SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL GUILAR ARGELAGUER. LA GARROTXA

http://www.argelaguer.cat/coneix/patrimoni-arquitectonic/mare-de-deu-del-guilar/

SANCTA MARIA D’AQUILARIO

La capella de Santa Maria del Guilar va ser bastida, probablement, en temps de Pere d’Albis –marit de Dolça de Montpalau-, entre finals del segle XII i principis del XIII, prop de la seva casa forta de la qual avui només es conserven alguns murs enderrocats.

Els Albis, una nissaga de cavallers dedicats a la guerra, van residir en aquest puig Aquilare (Aguilar) entre els segles XII i XIV, i utilitzaven com a distintiu heràldic una àliga [Aquila] en al·lusió al seu lloc d’origen. Possiblement, el nom Albis provingui d’albus [blanc], per la constitució guixenca del terreny.

 

Durant la baixa edat mitjana [segles XI a XIV] va ser habitual la creació d’ecclesie castri, és a dir, petites esglésies aixecades per famílies senyorials dintre o molt a prop de les seves cases fortes per tal de cohesionar els vassalls.

 

Inicialment, Sancta Maria d’Aquilario era una capella votiva , és a dir, construïda arran d’una devoció personal , un edifici  de reduïdes dimensions, aproximadament la meitat de l’actual. Apareix  documentada a la segona meitat del segle XIII, i tota la finca va ser venuda l’any 1352 a una família de pagesos que adoptà el cognom Albis sense tenir-hi cap lligam previ.

Tres segles després, l’any 1656, va ser adquirida pels Solà de Batet.

 

L’ARQUITECTURA DE L’EDIFICI

Es tracta d’un edifici molt senzill, d’una sola nau i planta rectangular amb capçalera a llevant. La nau és coberta amb volta de canó apuntada i l’àbsis semicircular, amb una finestra central cega. Des de l’àbsis s’accedeix a la petita sagristia, de fàbrica posterior.

 

L’any 1976 es va dur a terme la restauració de l’interior, que va evidenciar les dues èpoques constructives del temple: la part primitiva, romànica, a la banda de llevant, feta amb carreus grans, ben polits i alineats. Més tard, una ampliació posterior va duplicar l’espai interior de la capella aprofitant l’antic porxo.

 

El nou porxo, amb coberta de doble vessant i d’alçada inferior a l’edifici, emmarca l’entrada de la capella. La porta és a doble batent i hi trobem també dues finestres laterals enreixades; sobre la porta, una petita espitllera cega i, per damunt d’aquesta, una rosassa que il·lumina l’interior de la capella.

 

A la banda de tramuntana hi trobem la torre del campanar, amb teulat punxegut a quatre vents i dues obertures per a les campanes, tot i que avui només se n’hi troba una, la Faustina.

 

SABIES QUE… ?

A la Mare de Déu del Guilar s’hi venerava una imatge de la Verge amb el Nen que va ser destruïda l’any 1936, juntament amb una figura de Sant Marc. Es tractava d’una talla d’alabastre del segle XV que representava la Verge donant una magrana, símbol de fecunditat i esperança, al Nen.

 L’any 1948, la figura desapareguda va ser substituïda per una talla de l’escultor olotí Narcís Salgueda Pascual (Olot, 1903, 1965). inspirada en la imatge original.

 

També va ser llavors quan es va col·locar el retaule de l’altar, fet de fusta de castanyer, projectat per l’arquitecte Manuel de Solà-Morales Rubió (Vitòria, 8 de gener de 1939 - Barcelona, 27 de febrer de 2012) i produït als tallers Casas d’Olot.

A banda i banda de la marededéu del Guilar hi trobem les figures de sant Grau i santa Llúcia, ambdues provinents de la capella de Sant Sebastià d’Argelaguer.

Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva, publica les Cobles  a la Marededéu del Guilar

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/cobles-la-mare-de-deu-del-guilar.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9872

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/07/santuari-de-la-mare-de-deu-del-guilar.html

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0405001a.xml?destination=node/860936

Aneu a la Garrotxa