domingo, 15 de octubre de 2023

CA L’AGUSTÍ. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL

 L’Antonio Gallardo i Garriga,  (Barcelona, 1889-1942), publicava l’any 1912 ,           Vista parcial de Can Agustí amb pallers a l'era, un carro i aviram



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1724/rec/588

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2022/rec/587

També Narcís Ricart i Baguer ( + 1941 )

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2067/rec/586

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1997/rec/585


 Rafael Patxot i Jubert

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).


Josep Danés i Torras 

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

Amb els mitjans tècnics i humans d’avui, el Fons Estudi de la Masia Catalana es podria completar, oi?.

Nosaltres cedim TOTA la documentació de la nostra pàgina de facebook La masia catalana.

https://www.facebook.com/profile.php?id=100069363726547

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29578

https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagusti

La primera dada documental de la que es disposa pel mas Agustí és del segle XII, quan en un Capbreu de les rendes de la parròquia de Tagamanent que rebia el comte de Barcelona s'esmenta el topònim "Agustini". Més endavant, la diversa documentació del segle XV i XVI, ens permetrà documentar a "Agostí Mora" (fogatge de 1515), "Pere Joan Agostí" i "Bernat Agostí" (fogatge de 1553), aquest personatge fou Batlle Reial de Tagamanent. Un document interessant on s'esmenta aquest personatge del segle XVI ens diu: "12 de novembre de 1530. Pere Joan Bellver i andreu Montcau de la Parròquia de Tagamanent fan d'àrbitres en un conflicte entre Gabriel i Jaume Figuera, i Pere Joan i Joana Codina, tots de a parròquia de la Móra, sota la peça de bosc d'alzines situada a Tagamanent en lo lloc apellat el bach desus el Grau de la Pedramala". Aquest document va ser fet a la casa de Pere Agustí, batlle reial de Tagamanent.

Al llarg dels segles XVII i XVIII, la família Agustí va continuar ocupant la casa, com es pot apreciar en les diverses llindes de la casa on hi surten esmentats els noms dels hereus i les dades de la construcció de les diverses parts. Una inscripció de la galeria coberta diu "Felis Agustini 1788", i una llinda d'arc pla amb una creu realçada al centre "154". A la porta principal del mas hi podem llegir: "Ave maria Gratia plena Pera Agustí 1776" i a la pallissa les llindes de les dues finestres esmenten a "Dionís Rovira i Pera Agustí 1736". El casal pairal de l'Agustí va restar a mans de la família Agustí fins al segle XIX, moment en què es reestructurà el mas i llavors la casa passà a tenir nombroses dependències ramaderes. El segle XVIII fou el moment de màxim apogeu del mas Agustí, fou el moment de màxima edificació i remodelació de la masia. En aquests moments, la masia termenava amb el Bellit, Vallforners i el Bellver.

Al llarg del segle XIX fou propietat de Jaume Pareras i Jaume Mas i Noguera i en una cita de 1943 ens diu que el mas Agustí estava en runes, passant després a mans del Sr. Porter de Barcelona que se la va vendre a la Diputación Provincial de Barcelona .

Tothom  està en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 El món va girar els ulls  a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció  de  Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.

Avui commemorem un màrtir de  Catalunya,  Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d’octubre de 1940) 

 https://www.youtube.com/watch?v=CZRA-AE5_UU

No hay comentarios:

Publicar un comentario