Patrimoni Gencat explica que es tracta d'una capella d'una sola nau, la qual consta d'un portal, d'accés, d'arc de mig punt; un ull de bou de grans dimensions i campanar d'espadanya d'un sol ull, equipat amb una campana i coronat per una gran creu. Sota la campana es poden llegir les grans inicials fusionades en un sol pla de "M V".
Aquest portal, equipat amb muntants de tamany mitjà, però això si, ben treballats i escairats els quals tenen com a matèria prima la pedra, concretament el granit, sobresurt especialment per dos factors: per una banda, pel sumptuós tractament a que s'ha sotmès la porta, la qual està treballada en un repujat de fusta. Concretament en la part esquerra superior, podem observar un relleu molt atractiu constituït per garlandes i motius florals. Mentre que per l'altra, al costat esquerra del portal trobem una inscripció molt interessant, gravada sobre una placa de ceràmica, la qual fa al·lusió a les obres de restauració que es van dur a terme en la capella i que diu així:
"EN EL DESÈ ANIVERSARI DEL XINO-XANO
ES VA POSAR AQUESTA CAMPANA QUE PORTA
PER NOM MARINA
LLORET DE MAR, GENER DE 1989"
La façana està emmarcada a ambdós costats per dues pilastres - una per banda-, les quals descansen sobre un basament i que estan coronades per sengles capitells, els quals s'ajunten constituïnt una cornissa sobre la qual trobem les inicials anteriorment citades de "M V". Posteriorment les pilastres es prolonguen en un segon estrat i estan coronades amb uns petits pinacles de tall vegetal i floral. Però la cosa no acaba aquí ja que els capitells tornen a ser prolongats fins al punt d'esdevenir la motllura externa del campanar d'espadanya.
Remarcar a mode d'apunt que tot aquest entramat arquitectònic des de les pilastres que flanquejen la façana, passant pels capitells i fins arribar a les cornisses és fictici i fals. Tot aquest entramat no és de pedra sinó tot el contrari, ja que simplement està arrebossat i pintat.
La capella pertanyia a l’antic hospital de beneficència de Lloret, que va ser fundat l’any 1445 per Narcís Oliveres, canonge de la catedral de Girona i administrador de la Pabordia del mes de novembre i, en qualitat de tal, senyor del territori de Lloret. En construir-se el nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament i adquirida el 21 de juny de l’any 1881 pel canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, que la va cedir tot seguit a la parròquia.
El procés seguit va ser el següent: en data 10 de novembre de 1880 l’Ajuntament de Lloret acut al bisbe de Girona per sol·licitar la venda de la capella de l’antic hospital, per ser –d’acord amb els cànons– el seu únic propietari, i així –gràcies al producte de la seva venda– poder ajudar en la finalització de les obres del nou hospital. El bisbe de Girona atorga el seu consentiment sota la condició que el comprador, tot seguit a l’acte de compra, en fes lliurament a l’Església, reservant-se, però, el comprador el dret de reivindicar-la si l’Estat volia en algun moment fer-se amb la seva propietat. El preu de venda va ser de mil cent quaranta-cinc pessetes, que el comprador lliurà en bones monedes d’or i d’argent, que restaren dipositades en poder d’Eduard Martínez i Dalmau, farmacèutic, dipositari de l’Ajuntament de Lloret. Signaren pel consistori el seu alcalde, que era Agustí Font i Surís, i el síndic, Esteve Pi i Parera.
L’any 1912 s’inicia la seva restauració per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà, sota la direcció artística de l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946), que fou el mateix que posteriorment va iniciar la construcció de la part modernista de l’església parroquial de Lloret, així com alguns panteons del nou cementiri municipal.
En aquesta restauració es va dotar la capella de les actuals voltes de creuer de rajola, típiques del modernisme català.
Tant la premsa de Girona com la de Barcelona es van fer ressò de la restauració, especialment per la notícia referent a l’escultura dels sants Cosme i Damià, que els artistes Segundo Vaucells i L. Alculiol tenien exposada a la plaça de Santa Anna de Barcelona, destinada a la capella de Lloret. Es tractava d’una obra de mèrit, segons les seves paraules, consistent en un conjunt en què un dels sants està dret i l’altre agenollat.
La capella dels Sants Metges, després de la seva restauració, va ser inaugurada solemnement el dia 16 de juliol del mateix 1912.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, i que rebien el recolzament de la Jerarquia de l’Església Catòlica el conjunt hospitalari quedà destruït, i l’únic que es va conservar fou la seva capella, que gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, es va reconstruir una vegada acabada la contesa.
Darrerament ha estat conservada per particulars i entitats com el Xino-Xano que, entre altres actuacions, la va dotar de nou d’una nova campana anomenada Marina.
Últimament s’ha encomanat la seva conservació i manteniment a la Confraria de Sant Elm, patró de navegants i mariners. Després d’una renovació interior i exterior, que li ha donat un aire mariner, l’han adoptat com a seu social. Se li ha donat un impuls cultural que l’ha convertit en
espai d’exposicions, concerts, conferències..., tot conservant el seu ús religiós.
Per tal de commemorar el centenari de la seva restauració, duta a terme per l’arquitecte Bonaventura Conill (16 de juliol del 2012), la Confraria de Sant Elm, va dur a la restauració de la teulada, que es trobava en molt mal estat.
Poseu Lloret de Mar, la Selva, Girona, Catalunya a la votra agenda.
