ENCARA PODEM PAGAR EL MÓN EN QUE VIVIM?

 

Sovint es diu que només el camp i la indústria “produeixen de veritat”, mentre que els serveis—com la sanitat, serveis socials,  l’educació ,  la seguretat, la justícia, les administracions — serien una càrrega.

Hi ha  part de veritat.

El sector primari (agricultura, pesca) i el secundari (indústria) creen béns materials: aliments, energia, productes. Sense aquests, no podem viure. Són la base física de l’economia.

El sector terciari —els serveis— no fabrica objectes, però fa possible que la societat funcioni.

HI ha exemples palmaris, un metge no produeix menjar, però salva vides i permet que la gent treballi.

Un mestre no fabrica cap producte, forma però,  les persones que després treballaran al camp, a la indústria o a qualsevol altre sector.

Un assistent social, un jutge , un policia, un funcionari administratiu,  no creen riquesa material directa, però garanteixen  - ho haurien de fer-ho -  ordre ,seguretat, confiança,..,  condicions imprescindibles perquè l’activitat econòmica sigui possible.

Hi ha una però, una qüestió clau: d’on surten els recursos.

Els serveis públics —sanitat, educació, infraestructures— es financen amb impostos. I aquests impostos provenen, en última instància, de l’activitat econòmica. Si una economia produeix poc, hi haurà menys recursos per repartir. Això és un límit real.

El problema apareix quan una economia es desequilibra: massa pes dels serveis i poca base productiva. Això  només pot finançar un sistema fràgil, perquè és incapaç de  generar ingressos suficients per sostenir una estructura pública gran.

La solució no és reduir/eliminar serveis essencials, sinó trobar l’equilibri:

Reforçar sectors productius moderns i competitius.

Afegir valor (innovació, tecnologia, qualitat)

Recuperar activitats econòmiques com l’explotació dels boscos, enlloc de malgastar diners, vides i hisendes, any rere any.

Evitar despesa ineficient o duplicada. Potser cal reduir els regnes de Taifes, o crear una Policia Única, i per descomptat exigir la màxima responsabilitat en l’administració dels cabals públics

Tallar de soca-rel la corrupció en totes les seves formes

I sobretot,  entendre que els serveis no poden  ser un luxe, son una inversió en benestar i futur,  hi ho han continuar sent.

Si fóssim en terra musulmana la fàtua ja estaria publicada:

En el nom de Déu,

Som de Déu i a Déu tornarem.

Estic informant a tots els valents musulmans del món que  els responsables per acció ,  omissió , ineficàcia, corrupció , del malbaratament dels recursos públics  estan condemnats a mort. Faig una crida a tots els musulmans valents, on sigui que es trobin al món, perquè els matin sense demora, perquè ningú s'atreveixi a repetir aquestes accions abominables per a les  creences sagrades dels musulmans. Qui mori per aquesta causa serà màrtir, si Déu vol. Mentrestant, si algú té accés als  autors  però és incapaç de dur a terme l'execució, heu d'informar la gent perquè sigui castigat per les seves accions.

Que la pau i les benediccions d'Al·là estiguin amb vosaltres”.