El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia, magnifica, com totes les seves; el
Vilar de Canillo . Canillo. Andorra .
El diccionari català recull a l’entrada Vilar; Mas important que comprenia
diverses edificacions. Llogaret o veïnat.
Claude Benet, afegeix comentaris:
havia sigut una casa forta que encara manté personalitat.
També l’Anthony Andguid:
Claude Benet fou una escola tambe ? Aqui jo no estic molt segur, he
escoltat aquest informació, però, res de
segur.
L’Antonio Mora Vergés, deia; Claude Benet. Andorra documenta poc i malament el patrimoni
històric.
A Catalunya hi havien mestres de sequer. No en trobava cap referència a
Andorra.
Claude Benet, contestava; moltes gràcies per aquesta aportació Antonio,
molt interessant. cert que cal valorar el treball abnegat de molts mestres que
feien allò que podien. En vaig conèixer algun aquí a Andorra. Si faltaven de
formació aportaven molta educació. també és cert que Andorra relata poc i
sovint malament el seu passat patrimonial, una llàstima.
L’Antonio Mora Vergés, concloïa; Claude
Benet, sempre es pot esmenar, només cal
que els andorrans ho vulguin fer.
Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com
Us esperonem a
compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en
matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
No hay comentarios:
Publicar un comentario