sábado, 14 de octubre de 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANEJA, ADVOCADA A SANT VICENÇ. GUIILS DE CERDANYA

 

La “ parella romànica”  la visitava i ens deixava les seves impressions;

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/08/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-c-baixa.html

Llegia a : https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-cerdanya

Petit edifici d’una sola nau, capçat a llevant per un absis semicircular, amb alguns cossos afegits a banda i banda de l’església en època tardana.




Fotografies.  Jordi Contijoch Boada

 L’absis és un dels models més senzills del romànic llombard, com ara el de Baltarga o el de Queixans, que es pot datar a l’inici del segle XI. És característic el fris d’arquets cecs que abracen tot el tambor de l’absis sota el ràfec de la teulada, arquets que a penes sobresurten de la paret i descansen damunt de rústegues cartel·les, que no són més que petites pedres més o menys triangulars; d’aquestes cartel·les, en destaca una al mig, que té vagament la forma d’una cara amb dos clotets que serien els ulls, situada gairebé sobre l’arc de la finestra que centra l’absis. Aquesta és una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt fet de petites pedres amb la funció de dovelles.

 

El parament dels murs és de pedres de tota mena, sense treballar. Moltes són arrodonides, procedents de torrenteres i rius, col·locades en filades irregulars que deixen entre elles grans espais reomplerts d’argamassa, tot formant amples juntes. Aquestes juntes tenen unes fines incisions que dibuixen rectangles força irregulars, que volen imitar carreus. La volta de l’absis, de perfil semicircular, està feta amb un aparell de pedres més petites que les parets de l’església.

 

Els murs de la nau no arriben al metre de gruix, la planta és regular i la volta molt apuntada i mal perfilada, motiu pel qual contrasta amb el perfil semicircular de la volta de l’absis, que queda bastant més baixa. Es tracta segurament d’una obra del final del segle XIX, moment en què es van pujar les parets laterals i es remodelà el frontispici ponentí, on s’obrí un ull de bou i una porta, que té la data de 1879 a la clau de l’arc; tot i així, els batents nous conserven tres conjunts de ferramenta romànics procedents de la porta original, que era situada al mur de migdia.

 

A la meitat de la nau s’adossà una petita cambra coberta amb volta de pedra apuntada i una finestreta molt petita, de cara a ponent, d’una sola esqueixada per la part interior; la porta d’aquesta cambra, descentrada, comunica amb l’interior de l’església, i una de les parets del campanar carrega en part sobre el mur de llevant de la cambra. Podria tractar-se d’una sagristia o d’un magatzem de delmes.

 

El campanar és de grossos carreus de granit ben treballats per fora i de pedruscall per dintre; el cos inferior s’aixeca parcialment sobre la cambra que ja s’ha esmentat i en part sobre la paret nord de la nau. Aquest cos és llis, únicament té una espitllera a cada cara i és separat del cos superior per una volta de pedra. El segon cos té doble finestra a cada cara, de construcció diferent segons les cares perquè algunes han estat reconstruïdes, i a sota l’ampit hi ha un plafó refós dividit en tres panys. A l’interior és cobert amb una volta de pedra que té l’eix girat 90° respecte a la volta de baix. El tercer cos fou refet després del 1939, ja que durant la Guerra Civil Espanyola va ser destruït per una explosió.

 

Originàriament, s’accedia al campanar per una entrada situada a l’interior de l’església, però quan es construí una capella nova en aquell lloc es paredà, i s’obrí un nou accés des de la cambra veïna.

 

El lloc on hi havia hagut la primitiva porta, al mur sud, ara tapiada, es convertí en baptisteri, i a més es construí en aquest mateix mur una capella i una sagristia, estança que amaga una bona part de l’absis. 

 

Una imatge de la Mare de Déu,  romànica de fusta, que es conservava a l’església de Saneja, desaparegué el 1936;  l'afirmació; actualment només és coneguda per una fotografia de l’Arxiu Mas, no és certa.  El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8901/rec/42

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID


La Mare és asseguda sobre un tron, les quatre columnetes del qual s’acaben amb una bola llisa. Vesteix túnica i mantell. De la corona, molt ben conservada, surten els plecs verticals d’un vel, que li cau damunt les espatlles. El mantell forma una sèrie de petits plecs horitzontals als dos braços i cau en plecs verticals, entre els quals es veuen les puntes de les sabates.

 

El Nen Jesús és assegut sobre el genoll esquerre de la Mare, però no és coronat. Vesteix túnica i mantell i a la mà esquerra porta l’esfera del món, mentre que alça la dreta per beneir. Són característics d’aquesta talla els rostres allargats de la Mare i del Fill i el seu marcat hieratisme. La Mare de Déu de Saneja pot datar de la fi del segle XII o del principi del XIII. Aquesta imatge té relació amb una remarcable marededéu d’origen pirinenc conservada a Nova York, a la col·lecció Eric de Kolb (vegeu la seva reproducció a Delcor, 1970, fotografia entre pàgs. 56-57), i amb una altra del Museu Marès de Barcelona, que pertany a l’escola de Taüll



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8963/rec/69


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8986/rec/106


Quan al topònim Saneja :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36735


Quan al topònim Guils :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21281


La vegueria dels Pirineus ha estat un indret especialment castigat per la incúria extrema en la protecció de Patrimoni històric i artístic.

https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42626/5/04.JCQ_CAP_4.pdf


Estic en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/


Que la Marededéu, Sant Vicenç    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario