https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1025
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25483
https://arxiudimatges.aneu.cat/poblacio/Cerbi
El nucli de Cerbi forma part del municipi de la Guingueta d’Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba emplaçat a la vall d’Unarre, entre el riu Unarre i el torrent dels Corriols, just al peu de la muntanya de Mont-roig (2.847 metres), que s’ubica a uns sis quilòmetres al nord del nucli. Antigament, Cerbi formà part de l’antic terme d’Unarre fins que al 1971 va quedar annexat al municipi de la Guingueta d’Àneu. Cerbi és poble més alt de les Valls d’Àneu, situat a 1.430 metres d’altitud i envoltat per un paisatge d’alta muntanya, amb serralades (com la serra Obaga, serrat Estanyero, serra Mitjana o la serra Mascarida), prats alpins i boscos d’avetoses i pi negre. A més, a la capçalera de la vall d’Unarre hi trobem els estanys de Cerbi, d’origen glacial, com l’estany de Gola i el Calberante. Històricament, el primer esment documental que trobem del nucli data del 839 a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, on es documenta l’església de Sant Serni de Cerbi, tot i que no se sap des de quin any es troba sota l’advocació de Sant Serni. Es diu que aquest sant fou natural de Patras i que va venir a Occident per predicar l’evangeli al Pirineu. A l’església romànica actual de Sant Serni queden pocs elements de la construcció original, atès que va experimentar múltiples reformes
Sembla que
era un temple d’una sola nau amb un absis a la capçalera i es pot apreciar la
reforma del campanar que va passar de ser d’espadanya a ser de torre
fortificada.
A l’interior es troben elements d’estil preromànic, com la decoració de la
pica baptismal
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat ja 16 victimes i un desaparegut.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario