ESGLÉSIA DE CERBÍ, ADVOCADA A SANT SERNI. LA GUINGETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1025

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25483

https://arxiudimatges.aneu.cat/poblacio/Cerbi

El nucli de Cerbi forma part del municipi de la Guingueta d’Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba emplaçat a la vall d’Unarre, entre el riu Unarre i el torrent dels Corriols, just al peu de la muntanya de Mont-roig (2.847 metres), que s’ubica a uns sis quilòmetres al nord del nucli. Antigament, Cerbi formà part de l’antic terme d’Unarre fins que al 1971 va quedar annexat al municipi de la Guingueta d’Àneu. Cerbi és poble més alt de les Valls d’Àneu, situat a 1.430 metres d’altitud i envoltat per un paisatge d’alta muntanya, amb serralades (com la serra Obaga, serrat Estanyero, serra Mitjana o la serra Mascarida), prats alpins i boscos d’avetoses i pi negre. A més, a la capçalera de la vall d’Unarre hi trobem els estanys de Cerbi, d’origen glacial, com l’estany de Gola i el Calberante. Històricament, el primer esment documental que trobem del nucli data del 839 a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, on es documenta l’església de Sant Serni de Cerbi, tot i que no se sap des de quin any es troba sota l’advocació de Sant Serni. Es diu que aquest sant fou natural de Patras i que va venir a Occident per predicar l’evangeli al Pirineu. A l’església romànica actual de Sant Serni queden pocs elements de la construcció original, atès que va experimentar múltiples reformes

Sembla que era un temple d’una sola nau amb un absis a la capçalera i es pot apreciar la reforma del campanar que va passar de ser d’espadanya a ser de torre fortificada.

A l’interior es troben elements d’estil preromànic, com la decoració de la pica baptismal

 Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible imatges actuals del interior de l'església 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern