : ANTIGA ESCOLA DE LA BASTIDA D’HORTONS. ALÀS I CERC.L’URGELL SOBIRÀ

 https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/02/antiga-escola-de-la-bastida-dhortons.html?fbclid=IwAR1xICyRbFhraJw4ji5G0wrAoQCYBtZF2aU_Smc9QCHb5v7Gdf-yFVRWXMs


Ens cal la col·laboració de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, Catalunya va ser capdavantera en matèria d’educació, i en el seu moment l’Església catòlica va ser un motor bàsic, recordeu que en català, diem escolà, tant al que ajuda al sacerdot en les celebracions litúrgiques, com al minyó que va a l’escola.


Quan al topònim tindria el significat de “ poble nou dels hortets “.


No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

No hay comentarios:

Publicar un comentario