Llegia que el marquès de la Cuadra, Joan Maria d'Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol
(Vic, 1797 – Barcelona, 1879), en morir
havia deixat el seu palau destinat a una obra pietosa. El gran casal amb el corresponent
jardí era situat al carrer de l'Albereda. Els marmessors del difunt marquès
consideraren que el millor destí per aquella finca seria utilitzar-la com a
solar per aixecar-hi el projectat temple.
La senyora Dolors Reitg de Baylina va fer donació de tres cases amb els
respectius jardins, contigües al casal del marquès, situades més a la banda
nord. Entre unes i altres propietats, hi havia un carrer que també va ser
incorporat al solar amb autorització de l'Ajuntament. Tot el conjunt
proporcionava un solar amplíssim en el qual s'hi podria encabir el conjunt dels
elements projectats, un temple de considerables proporcions, una residència
destinada a la comunitat encarregada del culte, i unes escoles confessionals.
Els primers plànols varen ser de l'arquitecte Martí Sureda i Vila (Girona,
1866 – Girona, 14 de enero de 1947), de l'any 1886. A la mort de l'arquitecte
les obres foren dirigides pel mestre d'obres Francesc Salvat i Juncosa i, a
partir de 1892 la direcció passà a l'arquitecte Manuel Almeda i Esteva (Girona,
1848 – 1938).
https://dadescat.com/2021/04/01/salvat-i-juncosa-francesc/
Francesc Salvat Juncosa , que era el sots president de l'Apostolat de
l'Oració, va cedir el que li corresponia pels seus treballs del projecte i
direcció de l'obra.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21260
Les escultures són de Bonaventura Llauradó.
https://www.pedresdegirona.com/esglesia_sagrat_cor_premsa.htm
A l'interior Rafael Masó_Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935) va projectar una reforma de l'altar major de la qual només es varen realitzar les reixes. Aquestes varen ser retirades l'any 1965 i actualment es conserven al Museu d'Art i al claustre de la Catedral de Girona
Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
Que Jesús elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional; els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món,; i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.
Amén !!!
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern


No hay comentarios:
Publicar un comentario