La família Solà, originària de Batet de la Serra (Garrotxa), s'establí a Olot el 1781, i construí l'edifici actual, ubicat en el passeig del Firal, que fou començat a urbanitzar en els primers anys del segle XIX (1812-14). Una pubilla de la casa, Juliana Solà i Mandes, es casà amb Jacint de Morales, de família sevillana, i des d'aleshores la família ha pres el nom de Solà-Morales.
Francesc Barilli i Bernascon - el cognom es transforma en Bri-li - (nat a Corella, prop de Como, a la regió de Llombardia, el 1752 ó 1753 + Santa Pau, la Garrotxa, 22 de desembre de 1823 ), fou l’autor de la casa i dels esgrafiats. Joan Pagès i Pons, publica un documentat treball sobre aquesta família a : EN FRANCESC BARILLI O BRIL•LI I FAMÍLIA, A LA COMARCA DE LA GARROTXA http://pehoc.cat/2011/publicacions/annals/annals-1986-1987/
A principis de segle, entre 1912 i 1916, Lluís Domènech i Montaner * (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) va refer la façana, que decorà a l'estil modernista.
Patrimoni Gencat ens diu de la Casa Solà-Morales; edifici entre mitgeres, la façana del qual, refeta per Domènech i Montaner, resta dividida en tres cossos o registres superposats. El primer, amb una porta d'accés d'arc rebaixat a cada banda, que emmarquen el semisoterrani i l'entresolat, és decorat amb elements que recorden els desapareguts baixos de la casa Lleó-Morera (1905) del mateix Domènech, al passeig de Gràcia de Barcelona. Aquest cos és presidit per dues escultures femenines de l'escultor Eusebi Arnau Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)[ , col•laborador de Domènech.
El segon cos, amb dos pisos superposats de severs balcons i una tribuna amb abundant decoració vegetal modernista, és totalment recobert amb esgrafiats, reproducció dels que ja hi havia al segle XVIII, de caire rococó. El darrer cos, una galeria seguida de falsos arcs, és coronat pel gran ràfec decorat de la teulada.
A l'interior, guarda interessants mostres de decoració dels segles XVIII i XIX, obra de Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840) i Ramon i Rafael Diví, i de Miralles (1854). Cal esmentar també l'oratori, de finals del segle XVIII, així com la galeria que hi porta, reformada a inicis del segle XIX per l'arquitecte Alfred Paluzie Lucena (Barcelona, 26 de juny de 1870- 17 de gener de 1943) i decorada pel pintor Melcior Domenge Antiga (Olot, 10 de maig de 1871 - Olot, 1939)
Dues figures femenines situades a la balconada del pis principal que representen dones joves amb la figura molt estilitzada i idealitzada, amb les vestidures arrapades al cos. Els pentinats, molt fets enrere, deixen veure un rostre totalment net i sense expressió. Una d'elles sosté amb les dues mans uns brots de raïms i altres fruïts. L'altra sosté amb una mà flors i amb l'altra fruits. Estan realitzades en pedra polida molt blanca.
Em cridava l’atenció un escut parlant de cavaller amb les armes dels Solà – el sol - , i dels Morales – una morera -, no trobava però cap referència a aquesta família a : http://www.armoria.info/libro_de_armoria/SOL%C1.html
Us deixo un enllaç al excel•lent treball de Jordi Pujiula i Ribera (Olot, 1947-2011), en el que podreu conèixer més dades de la casa i la família : http://www.revistadegirona.cat/recursos/1997/0181_101.pdf
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com de les dades complertes, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs dels artistes; Ramon i Rafael Diví, i de Miralles.
La Casa Solà Morales, té o tenia una Capella Oratori dedicada a Santa Faustina.
Evoluciona MOLT FAVORABLEMENT el Pere Albert Carreño en les pràctiques per obtenir el grau o títol de sherpa.
Aquesta formació – no està reglada – i no dóna per tant accés a CAP activitat patrocinada per les administracions públiques.
Tinc la convicció però, de que qui troba un bon sherpa de Catalunya, ho agraeix infinitament al bon Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario