El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’església de Sant Romà de Vila
, a la Parròquia d'Encamp.
Originàriament romànica, aquesta església conserva ben poca cosa d’aquell
primer edifici: possiblement només la paret de la nau on hi ha la porta
d’entrada i una part de les altres. En tot cas la paret de ponent té dues
finestres quadrades que difícilment poden correspondre al període que ens
interessa. En aquesta mateixa paret hi ha un campanar d’espadanya.
Un element que sí que deu pertànyer a l’església romànica és la base d’un
absis semicircular, damunt el qual se’n construí un altre de forma trapezoïdal
en època incerta, seguint la mateixa sort que el veí temple de Sant Marc i
Santa Maria.
La coberta actual de la nau és feta amb un enllatat de fusta amb lloses al
damunt i segurament així fou l’original. Les pedres de les parets no són
triades i estan col·locades de manera molt irregular. L’argamassa és de morter
de calç.
Es fa difícil d’establir una cronologia per a la construcció d’aquesta
església, però sembla raonable la seva vinculació a les formes rurals de
l’arquitectura del segle XII.
Procedent d’aquesta església, el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona,
conserva, catalogada amb el número 15 875 d’inventari, una taula d’altar
d’època romànica, amb el frontal i els dos laterals. Els muntants posteriors
dels laterals actualment es conserven al dipòsit del Patrimoni Artístic
Nacional d’Andorra, que són catalogats amb els números d’inventari M 159, F/378
l’esquerre, i M 169, F/379 el muntant dret.
Aquesta decoració constitueix un dels pocs exemplars complets que ens han
pervingut.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0647101.xml
Sant Romà, fou un màrtir que va donar la seva vida per seguir Jesús, durant
la persecució de Dioclesià (segle. IV) al que li van tallar la llengua perquè no seguís
exhortant a convertir-se al cristianisme als pagans. El miracle que se li
atribueix és que malgrat això va continuar parlant i predicant Jesús.
https://www.elalmanaque.com/santoral/noviembre/18-11-roman.htm
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en
matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable
aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI
BÉ “, oi?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario