jueves, 12 de septiembre de 2024

ANTIGA PARRÒQUIA D’UIXOLS, ADVOCADA A SANT JULIÀ AL TERME DE CASTELLTERÇOL. MOIANÈS.

 

Anàvem   el 12.0.2024 fins a Castellterçol la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, feia un dia rúfol ,   i entre altres indrets ens arribàvem a l’antiga parròquia d’Uixols, advocada a Sant Julià .


L'any 2018 es va redactar el Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Uixols, impulsat per l'Associació Sant Julià d'Uixols, que pretén recuperar aquest històric edifici. 

Com ja es deia a l’època de l’Ermessenda de Valrà “amb les coses de palau val més asseure's” , no trobava gaires “ millores”  :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/de-castellterol.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/uixols-terra-de-llibertat.html

Llegia, església d'origen romànic, molt modificada al llarg dels segles. L'únic element original que es conserva és el campanar.

Edifici de planta rectangular amb capelles afegides. Antigament, tenia estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, de les que només es conserva una.

La façana de migdia presenta el portal d'entrada i el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. El campanar està cobert per una teulada de quatre aigües, recolzada sobre una cúpula amb trompes.

La composició de les façanes es resol amb un doble nivell de finestres paredades; les del nivell superior són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit.

La planta baixa del campanar té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; els arcs de les façanes nord i est es troben tancats.

La rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent, forma un cos alt i estret, de planta baixa i dos pisos.


Fotos. Antonio Mora Vergés 


Esplèndid altar de l’església a l’any 1922 (foto: Joan Fruitós Diego)

A pocs metres de l'edifici es troba l'antic cementiri, actualment també en estat d'abandó.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-duixols-castelltercol

Quan al topònim, hi ha  diferents versions:

https://www.museudelamediterrania.cat/ca/artistes/l/1379-uixol.html

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=37231

Dinàvem al Imperial, al número 6 de la Carretera de Barcelona.

Abans de les 14,00 iniciàvem el retorn  al Vallès Occidental, la pluja en faria companya, amb intensitat diversa, fins a les envistes de Sentmenat.

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 — Castellterçol, Moianès, 1 d’agost de 1917), no té – encara – una estàtua a la Vila on va néixer, si Cebrià Calvet Jané  “ Canuto “ (Barcelona 1855-1932).  

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 — Castellterçol, Moianès, 1 d’agost de 1917), no té – encara – una estàtua a la Vila on va néixer, si Cebrià Calvet Jané  “ Canuto “ (Barcelona 1855-1932).  Ermessenda de Valrà  coneixia prou bé la feblesa dels seus coetanis que defensaven – i continuen erre que erre –  en que  “VAL MÉS SER CAP D'ARENGADA QUE  CUA DE LLUÇ”.

Senyor, desprès de 310 anys, allibera el teu poble !!!

En l'àmbit religiós  lCARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937), com advertia el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , comportava un trencament radical  entre la Jerarquia religiosa que abraçava el feixisme i abjurava de Déu, i el poble que pregava i continua pregant a Déu.

https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

El laïcisme ha fet trontollar a l’església catòlica del REINO DE ESPAÑA que certament continua sentint-se més còmoda fent costat als “ caïnites   que defensant l’evangeli.

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España,  fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ .  Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament,  ja serà un miracle. 

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


martes, 10 de septiembre de 2024

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANTA LLÚCIA. LLAVORSÍ. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003) retratava l’any 1968, ermita de Santa Llúcia. Llavorsí. El Pallars sobirà



Trobava una única referencia, Santa Llúcia de Llavorsí és una capella al centre del poble de Llavorsí, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà.

Els mots ermita i capella ens parlen d’edificis religiosos, en el primer cas , aïllats , ubicats fora dels nuclis hàbitats, i en el segon com a part d’una església,  o com un edifici annex a d’altres de qui té dependència,  o d’una construcció religiosa situada en el nucli de població que per les seves proporcions no té la consideració de temple parroquial.

No tinc clar que existeixi encara, en cas afirmatiu sou pregats de fer-nos arribar imatges actuals a l’email castellardiari@gmail.com  i si existeixen un exemplar dels Goigs.

El sostre demogràfic de Llavorsí s’assolia al cens de 1857 amb 956 ànimes, i el sòl al cens de 1996 amb 273 veïns, l’exercici 2023 es tancava amb 343 habitants de dret.  No tenen els petits consistoris recursos econòmics, no ja per protegir el seu Patrimoni històric, sinó i fins tot, per a documentar-lo amb un mínim de rigor, i dissortadament  altres Organismes com els Consells Comarcals,  Vegueries,  Diputaciones, Generalitat de Barcelona, Reino de España ,... ,  generalment no consideren el Patrimoni històric una “ prioritat “. 

la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937), com advertia el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , comportava un trencament radical  entre la Jerarquia religiosa que abraçava el feixisme i abjurava de Déu, i el poble que pregava i continua pregant a Déu.

https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

El laïcisme ha fet trontollar a l’església catòlica del REINO DE ESPAÑA que certament continua sentint-se més còmoda fent costat als “ caïnites   que defensant l’evangeli.

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Senyor, desprès de 310 anys, allibera el teu poble !!!

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS  de l'exercit franquista ?.

http://www.frontdelpallars.com/morts

Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies.

https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni

El Pallars  sobirà ,  el jussà,  la Ribagorça, l'Urgell sobirà,..,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional.  

Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html

els catalans i l’església Ortodoxes cristianes, celebràvem EL DIA 8 DE SETEMBRE  la festivitat de les Marededéu “ trobades”,  al REINO, continuen celebrant – cada dia -  les “ perdudes”  LA VIRGEN DEL LAWFARE, NUESTRA SEYORA DEL NARCOTRÁFICO, NUESTRA SENYORA DE LA CORRUPCIÓN, i creixen per moments els membres de la COFRADIA DE ESPOLIADORES DE CATALUNYA

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistiaNO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España,  fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ .  Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament,  ja serà un miracle. 

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



miércoles, 4 de septiembre de 2024

PONT DE LA CAPELLA. ESPOT. PALLARS SOBIRÀ.




Albert Bastardes i Parera (Barcelona, 1908 — Barcelona, 1982) retratava l’any 1942,  el Pont anomenat de la Capella, situat a la part alta del poble, sobre el Riu Escrita. Permetia d’unir els dos nuclis de població d’Espot Solau i Espot Obago.

És un pont de tradició romànica, tot i que és molt difícil d’assegurar-ne una datació. Pont d’un sol ull, amb un arc de mig punt. Té una longitud total de 18, 4 metres , repartits entre els dos vessants; el de la riba esquerra és una mica més curt (8, 4 metres ). La seva amplada és de 4, 9 metres , inclòs el gruix de les baranes, segurament afegides en un moment posterior. L’alçada del pont és de 13 metres , fins al nivell usual de l’aigua, on arrenquen els muntants.

La part més antiga hom creu que es pot trobar en els muntants. A la riba dreta hi ha unes filades fetes amb pedres planes i grosses, que coincideixen amb les dotze dovelles inferiors, que potser es poden datar amb més seguretat a l’època medieval. Altres aspectes, com poden ésser les seves mides, la forma de l’arc o, fins i tot, les característiques de l’aparell, fan pensar en una datació més moderna, dins la tradició dels ponts amb un arc de mig punt, que hom troba sobretot a les comarques pirinenques.

Ens agradarà rebre una imatge fotogràfica  a l'email castellardiari@gmail.com del  Albert Bastardes i Parera , Catalunya  com Saturn devora els seus fills.

María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España,  fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ .  Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament,  ja serà un miracle. 

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS  de l'exercit franquista ?.

http://www.frontdelpallars.com/morts

Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies.

https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni

El Pallars sobirà, el jussà , la Ribagorça, l'Urgell sobirà,..,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional.  

martes, 3 de septiembre de 2024

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT DE LA BORDA DE L’ANDREUET. SORPE. PALLARS SOBIRA.

 

El Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 21 de juny de 1930-Caldas de Montbui, 28 de abril de 2023) el 14 de juliol de 1979 , retratava el 22.7.1979,  la capella advocada a Sant Antoni Abat a   la borda de l’Andreuet, que aleshores ja presentava un evident estat de ruïna , i que avui està desapareguda.



 https://arxiugavin.wordpress.com/


Quan al topònim Sorpe:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=39533

Costa parlar dels Pallars i obviar la criminal actuació de Antonio Sagardía Ramos  “el Carnisser del Pallars “ :

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

La CASA ANDREUET al  Carrer Major, 9, existeix encara.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25373

Vaig tenir el goig de conèixer i tractar al Josep Maria Gavín Barceló, i la seva penso que és una de les Creus de Sant Jordi, atorgada amb absoluta justícia.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/josep-gavin-barcelo.html

Ens deixava un valuós llegat   el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)  , ubicat al Monestir de la Marededéu de les Avellanes, a la Noguera, espai gestionat pels Germans Maristes, que instal·laven aquí l’any 1910 un dels seus Seminaris.

La seva obra la continua el Josep Sansalvador  Castellet.

El Pallars sobirà assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 18.762 ànimes,  que s’havien reduït a poc més 5000 quan el Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 21 de juny de 1930-Caldas de Montbui, 28 de abril de 2023) feia la fotografia de la capella de Sant Antoni Abat de la Borda del Andreuet.   La pèrdua estratosfèrica de població – nomes comparable a la caiguda d’una bomba atòmica-  ,  tindria com  pervers efecte col·lateral, la desaparició irreversible d’alguns elements del Patrimoni Històric. 

Catalunya té un deute de gratitud amb el Josep Maria Gavín Barceló, i altres persones que de forma privada assumien el repte de guardar-nos els records.

lunes, 2 de septiembre de 2024

COM ES CONEIX LA CASA DE GAVÀS QUE APAREIX A LA FOTOGRAFIA ?. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ.

 



L’Elisa Ros Barbosa,  retratava l’any 1982,amb l’església parroquial de Gavàs, advocada al protomàrtir Sant Esteve de fons ,  la  casa amb façana al carrer Major, orientada a migdia i constituïda per planta baixa i tres pisos, que suporten el llosat de llicorella a dues aigües, que protegeix la façana amb una àmplia volada. A la planta baixa i al centre de la façana s'obre la porta, rovellada i resseguida per una motllura. Als seus costats hi ha dues finestres, una de molt petita i una altra de més gran. En el primer pis alt, tot continuant la simetria que domina tota la façana, s'hi obren tres balcons, en el segon un balcó flanquejat per dues finestres i en el tercer, sota mateix de la coberta, hi ha dues arcades amb una petita finestra a l'interior de cada una. Sobre d'aquestes encara hi ha una altra obertura en el mateix vèrtex de les dos vessants de la coberta. A l'exterior, al mur de la façana, a l'alçada del primer pis, al costat mateix del balcó extrem esquerre (entrant), s'hi llegeix, gravat en un bloc de pedra: "AÑO 1822 SGO". Adossat a la casa, a l'esquerra hi ha un petit cos annex format per un porxo que dona pas en un petit carrer i una galeria de fusta amb barana de barrots tornejats.

L'edifici s'ha restaurat seguint les línies de l'estil arquitectònic pallarès, tot i que s'han fet servir elements puntuals impropis de l'arquitectura de zona, com es comprova durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura. La façana és de pedra vista amb un rejuntat de morter de calç. Les obertures, les llindes i l'estructura de la coberta són de fusta. La teulada s'ha recobert amb peces de llicorella. Per als voladissos dels balcons s'han fet servir elements prefabricats de formigó armat.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25510

Esperem noticies a l'email castellardiari@gmail.com . Documentar de forma rigorosa el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic. 

Massa sovint es documenta el Patrimoni Històric des d’una  perspectiva de superioritat.


 

domingo, 1 de septiembre de 2024

LES MARGARIDES DE SANT CELONI, TENEN RELACIÓ AMB L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS?.

 

Anàvem a la ballada de Festa major de Sant Celoni , i aprofitava per retratar alguns edificis , que com em temia no figuren a la minsa llista de “ monuments”.


Edifici situat prop de l'Ajuntament

Sant Celoni no té un Catàleg de Patrimoni – cosa inversemblant  en un vila que tancava l’exercici 2023 amb 18.479 habitants de dret - , és possible que l’autor de la casa, fos una  persona que treballes amb l’arquitecte Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920).

El creixement demogràfic esdevenia exponencial a partir de 1960 on figuren 6.764 veïns,  que es doblaran l’any 2000, 12.734, i es triplicaran l’any 2020 ,  18.136, el Patrimoni històric, la seva conservació, i àdhuc el documentar-lo de forma rigorosa, no han estat fins al present l’objectiu de cap de les diverses forces polítiques que han gestionat el Consistori.

Esperem noticies a l’email castellardiari@gmail.com