martes, 24 de agosto de 2021

PONT DE GERRI DE LA SAL SOBRE LA NOGUERA PALLARESA. EL PALLARS SOBIRÀ. LA VEGUERIA "IN PECTORE" - FINS QUAN SENYOR ?- DELS PIRINEUS.

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió pública fotografies del pont de Gerri de Sal que és l’únic accés des del poble al Monestir.




Llegia que es pot datar al segle XI, i que originàriament es va aixecar amb la tecnologia romànica.


En l'època medieval  era l'únic accés al camí de Baén i cap a l'Alt Urgell.

 

 És un pont d'una sola arcada de mig punt amb els muntants originals assentats sobre la roca a banda i banda del riu.

 

 Pràcticament la totalitat de l'arc i tota la zona alta de pas és de construcció més recent, degut a les nombroses reparacions que ha sofert al llarg del temps.

 

Des del pont es contempla una vista magnífica del riu Noguera Pallaresa i del poble de Gerri.


Els voltants d’aquesta infraestructura han esdevingut un  lloc d’esbarjo.



Joan Coromines i Vigneaux [ (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa un origen descriptiu del topònim Gerri, (obert, exposat), atés que la població  està ubicada  en un dels trams oberts, exposats al sol i al venta la vall de la Noguera Pallaresa

 


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


No hay comentarios:

Publicar un comentario