CASA PONT DE VINYALS & CASA ROMAGUERA. FIGUERES, L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.emporda.info/comarca/2023/12/31/quart-segle-esperant-restitucio-facana-96256550.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19639

Aquest gran casal promogut per Teresa Pont de Vinyals, va ser la residència de Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825), gran hisendat amb propietats a Cabanes, Peralada i Flaçà i un dels principals del conjunt de la regió de Girona.

La construcció del casal il·lustra a la perfecció la potència econòmica d'una part dels hisendats de la comarca i la seva exteriorització en el medi urbà.

Bastit pel arquitecte Josep Roca i Bros (Abrera, 1815 - Figueres, 1877) ,el primer arquitecte municipal de Figueres,   en els mateixos anys que el casal de Narcís Fages de Romà, la casa Pont de Vinyals és sens dubte la més destacable del seu estil a la ciutat i ha estat considerada una de les cases urbanes més belles de Catalunya.

L’any 1936, desprès de l’acte de traïdoria dels  militars feixistes encapçalats  pel general Franco , en constituir-se el Comitè de Cultura i Art (3 membres del P.O.U.M. i un del P.S.U.C.) per preservar les obres d'art,  va ser, junt amb l'església de Sant Sebastià, dipòsit d’obres d’art i cultura.

Confiem en que s'acompleixin les previsions de l'Alexandre Deulofeu  Torres (L' Armentera, Girona, 1903 - Figueres, 1978) 

Senyor de la història i del temps,

Tu que governes el curs dels pobles i coneixes els designis que s’amaguen en el pas dels segles,

mirem cap a Tu amb esperança i humil confiança.

Si és en la Teva voluntat que les paraules i les previsions dels savis esdevinguin realitat,

fes que allò que Alexandre Deulofeu va entreveure amb ulls de raó i intuïció

arribi a acomplir-se amb justícia i pau.

Beneeix la terra de Catalunya,

les seves llengües, les seves pedres antigues i la memòria viva del seu poble.

Que no es perdi la seva ànima,

ni es trenqui la cadena invisible que uneix generacions.

Dóna fortalesa als qui treballen pel bé comú,

llum als qui governen,

i prudència als qui decideixen el futur dels pobles.

Allunya la discòrdia estèril,

i fes créixer un esperit de veritat, dignitat i respecte.

Si ha d’arribar el temps de la llibertat,

que sigui net de rancúnia i ric en reconciliació;

que sigui fruit de maduresa i no de ruptura,

i que porti pau duradora entre germans.

Que Catalunya pugui ser, en el seu moment,

plenament ella mateixa,

sense deixar de ser pont entre pobles

i casa oberta dins la comunitat de les nacions.

I si els temps encara no són complerts,

ensenya’ns a esperar amb serenor,

a treballar amb constància

i a confiar sense desesperar.

Amén.