La torre ha tingut diferents usos al llarg del segle XX: va ser des d’un cafè restaurant fins a una oficina d’informació turística.
El Xavi Gámez Font publica una fotografia; Torre de Ribes Roges, la Pèrgola.
L’any 2000 Josep Guinovart Bertran (Barcelona 1927 - 12 de desembre de 2007) va convertir l’antiga torre de vigilància del passeig Marítim en un espai d’homenatge al mar Mediterrani i la seva gent.
La torre, d’estructura circular, està formada per tres pisos i el terrat. Cada una de les plantes està decorada amb elements relacionats amb l’univers marí.
A la primera planta Guinovart fa una reinterpretació de les llegendes de pirates i naufragis, que tenen com a escenari la comarca i els penya-segats del Garraf, i altres fets que s’han conservat fins als nostres dies gràcies a la memòria popular.
La segona planta està presidida per una estructura de cordes de la qual pengen un conjunt de nusos de pesca, símbol de l’esforç i la duresa del treball dels pescadors i mariners.
La tercera planta està dedicada a alguns dels artistes que han tingut com a font d’inspiració el mar. Noms de pintors, músics i escriptors universals com Dalí, Matisse i Picasso es barregen amb noms d’artistes locals vinculats a la ciutat com Manuel de Cabanyes i Armand Cardona.
Una escala de cargol dóna accés al terrat. Guinovart convida els visitants a gaudir del mar, del passeig Marítim i del far de Vilanova. Un penell en forma de vaixell amb gravats de les constel·lacions marines corona la Torre Blava.
Josep Guinovart (Barcelona, 1927- 2007) estudià art en diverses institucions de Barcelona i París. Està considerat com un dels màxims exponents del corrent informalista. Destaca la seva variada producció artística: pintura, dibuix, obres murals, il·lustracions de llibres, escenografies teatrals, escultura... que es troba als principals museus del món.
Agramunt, a la comarca de l’Urgell, al cor quasi de la terra ferma, inaugurava l'any 1994, al recinte de l’antic Mercat, un museu o espai d'art , dedicat a l’obra de Josep Guinovart Bertran.
L’artista sempre va estar molt vinculat a la població on havia nascut la seva mare
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/05/in-memoriam-del-mercat-municipal-ara.html
De fer fotografies – com de tot en aquest món- se’n aprèn més fent-ne que escoltant als “experts”, ja ho deixava escrit Ermessenda de Valrà, “fent i desfent aprèn l'aprenent”.
El Juan Navazo Montero ( Sabadell, 1950 ), començava com a fotògraf ja en la seva maduresa, dit això, considerem que ho fa força bé, oi?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario