Els captivava al Pere Albert Carreño i la Juan Navazo Montero el sector ajardinat del Cementiri de Vilanova i la Geltrú, en el que els nínxols tenen una disposició que els atorga una pàtina entre artística i natural.
Llevat d’error l’autor del projecte fou l’enginyer Francesc Xavier Lluch i Rafecas ( Vilanova i la Geltrú, 1818 + Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30.09.1889 )
https://www.vilanova.cat/doc/doc_91799345.pdf
http://www.fxlluchirafecas.cat/index.php/historia
https://www.vilanova.cat/doc/doc_21492185_1.pdf
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895), escrivia el “ Fossar de les Moreres”
http://domingomula.blogspot.com/2010/02/el-fossar-de-les-moreres.html
Diria que amb alguna excepció – tota norma en é almenys una - es podria dir el mateix d’aquest “ Fossar de Vilanova i la Geltrú”
Des de sempre recomanem als nostres lectors que posin els indrets que desvivim, en aquest cas el Cementiri de Vilanova i la Geltrú, el Garraf, Catalunya a la seva agenda per aquest any 2020
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”
No hay comentarios:
Publicar un comentario