ESGLÉSIA DEL MAR, O DE LA IMMMACULADA CONCEPCIÓ I DE SANT PERE PESCADOR DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

Retratàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, abans d’anar a dinar al restaurant Ceferino, l’Església del mar de Vilanova i la Geltrú, advocada a la Immaculada Concepció i també a Sant Pere des del 29 de maig de 1985, data en que el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996),, atorgà el decret de concessió de la cotitularitat de Sant Pere com de vell antuvi demanàvem els pescadors vilanovins.

Patrimoni Gencat la descriu com un edifici d'una sola nau, amb capelles laterals comunicades i absis semicircular. És coberta amb volta de canó amb llunetes a la nau central, amb volta d'aresta a les laterals i amb semicúpula a l'absis.

La façana és de composició simètrica, dividida en dos cossos horitzontals per una imposta. Al cos inferior es troba el portal, centrat, de mig punt i amb columnes llises coronades per capitells. Al cos superior s'obre una fornícula, centrada, amb la imatge de la Mare de Déu i hi ha un rellotge. Les quatre obertures petites que es distribueixen a la façana són de mig punt. El campanar, centrat, té base quadrada que passa a ser vuitavada i obertures lobulades. Està cobert per una cúpula apuntada.

A l'interior hi ha pintures dels artistes vilanovins Martí Joan Torrents i Brunet (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7 de desembre de 1887 - 1 de setembre 1977). i Alexandre de Cabanyes i Marquès (Barcelona, 1877 - Vilanova i la Geltrú, 1972)

L'edificació començà el 14 de maig de 1854 a uns terrenys propietat del sacerdot Mn. Antoni Marrugat. A partir d'aquesta data s'inicià l'obra, sufragada per subscripció pública, segons els plànols projectats per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta (+1874).

El 4 d'octubre de 1859 el bisbe de la diòcesi, Antoni Palau i Térmens (Valls, Alt Camp, 1806 – Barcelona, 1862) , va beneir l'església, que en un principi era sufragània de la de Sant Antoni Abat.

L'any 1867 se'n va delimitar l'extensió parroquial.

L'acabament definitiu es produí l'any 1891, quan es va enllestir la façana i es va aixecar el campanar, que va ser projectat per l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918) .

La sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i el recolzament que la Jerarquia Catòlica li va donar, comportaven la destrucció d’una part del patrimoni històric. L’església del mar va servir com a magatzem i taller mecànic.

Com preveia l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), únic membre de la Jerarquia que es va oposar a recolzar el feixisme, l’adhesió a la dictadura ha comportat un allunyament – sembla que irreversible – de la ciutadania vers la confessió catòlica.