LA VIRGEN DE LOS INCENDIOS

 La VIRGEN  DE LOS INCENDIOS , una deïtat pagana, molt venerada al REINO DE ESPAÑA, dit també REINO DE LA CORRUPCIÓN, i fins REINO DEL NARCOTRÁFICO ,  s’alça  cada estiu, des de la incompetència humana.

No hi ha misteri ni fatalitat, sinó una litúrgia perfectament terrenal feta de negligència, cobdícia i una mediocritat institucional que ja ni s’amaga.

Ens agrada assenyalar el piròman solitari, aquell individu malalt que encén una metxa i fuig. És un relat còmode, gairebé redemptor: un culpable clar, una patologia, una excepció. Però la veritable foguera és sistèmica. Els boscos cremen perquè hi ha qui hi guanya, perquè hi ha qui mira cap a una altra banda, perquè hi ha qui administra els pressupostos públics com si fossin botí i no responsabilitat.

La política forestal —si és que encara es pot anomenar així— s’ha convertit en una caricatura: plans grandiloqüents, declaracions solemnes i, al darrere, una desertització lenta dels recursos de prevenció. Brigades insuficients, neteges inexistents, infraestructures abandonades. La prevenció no dona titulars, no es pot inaugurar amb cinta i fotografia; apagar incendis, en canvi, sí. I així, la tragèdia esdevé espectacle i coartada.

Hi ha també interessos més tèrbols: requalificacions encobertes, especulació latent, economies locals que troben en el desastre una oportunitat. No sempre és una conspiració, però massa sovint és una coincidència sospitosa. El bosc, quan crema, deixa de ser ecosistema per convertir-se en superfície disponible.

I mentrestant, el discurs oficial es refugia en el canvi climàtic com si fos una justificació. Sí, la sequera extrema i les temperatures altes són factors reals, innegables, utilitzar-los com a excusa universal però,  és una forma d’estultícia —o de cinisme— que evita assumir responsabilitats concretes.

El clima no redacta pressupostos ni decideix prioritats.

El resultat és un país que contempla, any rere any, com el seu patrimoni natural esdevé cendra, mentre els seus gestors professionals continuen girant en la roda de la ineficàcia sense conseqüències reals. No hi ha dimissions, no hi ha depuració de responsabilitats, no hi ha autèntica rendició de comptes. Només declaracions, promeses i una nova temporada d’incendis a l’horitzó.

La VIRGEN  DE LOS INCENDIOS , una deïtat pagana, molt venerada al REINO DE ESPAÑA, dit també REINO DE LA CORRUPCIÓN, i fins REINO DEL NARCOTRÁFICO,   no necessita miracles.  Necessita que  exigim responsabilitats als “ polítics professionals “ , i per damunt de tot que la ciutadania deixi  de venerar la incompetència, la corrupció, l’estultícia ,... .